La forma sonata, la contraposició de dos temes o grups temàtics contrastants, va impregnar l'estructura compositiva de moltes obres del segles XVIII i XIX de tal manera que moltes obres que no són sonates ni simfonies també segueixen aquesta forma. És el cas, per exemple, d'aquest impressionant preludi de l'òpera de Wagner, gaudiu-lo.!
· Aquesta peça depèn, per la seva total intel·ligibilitat, del coneixement que tinguem dels personatges i incidents en els quals es basa, i per tant, depèn del coneixement que tinguem de tota l’òpera a la qual anticipa i resumeix: la música va lligada a la part literària fins i tot en aquest fragment instrumental.
· Referències històriques: Els “Meistersinger” o mestres cantaires va ser un moviment de comerciants i artesans que va tenir lloc a Alemanya els segles XIV, XV i XVI. Hans Sachs, el protagonista d’aquesta òpera, va ser una figura històrica, un mestre cantaire que visqué el s. XVI. El gremi dels mestres cantaires va tenir una dilatada història i fou dissolt finalment el s. XIX.
· Argument de l’òpera: L’acció passa al segle XVI a Nuremberg. L’obra descriu com Walter von Stoolzing assoleix de vèncer en el concurs del gremi dels mestres cantaires amb una cançó que no s’ajusta als cànons i de casar-se amb Eva, amb l’ajut de Hans Sachs, després d’haver derrotat l’envejós Beckmesser.
Hans Sachs
· Contingut dramàtic: La renúncia de Sachs al seu amor, la lluita amb el gremi dels mestres per obrir la porta a una renovació de l’art, són la renúncia i la lluita mateixes que donen a la vida de Wagner els seu alt sentit dramàtic. A diferència d’altres òperes de Wagner , aquí no hi ha elements mitològics, sinó figures extretes de l’estament pla de la societat.. Wagner és el gran escorcollador dels cors apassionats, el creador de figures humanes i , en aquesta obra , a diferència de les altres, ha creat figures que són molt més reals i properes, com per exemple un sabater. L’essència d’”Els mestres cantaires “ rau doncs en la senzilla caracterització humana i en el simple argument.
· Wagner va caricaturitzar el crític musical Eduard Hanslick en el personatge de Beckmesser. Eren enemics des de molts punts de vista: Wagner era nacionalista Alemany i Hanslick era jueu. També van mantenir un duel en el terreny de les idees sobre que tenia més importància en una òpera si la música (Hanslick: “l’obra musical és un fenomen complet en si mateix”) o el drama (Wagner.: ”La musica no podrà realitzar nous progressos més que aliant-se estretament amb el drama”, defensa la conjunció de totes les arts).
. Wagner pinta a Bekmesser com un d’aquells tècnics vividors que coneix totes les regles musicals, però que fracassa miserablement al aplicar els seus coneixements a tot el que no concorda amb les regles. No té talent poètic i des de la prepotència del lloc que ocupa dins la corporació, ofega el més lleu intent d’innovació. La seva actuació contra Walter és un escàndol d’abús de poder i deshonestedat.
Hanslik
Musicalment , al preludi, el personatge de Beckmesser així com a la corporació dels mestres de la que ell forma part, es veu retratat d’una manera deformada, “disminuïda” i caricaturitza aquesta societat burgesa fermament estructurada, que representa les forces conservadores enfrontades a la necessitat de renovació encarnada en Walter.
· Grandiositat, brillantor i qualitat dels temes i instrumentació. Teixit orquestral extraordinàriament ple i fluït.
· L’estil de la música varia d’acord amb la qualitat del tema poètic i també d’acord amb el caràcter físic i moral de cada personatge o grup. Per exemple , només un tema de força extensió podria retratar als vells mestres cantaires, pomposos i robusts en les seves desfilades parsimonioses.
· Llenguatge harmònic. Contrastant amb el llenguatge extremadament cromàtic i innovador de “Tristany i Isolde”, “Els Mestres cantaires és una comèdia humana amb una harmonia predominantment diatònica i amb regust arcaïtzant produït per l’ús d’un llenguatge contrapuntístic, amb freqüents cadències plagals, i enllaços a la 4a., així com recursos molt usats en altres èpoques com són el contrapunt invertible, strettos, cambiatas, augmentacions i disminucions, etc. Aquest llenguatge arcaïtzant encaixa perfectament amb la idea que representa.
