Embedded Files
La imitació
La imitació
Es tracta d'un recurs molt utilitzat en tots els tipus d'art. En música l'estil imitatiu va tenir el màxim exponent amb J.S. Bach, al barroc, i es va revaloritzar amb el dodecafonisme, a principis del s. XX.
En la imitació tonal, l'antecedent és respost pel consegüent de manera que es manté la tonalitat.
Contrapunt imitatiu
Contrapunt imitatiu
Per contrapunt entenem una determinada tècnica de composició musical en la que es sobreposen dues o més línies melòdiques. Aquestes línies són considerades horitzontalment, essent aquesta la característica del contrapunt, enfront al concepte de verticalitat que predomina a l'harmonia.
La imitació és un recurs de la polifonia, utilitzat principalment dels segles XV a XVII i consisteix en la "represa o reproducció d'un tram melòdic en una o diverses veus diferents a la que inicialment l'ha enunciat o exposat. És un dels recursos contrapuntístics més importants i el seu ús dóna lloc al contrapunt imitatiu. Es tracta d'un recurs compositiu que garanteix una notable coherència perquè, atès l'aprofitament d'un mateix tram melòdic, suposa una notable economia temàtica sense el risc, d'altra banda, d'incórrer en la monotonia, ja que es desplaça entre les diferents veus, que d'aquesta manera es reparteixen l'interès melòdic" (Gran enciclopèdia de la música). Alguns gèneres importants, com ara el cànon o la fuga, s'han basat en l'aprofitament sistemàtic d'aquest recurs.
Contrapunt invertible
Contrapunt invertible
Anomenem contrapunt invertible a un passatge de dues o més veus en el qual cada veu pot ocupar la part aguda, greu o central (en cas de 3 o més veus). L'anomenem contrapunt doble quan té dues veus, triple o quàdruple quan té tres o quatre veus. En aquest exemple de la invenció BWV 780 en fa menor de Bach poden veure com les veus superior (en vermell) i inferior (en blau) dels compassos 1-4 intercanvien posicions en els compassos 5 a 8:
Contrapunt invertible: http://www.teoria.com/referencia/c/contrapunto-invertible.php?l=I
Tècniques d'imitació
Tècniques d'imitació
Una imitació pot ser per moviment directe, quan l'antecedent i el consegüents van en la mateixa direcció però pot suposar alguna alteració del model com ara el que proposa aquest joc de miralls:
Melodia de la cançó "El gegant del Pi"; moviment retrògrad; moviment invers; moviment invers retrògrad
Inversió o moviment contrari
Inversió o moviment contrari
Imitació d'un tema musical amb els intervals invertits, els que abans eren ascendents ara són descendents i a l’invers. Veure exemples d'inversió de Bach a http://www.teoria.com/referencia/i-j/inversion-cont.php?l=I .
Clica la imatge per veure'n la seva inversió
El cànon Quarendo invenietis de l'Ofrena musical de Bach: és un exemple d'un cànon en que la primera veu es imitada per inversió.
Augmentació
Augmentació
Consisteix en prolongar proporcionalment la durada de les figures d'un tema
Cànon per augmentació i moviment contrari - BWV 1080 - Die Kunst der Fuge (The art of fugue)
Disminució
Disminució
Consisteix a reduir a la meitat, o més, les durades de les figures musicals d'un tema
Retrogradació
Retrogradació
Tècnica contrapuntística en què llegim una melodia en sentit contrari, començant al final i acabant al principi.
Clica la imatge per veure'n la retrogradació
En l'animació a continuació poden veure com Bach transforma una melodia per moviment retrògrad i després crea un cànon a dues veus usant ambdues melodies:
Cànon enigmàtic de Ofrena Musical de J.S. Bach
Cànon enigmàtic de Ofrena Musical de J.S. Bach
Frederic el Gran de Prússia, amb la perversa intervenció de Johann Joachim Quantz, va proposar un subjecte, un tema, a Johann Sebastian perquè improvises davant seu una fuga. El tema era el següent:
Bach va escriure una obra mestra de grans proporcions titulada «Ofrena musical» basada amb aquest tema i la va dedicar al monarca.
Cànon de Bach cranc de "L'Ofrena Musical"
Cànon enigmàtic de JS Bach, Ofrena Musical (1747), El manuscrit representa una única seqüència musical que es toca d'endavant cap enrere i de darrere cap endavant. Video by Jos Leys (http://www.josleys.com) i Xantox (http://strangepaths.com/en/)
Palíndrom:
Palíndrom:
la retrogradació aplicada al llenguatge
la retrogradació aplicada al llenguatge
Un palíndrom referit al llenguatge, (del grec palíndromos, que torna enrere, que va i ve) és una paraula o frase que pot ser llegida tant d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra, usual en els jocs de paraules. Es coneixen també com capicues, si bé aquesta denominació s'utilitza més pels números que reuneixen la mateixa condició. S'anomenen bifronts o falsos palíndroms dues paraules que són palíndroms entre elles: Roma i amor.
Paraules en català: cec,cuc,gag, llull, mim, mínim, nan, nen, pop, radar, rar, selles, seves, sis, tot
Frases en català: Senén té sis nens i set nenes. S'és o no s'és. I ara rai. Català, a l'atac!. És així, ase!. I ara calla, carai!. A una nena nua llepa-li la pell, llepa-li la pell a una nena nua. (de J. Ruiz i Solanes). Cita-la a l'àtic (de J. Ruiz i Solanes). Anul·la la lluna. No sap pas on!. A treballar allà, Berta!.
Frases en Llatí: Roma tibi subito motibus ibit amor («De Roma et vindrà de sobte un amor apassionat.») (atribuït a Quintilià)
Frases en castellà: Dábale arroz a la zorra el abad. Sé verla al revés.
(La frase de la imatge és gairebé un palíndrom)
Augmentació i inversió
Augmentació i inversió
Exemple molt bo de tema amb augmentació i inversió (veure l'animació inferior)
Resum imitacions
Resum imitacions
Fonts d'informació
Fonts d'informació
http://www.xtec.es/rtee/cat/teledmus/vocabulari/vocabulari.htm
Úbeda, J. (1998). Lèxic musical. Vilassar de mar: oikos-tau
Rodríguez Alvira (2011). http://www.teoria.com/referencia/c/contrapunto-invertible.php?l=I
http://www2.nau.edu/tas3/bachindex.html Cànon i fugues de Bach
Page updated
Google Sites
Report abuse