Embedded Files
Abans d'encetar aquest tema cal destacar que no hi ha unanimitat terminològica a l'hora de delimitar els termes. Sovint s'utilitzen de manera contradictòria, com a sinònims i diferents autors ho anomenen de diferents maneres. Es tractarà doncs d'agafar-ne una.
La sintaxi musical és la part que tracta del discurs musical i que, com passa gramatical i literalment, té la seva puntuació o respiracions. Aquests elements es defineixen per les seves finalitzacions en cadències i estan íntimament relacionats amb l'harmonia.
frases-graciosas1.pdfNo et perdis les diferents diapositives d'aquesta presentació per tal d'intentar comprendre la manera com veuen la sintaxi musical els diferents autors. Trobat a: https://analisisyteoriamusical.files.wordpress.com/2011/02/frases-graciosas1.pdf
De menor a major, en valors relatius, podem trobar:
Motiu o incís: 1-2c
Semifrases: entre 3 i 6c, normalment 4c
Frases: entre 6 i 12c, normalment 8c
Període: pot tenir 2 o 3 frases. En el cas d'obres breus (com les cançons populars) ens podem trobar amb una sola frase, en aquest casequivalent a període.
Secció: de 2 a 3 períodes
Moviments: les diferents parts d'una obra composta
"En muchos casos se suprime uno o más niveles. Por ejemplo: el motivo coincide con la semifrase, la sección se puede dividir en periodos, etc." (Gilabert)
Motiu, cèl·lula o incís
Motiu, cèl·lula o incís
És la part més petita d’una estructura melòdica que es pot identificar, de fàcil retenció a la memòria, matèria prima per al seu desenvolupament. Sol ser molt breu, però amb un caràcter expressiu i rítmic definit. El motiu actua com un impuls o germen a partir del qual es pot desplegar el fenomen formal.
Durada aproximada: un compàs o dos. Alguns autors parlem d'incís o membre quan ocupa 1c. i motiu quan ocupa 2. Exemples:
Minuet Bach
Fuga BWV 847 de Bach
5ª Simfonia de Beethoven
Segons Emili Malloll (s.d) el motiu és l'element primari i fonamental de la composició musical. És la divisió ritmico-melòdica més breu de la idea musical, i es pot definir com la reunió de dos o més sons successius que es produeixen sobre dos temps rítmics diferents.
Exemple d'anàlisi motivo - temàtic i de textura:
Frase
Frase
Frase: element formal que presenta un sentit musical acabat gràcies a un cert grau de completesa melòdica, rítmica i harmònica (marcada per una cadència). Sovint es pot dividir en dues semi-frases o períodes: antecedent (pregunta) i conseqüent (resposta).
La frase consta d'un mínim de 6 c i 12 com a màxim. Si tenim una frase de 8 compasso, que es divideix en dues semifrases, de 4+4, direm que tenim una frase quadrada i simètrica. (Castro, 2016, pàg. 116)
Ubeda1 (1998, pàg. 78-79) defineix frase com: "Unitat melòdica, sinònim de Tema i de Període, i que comprèn vuit compassos. Es divideix en antecedent i consegüent, i té una estructura simètrica"
Rodríguez Ávila (http://teoria.com/aprendizaje/formas/frase.php): "¿Qué es una frase?. Tomemos como ejemplo el minueto de Bach que usamos para presentar la forma binaria. Podemos dividir la sección A de la pieza en dos frases (presentadas con colores diferentes): Generalmente el final de una frase es señalado por una cadencia. En este caso la primera frase termina con una cadencia a la dominante (V) y la segunda con una cadencia auténtica perfecta."
Període
Període
"El periodo es una unidad estructural con sentido musical completo que tiene similitudes con la oración en el lenguaje hablado. En la música tonal el periodo finaliza con una cadencia, la cual crea un efecto conclusivo que sirve de articulación formal. (...)
Los periodos puede ser:
binarios o ternarios si tienen dos o tres frases.
abiertos o cerrados si la cadencia final es conclusiva o suspensiva.
paralelos o contrastantes si la segunda frase es una repetición variada de la primera frase o representa un destacado contraste.
simétricos o asimétricos dependiendo del número de compases de cada frase." (Gilabert)
La semifrase, la frase i els períodes poden ser afirmatius (si repeteix el mateix o semblant) o negatius (si és contrastant).
Com hem vist, la frase pot constar de 2 o 3 semifrases de 4 a 6 compassos.
Quan finalitza igual que comença es diu frase binària afirmativa (a/a') o ternària afirmativa (a/a1/a2) ,
En cas que finalitzi diferent seria negativa: binària negativa (a/b) o ternària negativa (a/a1/b)
De manera semblant, els períodes poden ser binaris afirmatius (A A1) o binaris negatius (A B) o ternaris afirmatius (A A1 A2) o ternaris negatius (A B B1 o A A1 B)
Cal contemplar totes les possibles combinatòries. Per exemple A ( a-a1) / B (b-a1) ha esdevingut una estructura típica de moltes cançons (tema 9ª simfonia, Oh Susana, estàndars de Jazz, etc.
Tema
Tema
Es defineix tema com a conjunt amb sentit musical ja complet, es troba dins una obra gran, pot contenir diferents frases i es pot identificar fàcilment quan s’escolta perquè té unes característiques que li donen personalitat pròpia. Ex. El tema de la Novena simfonia de Beethoven.
Grup temàtic
Grup temàtic
Són vàries frases o temes amb una característica comuna. Per ex. El grup temàtic A d’una sonata o simfonia que pot contenir diversos temes a (a1, a2, a3, etc.) i tenen en comú que estan en la tonalitat inicial per contraposició al grup temàtic B que aplega els temes en la tonalitat de la dominant.
Secció o part
Secció o part
Es una unitat major que sovint es repeteix de forma íntegra. Per ex. L’exposició d’una sonata o els curts d’una sardana.
Moviment
Moviment
Fragment musical complet que forma part d’una sèrie o cicle de moviments. Per ex: El primer moviment d’una sonata o simfonia.
“Tots ells són susceptibles de constituir una de les parts d'una forma i alguns poden, per ells mateixos, constituir una forma musical completa (…). D'altra banda, algunes unitats formals com ara la secció o el moviment i fins i tot la peça són dimensions relatives. En efecte, el que en una peça pot ser el tema, en una altra pot ser tot el moviment; el que en un moviment pot ser una de les parts (la Gavota núm. 1), en un altre pot constituir un moviment independent, etc. La diferència entre aquestes unitats formals no és, per tant, 'material', sinó que es defineix amb relació al conjunt de l'obra, segons la posició que li atorguin les altres unitats. Cal insistir, a més, en el fet que el material temàtic està determinat per la forma com a globalitat: el subjecte d'una fuga ha de possibilitar el procés de creixement constitutiu de la fuga, i, en aquest sentit, serà radicalment diferent d'un tema pensat per a generar una forma sonata.” (Gran enciclopèdia de la música).
Alguns autors anomenen frase allò que generalment ocupa 4 compassos i període el que ocupa 8 i resulta de la unió de dues o tres frases."La longitud normal de un período musical es de ocho compases" Karoly3 (1976, 123) o Blanquer2 (1989, pàg. 24) afirma: "No dudamos en asignar el calificativo de período a la parte más reducida de la frase musical. La frase musical sería pues la suma de dos o mas períodos"
1. Ubeda, J. (1998). Lèxic musical. Els noms de la música. Oikos.Tau
2. Blanquer, A. (1989). Análisis de la forma musical. Piles
3. Karoly, O. (1976). Introducción a la música. Alianza Editorial.
Page updated
Google Sites
Report abuse