Història
Fins al dia 9 de gener de 1814 es va enterrar a l'església parroquial i en la conventual Sant Agustí i en els cementeris voltants.
El 1805 l'Ajuntament havia tractat de construir un cementeri en el lloc anomenat ¨ Corral d'en Nofret ¨ però no es va dur a terme
la resolució.
El dia 7 de desembre de 1813, va rebre l'Ajuntament, una comunicació del cap superior polític en què urgia la prohibició
d'enterrar dins les poblacions. Com a conseqüència d'això ¨van fer un cementeri darrere dels molins de la serra que devia estar
a punt per al dia 7 de gener de 1814 i com el temps era curt, van fer un got gran per poder enterrar el que morien; però tota la
feina del cementeri de darrere dels molins va ser una pèrdua de temps ja que era grava i els difunts no es podien consumir i en van fer
un altre a la creu escolada a la terra del Sr. Jaume Pujals, el qual de dia 9 de gener i aquest això ja van enterrar un home que es
deia Joan Barceló Capblanc casat amb Xisca Garcies i anomenat el Cavaller.
Efectivament al número 18 de difunts, al foli 152, el nom 5 de l'any 1814 és Juan Barceló qui va ser sepultat amore Deu a la
nostra necròpolis.
Es va continuar enterrant en aquest Cementeri fins a finals de maig del mateix any, fins que, en abolir la Constitució, després del
retorn de França del rei Ferran VII, s'enterrà en els antics fossars i a les esglésies.
"El dia 21 de maig van treure la pedra de la constitució i el dia 22 d'aquest mes ja van enterrar un abat dins del convent, fill
d'Antonio Manrresa i de Sebastiana Binimelis i el Camp Sant ja estava acabat".
En el foli 160 del llibre abans esmentat, corresponent al mateix any, es llegeix: "68-Micaela (sic) Adrover soltera filla de Bartomeu i
de Catalina Grimalt ... morí sense sagraments el dia 23 de maig de 1814 a Can Verro de Marina d'edat de 10 anys...va ser la
primera que van sepultar en aquesta església (parroquial) en la sepultura de Ntra. Sra. del Rosari".
Al març de 1820 es va restablir de nou la constitució de l'any 12, després de l'aixecament del comandant Reg, i al juny d'aquest
any novament es torna a enterrar al cementeri, estrenat l'any 1814, on només hi havia uns 63 cadàvers. Va ser "Antoni Adrover
fill de Miguel i d'Antonia Antich, vidu d'Isabel Vaquer...va morir el dia 2 juny 1820 prop del Pou del Bobot...".
L'any 1821 ja se sentia la necessitat d'ampliar el cementeri i, a tal efecte, l'Ajuntament nomenava una comissió que va començar de
seguida a actuar.
Coneixem detalls de les obres duites a terme (Arxiu municipal núm 457): " Compte justificat de la despesa ofert en l'obra del
cementeri rural d'aquesta vila de Felanitx que va començar a 26 de juliol de 1821".
"Primerament es continua la despesa oferta per ampliar provisionalment el cementeri que existia des de l'any 1814, per ser aquest
incapaç de contenir els cadàvers, en el temps que es necessita per concloure el permanent que a começar".
Consta que el director o mestre picapedré d'aquestes obres va ser Lorenzo Rovira Català, que va treballar a jornal des del 26 de
juliol de 1821 fins al maig de 1822 i que l'import d'aquesta primera part de les obres va ser de 1.784 lliures mallorquines.
Al maig de 1822 l'Ajuntament va decidir canviar el règim de treball i encarregar a preu fet al mateix mestre l'acabament de les
obres; cent vuitanta lliures va rebre l'esmentat mestre Rovira per acabar, el dia 27 d'octubre del mateix any 1822. El rector Don
Juaquin Verd beneïa el cementeri i la capella totalment acabats.
Perquè no es tornés al costum antic d'enterrar a les esglésies, l'Ajuntament constituït l'any 1823, va fer aplanar el fossar, el
comvertí en plaça, va extreure carretades de terra i ossos i omplir amb tot això les tombes o vasos de l'església parroquial
i del Convent. Al número 457 de l'Arxiu Municipal s'hi pot trobar les despeses d'aquestes obres:"Compte semanal justificat amb els
corresponents rebuts de despeses que ofereixi l'enderrocar l'antic cementiri contigu a l'Església Parroquial, posar les restes dels
difunts que hi ha en ell, dins de les tombes de la mateixa Església, fabricar una Alhóndiga a l'edifici abans Hospital ... ".
