Del blues al rock
BLUES
Una de les millors maneres d'introduir-se en la improvisació és seguint una roda. La repetició, els obstinats, les rodes tenen un poder hipnòtic que les fa molt adients per a improvisar. Una de les rodes més típiques de la història és la de Blues. La importància del Blues rau en que és la mare de la música popular que ha dominat tot el segle XX i continua al segle XXI. Bàsicament del blues en deriven els estils “moderns” més importants : Jazz, Rock, etc.
Estructura harmònica i formal
El blues és una forma de 12 compassos repartits en 3 frases de 4 compassos cadascuna on és possible infinitat de combinacions, substitucions harmòniques, etc. Malgrat això hi ha uns “llocs” inamovibles (graus vitals) sense els quals no sonaria a blues.
Algunes de les formules més importants de blues són:
“Blues primitiu” o esquelet del blues, format pels graus vitals:
“Blues Rock, Rythm & Blues”
“Blues Jazz, Be bop”
L’últim compàs de cada roda sol fer-se a ritme de tresets de corxera
Els tons més importants son: Bb, Ab, F, C, Eb …en Jazz i E, A en Rock.
Hi sol haver un tema de 4 compassos (o 2+2) que es repeteix als 4 següents i als 4 últims, un contratema.
Tots els acords de l’acompanyament contenen dissonàncies o tensions, normalment la 7ª de dominant, però també pot tenir 9es, 11es, etc.
Construcció melòdica
El Blues combina els ritmes africans amb una harmonia europea i melodies bàsicament pentatòniques.
És un estil bimodal, és a dir l’acompanyament està en tonalitat major i la melodia amb les “Blue notes” o sigui bàsicament fa servir l’escala pentatònica menor, amb el IIIr grau i el VIIè grau rebaixats (i sovint també el Vè. rebaixat, fa# = solb)
Un baix que camina....
El baix sol fer un patrons anomenats "Walking bass" que donen la sensació que el baix "camina constantment, d'un acord a l'altre.
El ritme del blues
El blues és una barreja de música africana i europea.
Les pulsacions no es divideixen de forma binària sinó en valors ternaris. Dues corxeres iguals s’interpreten amb "swing", és a dir en valors ternaris desiguals.
És per aquest motiu que, a la pràctica un compàs quaternari de 4/4 es converteix en realitat en un quaternari compost 12/8. Els accents, les síncopes, els contratemps, el fraseig i l’articulació tenen una gran importància en les improvisacions. Sovint el punt de partida sol ser un patró rítmic o melòdic d'un a dos compassos que es transforma de manera lliure en les improvisacions
+ informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Blues
Un magnífic exemple:
West End Blues. Louis Armstrong.
Intenta seguir la roda. Fixa’t amb els acords i els diferents instruments que fan solos.
ROCK
L'estructura del blues va influir en la del Rock.
Un exemple:
Johnny B. Goode, de Chuck Berry
Great balls of fire. Jerry Lee Lewis
Característiques típiques d'aquest gènere que representen algunes diferències amb el blues:
Els estils agressius i acrobàtics
Els cops frenètics i repetitius de breus motius rítmic -melòdics (riffs)
El protagonisme instrumental de la secció rítmica, les guitarres o el piano i solos de la guitarra o el saxo tenor.
El fet de ser música eminentment pensada per a ser ballada
Acompanyament de walking bass