Una de les millors maneres d'introduir-se en la improvisació és seguint una roda. La repetició, els obstinats, les rodes tenen un poder hipnòtic que les fa molt adients per a improvisar. Una de les rodes més típiques de la història és la de Blues. La importància del Blues rau en que és la mare de la música popular que ha dominat tot el segle XX i continua al segle XXI. Bàsicament del blues en deriven els estils “moderns” més importants : Jazz, Rock, etc.

Estructura harmònica i formal

El blues és una forma de 12 compassos repartits en 3 frases de 4 compassos cadascuna on és possible infinitat de combinacions, substitucions harmòniques, etc. Malgrat això hi ha uns “llocs” inamovibles (graus vitals) sense els quals no sonaria a blues.

L’últim compàs de cada roda sol fer-se a ritme de tresets de corxera

Els tons més importants son: Bb, Ab, F, C, Eb …en Jazz i E, A en Rock.

Hi sol haver un tema de 4 compassos (o 2+2) que es repeteix als 4 següents i als 4 últims, un contratema.

Tots els acords de l’acompanyament contenen dissonàncies o tensions, normalment la 7ª de dominant, però també pot tenir 9es, 11es, etc.

El baix sol fer un patrons anomenats "Walking bass" que donen la sensació que el baix "camina constantment, d'un acord a l'altre.

És per aquest motiu que, a la pràctica un compàs quaternari de 4/4 es converteix en realitat en un quaternari compost 12/8. Els accents, les síncopes, els contratemps, el fraseig i l’articulació tenen una gran importància en les improvisacions. Sovint el punt de partida sol ser un patró rítmic o melòdic d'un a dos compassos que es transforma de manera lliure en les improvisacions

+ informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Blues