"Traginers per traslladar les restes dels difunts a les tombes del suprimit convent ..."
"Jo el sotasignant taverner Onofre Llodrá vaig rebre d'aquest dipositari tres lliures deu sous per oli, vi i
aiguardent que s'ha subministrat en les nits que s'han traslladat les restes dels difunts del cementeri a les tombes de l'Església".
"Dit dia (23 de febrer de 1823) jo el sotasignant certific com Benito Pinya ha rebut d'aquest dipositari Tauler, quatre lliures i quatre
sous valor de la tea que s'ha consumit en les nits que s'ha treballat a l'antic cementeri".
El cementiri rural, com llavors se li deia en els llibres oficials i papers escrits, havia estat obra dels ajuntaments constitucionals
i era mirat amb aversió pels partidaris del règim absolutista.
Durant el període 1823-1833, en què governaren aquests últims, el cementeri va ser profanat i des de finals de 1823 fins a principis
de 1824, una altra vegada es van efectuar els enterraments a la parròquia i al convent.
A l'abril de 1824 es van reprendre els enterraments al cementeri i van ser cada dia més rars els que es feien a l'església i fossars.
Al 1837 un Ajuntament liberal, de nou en el poder, ordenava posar el cementiri com estava el 1823, abans de la caiguda del
sistema constitucional.
Quatre vegades ha estat eixamplat el cementiri. La primera, a la fi de segle; les obres van caminar molt lentes; començaren el 1893 i
no van acabar fins 1905.
El diumenge 26 de febrer d'aquest últim any, a les tres del capvespre, el clergat parroquial, després de cantar vespres, es va dirigir
amb creu alçada al cementeri i allí el rector D. Sebastián Planas, en presència de les autoritats locals i de nombrosos fidels, va
efectuar la benedicció i pronucià un sermó.
Dues vegades ha estat eixemplat el cementeri. La primera, a finals de segle; les obres varen anar molt lentes; començaren al 1893
i no acabaren fins al 1905. El diumenge26 de febrer d'aquest darrer any, a les tres del capvespre, el clergue parroquial,
després de cantar vespres, es dirigí amb creu alçada al cementeri i allà el rector D. Sebastià Planas, en presència de les
autoritats locals i de nombrosos feligresos, efectuà la benedicció i pronuncià un sermó.
El segon eixample va tenir lloc l'any 1930. En aquesta ocasió es va construir també la nova entrada i dependències adjuntes, per
haver quedat descentrada la primitiva porta que està enfront de la capella. El diumenge dia 19 de setembre de 1930, al vespre,
l'arquebisbe-bisbe Dr. Miralles, que estava practicant la visita pastoral a Felanitx, va efectuar la benedicció de la part nova del
cementiri i de les obres realitzades.
1944. (commemoració).El 31 de març de 1844 va ocòrrer la desgraciada caiguda de “la timba” en aquell fatídic Diumenge de
Ram on van morir 414 persones. En la seva centenària commemoració, el 1944, es va aixecar un monument
que finalment s'ubicà en el recinte antic del cementeri: un àngel de pedra de Santanyí, obra de Joan Maimó,
que assenyala el lloc on van ser enterrats “els morts de l'encontrada”.
Així fins a 1969, que amb l'arribada dels Germans Fossores de la Misericòrdia es fa gran dignificació dels enterraments
i de totes les dependències, tombes i jardins.
Posteriorment el 1985 es realitza una nova ampliació en què es creen parcel.les per fer capelles i es dota d'una zona enjardinada.
Els Germans Fossers, que van marxar el 1999 (per falta de vocacions) varen estar 30 anys al servei de la nostra necròpolis.
Més recentment, el 2010, es realitza una nova ampliació amb la creació d'un lot de nínxols nous i capelles.
Fins a aquest moment l'Ajuntament té assignat espai suficient, en cas de necessitat, per a la creació de noves instal · lacions
funeràries.
Al gener de 2014 s'hi va commemorar el 200 aniversari de la inauguració del Cementiri Municipal. Notícies
Bibliografia de Cosme Bauçà Adrover y Pere Xamena Fiol.