Bartomeu Barceló Massutí " Calderer ".

Prevere.

Bartomeu Barceló Masutí

Va néixer el 28 d’octubre de 1863. Ordenat de prevere el 1887, es llicencià en teologia en el

Seminari de València (1888). Fou professor del Seminari de Mallorca. L’any 1893 obtingué

per oposició la canongia lectoral de la Seu de València. El 1894, l’Ajuntament de Felanitx el

convidà per a pronunciar el sermó de la patrona Santa Margalida, text que fou imprès el

mateix any a l’Estampa Felanitxera amb el títol Sermó predicat el dia de Sta. Margalida,

Patrona de Felanitx, 20 de Juliol de 1894. Morí a València el 14 d’octubre de 1894. Dia 4 de

novembre següent, el regidor Jaume Cabrer “propuso que teniendo en cuenta los revelantes

dotes y especialísimos méritos del malogrado Muy Ilustre Señor Doctor D. Bartolomé

Barceló Massutí Canónigo Lectoral de la Santa Iglesia Catedral Basílica Metropolitana de

Valencia fallecido en aquella ciu- dad el 14 de Octubre último a los teinta años de edad;

dotes y méritos que le valie- ron el justo renombre de Sapientísimo Teólogo, elocuente

orador y hábil polemista con que era generalmente conocido: Propone a la Corporación

declararle hijo ilus- tre de esta ciudad y que tan luego como los fondos municipales lo

permitan se adquiera y coloque su retrato en el Salón de sesiones de esta Casa Consistorial

como prueba de homenage al esclarecido compatricio y para que sirva al propio tiempo de

ejemplo y estímulo a las generaciones presentes y venideras. Sin discusión alguna fue

aprobada por unanimidad la precedente proposición”. Però la procla- mació solemne no

tingué lloc fins el 27 d’agost de 1967 i es col·locà a la Sala el seu retrat, pintura d’Antonio

Lucas. D’altra banda, l’any 1938, l’Ajuntament li dedicà un carrer. El mateix any de la

defunció, mossèn Miquel Costa i Llobera publicà (en cas- tellà) la biografia del canonge

Barceló amb aquest títol: Bosquejo necrológico del M.

I. Sr. Dr. D. Bartolomé Barceló y Massutí. Canónigo Lectoral de la Metropolitana de

Valencia (Tipografia Católica Balear, 1894), abans publicada a les planes del “Boletín de la

Sociedad Arqueológica Luliana”.

Segons mossèn Cosme Bauçà, després de la mort del canonge Barceló, la seva mare

guardava una pintura a l’oli, obra del pintor català J. Costas, fet el 1898; i un altre retrat,

de tamany reduït, el tenia Miquel Massutí en sa casa.

Text. Ramon Rosselló Vaquer