La importància d'Stravisnki en la història de la música possiblement rau en el fet de ser un compositor que en si no representa cap tendència concreta del seu temps però al mateix temps les sintetitza totes. A la consagració de la primavera, per exemple, hi ha moments en que tota l'orquestra sembla un immens instrument de percussió, amb ritmes que ens tornen als origens salvatges de l'espècie humana. Hi ha emoció, violència, acció, ....Tot això unit a la dansa, a l'expressió corporal, fan d'aquesta obra un obra singular a la història...Veieu per exemple aquest fragment de ballet.
Stravinski dirigint l'ocell de foc
Molts historiadors i teòrics estan d'acord que la seva carrera es pot dividir en tres períodes principals:
Aquest inclou obres summament impactants i que prenen com model la cultura i música Russa : Petrushka (1911) i La Consagració de la Primavera (1913). La influència del seu mestre Korsakov és innegable en aquestes obres. El compositor va crear inpactants i de vegades fins violentes reaccions de la seva audiència degut al fet que va tractar l’aspecte rítmic i harmònic d'una forma mai abans utilitzada fins aquest moment: compassos asimètrics, canvis de mètrica, instruments exposats en el seu registre extrem i una exposició extraordinària de la percussió que influenciaria a pràcticament tots els compositors del segle XX.
La forçosa economia que va portar la Guerra Mundial en els anys 1913 al 1923 empeny a Stravinski a canviar l'orquestra gegantesca per combinacions d'instruments mes petites per a acompanyar els seus treballs teatrals. Al mateix temps abandona la música folklòrica Russa i pren de referència la música de l'Occident d'èpoques anteriors per a utilitzar citació, imitació i al·lusió a la mateixa. El treball que va marcar l'inici d'aquesta època fou Pulcinella, un ballet comissionat per Diaguilev però utilitzant de referència la música de Pergolesi, reestructurant una sèrie de moviments de forma Sonata. Altres models que va prendre van ser l'estil contrapuntístic de Bach com en el seu Octet.
Aquesta època comprèn des de la dècada dels 50 fins la seva defunció en 1971. Aquí el compositor adapta gradualment algunes de les tècniques de la segona escola Vienesa (Schoenberg i els seus seguidors). Algunes obres d'aquest període ho són el Septet (1953) la cançó In memoriam Dylan Thomas (1954), el ballet Agon (1954-57) i Threni (1958)
"En aquest ballet és remarcable l'ús implacable dels "ostinati". El passatge més famós, mencionat anteriorment, és l'ostinato de l'octava nota de les cordes accentuades per vuit trompes, en la secció Auguris Primaverals (Danses de les adolescents). Aquest és, potser, el primer cas en la música d'un ‘'ostinato estés que no s'usa ni per a la variació ni per a l'acompanyament de la melodia. En diversos altres moments, Stravinski empra diversos ostinati sense tenir en compte l'harmonia o el ‘'tempo de l'obra, creant un pastitx, una mena d'equivalent musical al cubisme en la pintura. Aquests passatges no només són notables per la seua qualitat-pastitx sinó també per la seua longitud: Stravinski els tracta com un tot, com a seccions musicals completes." http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dgor_Stravinski
Revoluciona el sentit del ritme. El ritme, entretallat i imprevisible, tractat de manera aparentment primitiva, sona com una autèntica bufetada a les orelles del públic de l’època:
Altres característiques principals d'aquest obra singular són:
Ritme: sincopat, amb accents imprevisibles
Melodia: tallada, composta per petites cèl·lules
Harmonia: ús constant d'acords dissonants. Politonalitat (coexistència de tonalitats diferents)
Dinàmiques: gamma molt àmplia i contrastada de sonoritats
Timbres: fortament contraposats, estridents
Caràcter: vigorós, salvatge
Textura: molt canviant
A més, "quan Stravinski compon per a orquestra, la fa servir com si fos un immens instrument de percussió, i aconsegueix una sonoritat rude i agresta" (Alamany, R.)
Escolta el fragment del primer acte.
Altra innovació notable de la tècnica orquestral que pot ser parcialment atribuïda a Stravinski és l'explotació dels rangs extrems dels instruments. El més cèlebre passatge de La consagració de la primavera és l'inici, on Stravinski utilitza els fagots en les octaves extremes per tal de simular l'alba (el despertar) d'un matí de primavera.
CRÒNICA D'UN ESPECTADOR QUE VA ASSISTIR A L’ESTRENA
DE "LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA" A PARÍS, EL 29 DE MAIG DE 1913
"Una certa part de l'auditori es va sentir ofesa pel que li va semblar un intent de blasfèmia encaminat a destruir la música com una de les belles arts i, moguda pel seu furor, poca estona després que s’aixequés el teló, va començar a cridar i a vociferar perquè se suspengués l'espectacle. L'orquestra , enmig de tanta cridòria, només se sentia de tant en tant, en algun dels rars assossecs que es produïen. Un home jove que era a la llotja darrere meu va estar dret tota l'estona que va durar el ballet, per poder-lo veure millor; per donar una idea de l’exaltació de que estava posseït , només cal dir que en un determinat moment va marcar el ritme amb els seus punys sobre el meu cap.
L’escàndol augmentava. Una senyora es va aixecar de la cadira de la seva llotja per donar una bufetada a un cavaller que xiulava. Saïnt Saëns denunciava el compositor per farsant, i el mateix feia André Capu, un crític conegut. Ravel, contràriament , proclamava a crits que el ballet era obra d'un geni. L'ambaixador d'Àustria reia de manera evident, i Florent Schmitt l'insultava dient-li estúpid. La princesa de Portualés es va posar dreta exclamant: "Tinc seixanta anys, però és la primera vegada que algú s'ha atrevit a burlar-se de mi". Enmig de l'enrenou, Claude Debussy suplicava exaltadament a l'auditori que callés perquè es pogués sentir aquella música meravellosa." Citat a Música y sociedad per Torres, Gallego, Alvarez
Reducció i anàlisi harmònic