CÀNON
El cànon és una composició per a dues o més veus, les quals van entrant successivament, repetint cadascuna el cant de l'antecedent (melodia que inicia el cànon).
Escolta aquesta meravellosa Sonata per a violí i piano de Cèsar Franck, IV moviment.
(Si prems play al vídeo lateral, s'iniciarà al final del IIIr mov. per enllaçar al IV)
Per escoltar i veure exemples de cànons: http://www.teoria.com/es/aprendizaje/formas/contrapunto/02-canon.php
Tipus de cànon
Segons la distància intervàlica en la que es repeteix el conseqüent pot ser: a l'uníson, a la segona, ....., a l'octava, etc.
Amb augmentació: el consegüent dobla (o triplica) els valors de l'antecedent
Amb disminució: el consegüent redueix a la meitat els valors de l'antecedent
Crancrizant o retrògrad: és quan la melodia del consegüent és el resultat de l'antecedent llegit a la inversa, des de la última nota cap a la primera.
Per moviment contrari: és el que s'obté invertint els intervals (els intervals que a l'antecedent són ascendents seran descendents al consegüent, i viceversa).
Cànon doble: combinació de dos cànons sobreposats.
Enigmàtic quan només es coneix l'antecedent i s'ha d'endevinar el lloc i el to amb què ha de començar l'antecedent.
Obert: si no té cap indicació de final.
Tancat: si té una coda com a final de l'antecedent.
Estricte, circular, en espiral, mixte. Veure explicació i exemples de cada un a: https://ojs.uv.es/index.php/LEEME/article/download/9660/9112
Exemples de cànons
Cànon doble
(Clica la imatge per veure el cànon doble :-)
14 cànons a partir del baix de les variacions Goldberg (BWV 1087)
Vídeo: Anàlisi de cànons simples, retrògrads, invertits, retrògrad invertit, etc... Basat en el baix que serveix per elaborar les diferents variacions Goldberg també l'utilitza per a crear una col·lecció de 14 cànons, emprant les tècniques del contrapunt imitatiu: mov. directe, contrari, retrògrad, amplificació, disminució, etc.
Cànon de Pachelbel (podia faltar?... Escolta la versió que en fan Pagagnini)