· L’orquestra . Extraordinària instrumentació: sap treure partit de cada instrument . Wagner pensava la seva música un funció del timbre i el color de les diferents famílies d’instruments. Wagner utilitza una gran plantilla orquestral un la que destaquen per la seva importància i abundor els instruments de vent i percussió. Dosificació i aparició estratègica dels instruments per remarcar punts formals importants.
· Els preludis segons Wagner . Han de ser un pròleg ideal que prepari la nostra ment per el drama i que formi una obra musical per sí mateixa.
· Forma musical: és una introducció orquestral en forma de sonata, però tractada molt lliurement i desenvolupada.
· Descripció temàtica. Entre els dos temes A de caràcter majestuós dels mestres, s’insinua tímidament el tendre tema del poeta, que en certa manera defineix la idea fonamental de tota l’obra: enfrontament del geni lliurament inspirat per l’amor (Walter) amb els dictats d’una societat sòlidament afirmada amb les seves posicions i judicis.
EXPOSICIÓ
· A1 , en Do M, és el més important, solemne i majestuós: tema de la “corporació dels mestres cantaires “. Utilitza quasi tota l’orquestra. Moviment contrari entre les veus extremes. Textura gairebé homofònica . Harmonia bàsicament diatònica. Format per dos motius caracteritzats per una quarta . Un cop presentat ja es va desenvolupant sense esperar el desenvolupament pròpiament dit.
· A2 més líric i contrastant entre A1 i A3 . Presentat bàsicament per la flauta , l’oboè i el clarinet . Fa la funció harmònica de semicadencia. Enllaça amb A3 amb unes escales descendents de semicorxeres als violins que representen el tema dels “aprenents”
· A3. tema de “la senyera” de la corporació, no menys solemne que el de A1.A càrrec dels instruments de vent, sobre tot el metall. Textura homofònica
. A4 és un desenvolupament dels motius de A1. Aquest tema serà l’encarregat de portar , després d’un procés de tensió/relaxació, cap a la transició.
· Transició: tema “amorós”, d’un ritme sincopat característic. Formalment és important perquè serà l’encarregat de concloure punts formals claus: transició, temes B, enmig del desenvolupament i abans de la retransició. Cadències trencades que ens portaran a Mi M.
· B1, més líric , expressiu i cromàtic. Presentat pels violins 1ers. En Mi M. Fa referència als temes de la “cançó de Walter” i la “lliure inspiració poètica”.
· B2, alternança corxeres-treset , és com un petit desenvolupament dintre de B. Al compàs 118 hi ha una falsa tornada a Do, falsa retransició pròpia d’un rondo sonata.
DESENVOLUPAMENT
· Desenvolupament: c. 122, comença en Mib .No apareixen nous temes sinó que desenvolupa i transforma els ja coneguts: disminució de A1, motius de B de manera seqüencial, etc.
Consta de tres parts: 1ª/ contrasta temes A (diatònic, disminuït, staccatto, vent fusta) i B (cromàtic, expressiu, corda)
2ª/ contrapunt invertible triple, 4 entrades S- R- S- R
3er/ retransició.(falsa reexposició de A al to inicial, és com una anticipació, apareix el piccolo per 1a. vegada, és el punt de tensió harmònica i formal més important de l’obra, amb un acord de sobretònica de la dominant de Do.)
REEXPOSICIÓ
Reexposició en el to inicial: habilitat contrapuntística al combinar junts els temes més importants A1, B1 per augmentació, i A3 per disminució.
Més tard , A3 tornarà adquirir importància aquesta vegada en valors normals. Apareix el triangle per 1ª vegada. Distensió harmònica.
· Coda: explota tota la tensió acumulada produint un clímax instrumental, ressaltat per la intervenció per 1ª vegada dels plats. Tornarà a tenir importància el tema A1, interromput pel tema sorgit al desenvolupament i que fa la funció harmònica d’una gran cadència plagal . Acaba amb uns compassos de distensió (sobre l’acord de tònica) amb el motiu anacrúsic de A3.
Antoni Miralpeix
Enllaç recomanat:
http://www.wagnermania.com/leitmotivaciones/index2.asp?Id=0501
Veure: