Sepultura dels 414 difunts

Eren aproximadament les cinc del capvespre del 31 de març de 1844, Diumenge dels Rams. Felanitx celebrava el seu Viacrucis. Després d'haver sortit puntualment la marxa de l'església parroquial de Sant Miquel, i haver transcorregut les tres primeres estacions, la de Jesús condemnat a mort, Jesús carregat amb la creu i  Jesús cau per primera vegada, els participants de la processó, encapçalats per mossèn Bartomeu Oliver Capó, escenificant al Crist amb el tronc, escortat per soldats romans, i tancant les files el clergat i la corporació consistorial, al moment que es disposaven escoltar el sermó de la quarta estació, la de Jesús Troba a su Mare, en boca de mossèn Simó Bordoy, de forma inesperada, el terraplè, timba en mallorquí, construït el 1597, avui dia tapiat, i que es trobava davant el portal de l'església anomenat de Santa Rosa, es va enfonsar deixant sota les seves runes a gran quantitat de persones que en els seus voltants estaven congregats presenciant l'acte religiós.
Després de diversos moments d'incertesa i de pànic, es va procedir al rescat dels damnificats. Dues-centes persones van ser salvades amb vida, en canvi, es van explicar quatre-cents catorze els cadàvers extrets de dins de les ruïnes, sent estesos, donant-los l'extremunció, a l'esplanada del temple parroquial.


                 Sepultura de les 414 persones que van morir amb la caiguda de la timba