Característiques:
Són les cançons populars ballades provinents de l'Edat Mitjana i el Renaixement.
El nom i el ritme sovint evoquen els llocs d'orígen.
Molt practicada durant els segles XVII i XVIII
Alternança de danses ràpides i lentes.
La Suite serà la font de la sonata i la simfonia
Totes les peces d'una Suite estan en la mateixa tonalitat
Cada dansa comporta dues parts repetides (AA - BB)
la part A va de tónica a dominant
la part B va de dominant a tónica
Instrumentació molt diversificada: per a clavecí, orgue, violí, violoncel, flauta, orquestra, etc.
La dansa exigeix regularitat de ritme, per la qual cosa les frases solen ser d'una durada igual: cada 2,4 o 8 compassos.
El seu nucli primitiu el trobem en el binomi format per dues danses del Renaixement, una de moderada, sovint en mètrica binària, i una altra de ràpida i generalment en mètrica ternària. Una d'aquestes parelles era la formada pel Passamezzo i el Saltarello; una altra la formada per la pavana i la gallarda.
Al segle xvii altres parelles de danses es varen imposar com les formades per l'allemande i la courante, i per la sarabanda i la giga. La juxtaposició d'aquestes dues parelles va donar lloc al nucli d'un dels tipus importants de suite a la primera meitat del segle xviii. Sovint aquestes danses anaven precedides d'un moviment sense referència a la dansa com podien ser el preludi, o l'obertura. També era habitual que abans de la giga hi hagués dues danses basades en el mateix ritme però contrastades tonalment, com minuets, bourrées o d'altres (...)
Amb Bach i Händel va adquirir una estandardització amb quatre danses principals: Allemande, Courante, Sarabande i Gigue, precedida habitualment per una introducció denominada preludi o obertura. A més, entre la sarabanda i la giga es poden trobar d'altres moviments.
En l'època de Bach, la suite per a un instrument també es deia partita.
Com hem comentat, la suite està formada per un conjunt de moviments en forma de dansa. Cada dansa comporta una forma binària, és a dir, una estructura de dues parts repetides (AA - BB):
La part A va de tònica a dominant, on la modulació a la dominant ha de ser real, no de pas.
La part B va de dominant a tònica. Però, en ser tota la suite en la mateixa tonalitat, els compositors se'n van a altres tonalitats durant els diferents moviments per poder descansar en la tonalitat principal en la cadència de final de moviment.
També, i encara que no és molt freqüent, es pot donar la forma ternària (A-B-A). Normalment es troba en el minuet i trio, però també es pot trobar en altres danses com minuet I - minuet II o gavota I - gavota II. Quan trobem una forma ternària, sol ser una de complexa on les diferents danses tenen estructura binària i la primera dansa es repeteix després de la segona. Així que l'estructura quedaria:
AABB - CCDD - AABB.
La dansa exigeix regularitat de ritme, per la qual cosa les frases solen ser d'una durada igual: cada 2, 4 o 8 compassos.
En la primera mitad del siglo XVIII la suite barroca estaba formada por todo tipo de piezas: danzas, preludios, variaciones, etc…
Su eje central lo constituían 4 danzas llamadas danzas fijas: allemande-courante-zarabanda-giga.
La alternancia entre danzas rápidas y lentas, el contraste rítmico, y una misma tonalidad principal unificaban todo el conjunto.
En el barroco tardío, las danzas de la suite se estilizan, y absorben aspectos nuevos que son ajenos a su carácter y función original:
modulación a tonalidades vecinas,
ritmo continuo y uniforme que a veces reproduce el ritmo mecánico de los preludios (moto perpetuo),
uso de progresiones melódico-armónicas,
ornamentación melódica tanto escrita como improvisada,
unidad temática basada en la exposición y desarrollo de un único motivo (unidad de los afectos) y
uso de técnicas contrapuntísticas (imitación, inversión, etc…).
Las 4 danzas fijas, a nivel formal, seguían las características de la estructura binaria tipo suite que evolucionó progresivamente hacia la forma sonata en la segunda mitad del siglo XVIII.
x saber-ne +: https://musicnetmaterials.wordpress.com/2014/11/04/la-estructura-binaria-tipo-suite/
Un altre exemple: