Joan Salvador Abrines.

Segons els historiadors locals va néixer a Cas Comís de Son Mesquida. Es graduà en teologia a la Universitat de València i fou ordenat de prevere per l’arquebisbe Tomàs de Villanueva, del qual fou familiar i domèstic. Tornà a Mallorca el 1555 i es dedicà a l’ensenyança de la Sagrada Escriptura i a la predicació. Durant devuit anys fou director espiritual de Santa Catalina Tomàs, de la qual escrigué una biografia. El 1570, va esser nomenat canon- ge de la Seu, i després d’haver ocupat, des de 1565, diferents càrrecs en el Tribunal de la Inquisició, el 1593 fou nomenat inquisidor del Regne de Mallorca. Morí a la Ciutat de Mallorca el 2 de gener de 1594, a l’edat de 60 anys. Va escriure: Epigramas de la pasión de Jesucristo. Vida de la V. Sor Catalina Tomás. Epitafios para el sepul- cro de la V. Sor Catalina Tomás, obres manuscrites, aprofitades després per altres autors. El 1820, Antoni Furió va deixar escrit: “Lleno de días y colmado de triunfos, subió a la triunfante Jerusalén día 2 de enero de 1594. Asistieron a sus exequias los tribunales de la provincia, con los pobres de los hospitales. Fue enterrado en la cate- dral como consta de auto capitular. El cabildo ha practicado las más vivas diligencias para encontrar su cadáver. El retrato que los padres de la patria pusieron en el con- sistorio de Palma dice: D. Joan. Abrines Inquiº. et Canonicus Sedis Majoricensis. Obiit 1 jan. 1594 hetatis suae 60 annos. (Aquesta pintura es cremà en l’incendi de 1894). La pintura que reproduïm és un oli damunt tela, d’autor anònim, conservat en el convent de Santa Magdalena, de Palma. (Fotografia Toni Fiol, publicada a Fills il·lustres de Palma, 2008, p. 13). (Antoni Furió Sastre: Memorias para servir a la Historia Eclesiástica general política de la Provincia de Mallorca. Palma, 1820, pàg. 167-169)

Plácido Ruleno (pseudònim del pare cartoixà Pere Joan Coll), en el seu llibre Vida virtudes, y milagros de la Venerable, y estática Virgen Sor Catharina Thomás religiosa professa canóniga reglar de San Agustín, llibre imprès el 1755, diverses vegades menciona Abrines: “Por espacio de diez y ocho años fue confessor de la Sierva de Dios el Ve. Doctor Juan Salvador Abrines, Canónigo que fue de la Santa Iglesia de Mallorca, y uno de los hombres más sabios, más prudentes, y exemplares, que en su ámbito ha conoscido el Reyno”. I un poc més envant (p. 411-415) repro- dueix dos epitafis composts en llatí per Abrines per al sepulcre de sor Caterina Tomàs.