Imatge lateral: Fuga autògrafa de Bach. Ofrena musial. https://es.wikipedia.org/wiki/Ofrenda_musical,_BWV_1079#/media/Archivo:Ricercar_a_6_BWV_1079.jpg
Entrades del tema o subjecte i resposta (Imitació del subjecte a distància de quarta o quinta. És resposta real o tonal depenent de si és una còpia exacta al to de la dominant o hi ha alguna variació per adaptar-ho a la nova tonalitat) . El més important del subjecte és el motiu inicial, el cap , que serà el motiu generador de tota l’obra.
Les diferents entrades poden anar acompanyades dels contrasubjectes a les altres veus. Tenen la categoria de contrasubjectes aquells acompanyaments que sempre es presenten de forma similar. N’hi pot haver més d’un .
Les diferents entrades poden estar separades entre si per fragments lliures anomenats episodis.
Finalitza amb l’entrada successiva de totes les veus que intervenen a l’obra.
Fixa't que les primeres cinc notes del contrasubjecte són les últimes notes de la resposta transformades per inversió.
Les últimes notes del contrasubjecte són les primeres de la resposta, també transformades per inversió.
Fixa't que les primeres cinc notes del contrasubjecte són les últimes notes de la resposta transformades per inversió.
Es van succeint entrades del tema i els contrasubjectes amb episodis però modulant a tonalitats veïnes.
Tornada al to inicial.
Pot haver-hi un stretto : entrades del tema a distància a menor distància temporal.
Hi sol haver un pedal de tònica, normalment al baix, i una cadència final.
Escolta com a mínim els 20 primers segons d'aquest vals. Et sona?