Religiós dominic.
Segons els historiadors locals va néixer devers el 1440 a
Son Quelles. Ingressà molt jove a l’orde dels Jerònims. El 1469, ja sacerdot, va professar a
l’orde dominicà, en el qual va ocupar càrrecs importants. El 1481, a requeriment del rei
Ferran, fou nomenat inquisidor de Mallorca. La seva aversió als lul·listes, especialment
contra Pere de Gui (Daguí) i Joan Llobet ve d’a- quest mateix temps. A causa de la nova
estructura que va prendre la Inquisició espan- yola, cessà en el càrrec d’inquisidor el 1487.
Posteriorment, va exercir el mateix càrrec, entre 1502-05 i 1508-15. Va ser també
inquisidor de Catalunya i de Sardenya. Anà dues vegades a Roma per a defensar la
doctrina tomista contra la lul·lista, amb motiu d’uns versos escrits a la taula gòtica de la
Verge del Sant Novici, i de la dis- cussió sobre el misteri de la Immaculada Concepció.
Probablement a causa de les discussions amb els lul·listes va ser desterrat de Mallorca,
després de 1503: a Barcelona publicà Directorium Inquisitorum, de Nicolau Eimeric, obra
que situa Ramon Llull entre els heretges. Del temps que fou inquisidor, hem vist i consultat
lli- bres administratius del tribunal del Sant Ofici de Mallorca, a l’Arxiu del Regne de
València. Venia de tant en tant a Felanitx per visitar la seva mare. El 24 d’abril de 1476, el
clavari de la vila li pagà 6 lliures pels sermons de la passada Quaresma pre- dicats a
Felanitx i d’altra banda, 1 lliura per a la manutenció dels dies que havia estat en la casa de
la seva mare. El 1492, patint la vila necessitat d’aigua, per indicació seva i el corresponent
patrocini, es va picar a la font, i dia 20 de juliol, festa de Santa Margalida, l’aigua brollà
amb abundància. Morí a Palma el 1516. És fill il·lustre de Mallorca i de Felanitx. El seu
retrat figurava a la Sala entre els altres fills il·lustres de la vila fins que foren cremats
durant les revoltes polítiques de 1868: aquest qua- dre de l’inquisidor Caselles l’havien fet
pintar els jurats de la vila l’any 1743: en la sessió celebrada aquest dia, el regidor Jaume
Banús proposà: “Més, fonch proposat per lo dit Banús, regidor major, dient: Sres. Vs. Ms.
que se té notícia es troba el P. Fr. Guillem Caselles, dominico retratat, que és natural de
esta dita vila; per medi del qual es tregué y trobà la aigua de la Font de esta referida vila,
per esto vejen Vs. Ms. si vénen a bé el que se fasa retrectar en un quadro per ser home de
tan insígnia y honra de esta dita vila, y aximatex que se fasa altre quadro de la gloriosa v.
y màr- tir Sta. Bàrbara; lo qual ohït per dita junta fonch resolt, nemine discrepante, que
atès lo dit Prohens, regidor, passa en la Ciutat per altres dependències de la present vila,
que per ço se li dóna poder de fer fer dits dos quadros, y comprar-los, y aquells que se
estiguen en la present universidad para major culto y veneratió de la matexa, y axí fonch
resolt”.
La pintura que reproduïm correspon a la que figura com a fill il·lustre de Palma, obra
(1866) de Ricard Carlotta. (Fotografia Joan Ramon Bonet).
Text. Ramon Rosselló Vaquer