Juanot Colom.

Va néixer a Felanitx (*). Dirigent de la revolta anomenada Germania, de tendència

radical. El mes d’octubre de 1521, després de l’assassinat de Joan Crespí,

capdill moderat, s’emparà del poder. Durant el seu comandament

se suprimiren els imposts indirectes i es tractà de quitar el deute públic; es

combaté contra la vila d’Alcúdia, on s’havien refugiat els masca- rats, i en el castell de

Santueri, on s’havien fet obres d’habitabilitat, s’hi reclogueren molts felanitxers; es

cometeren crims i assassinats i regnà el desordre a Mallorca. Els soldats enviats per

l’emperador Carles venceren, a Muro i al rafal Garcès, les tropes de Joanot Colom (1522).

Els agermanats es refugiaren a la Ciutat, on resistiren fins el març de 1523. En la dura

repressió exercida pels vencedors, Joanot Colom fou tor- turat amb tenalles roents,

decapitat i esquarterat el 3 de juny de 1523, la seva casa de Ciutat fou enderrocada i el

solar sembrat de sal; els seus béns foren confiscats i els seus descendents declarats inhàbils

per ocupar qualsevol càrrec públic fins a la quar- ta generació. Era casat i vivia a Palma,

en el districte de la parròquia de Sant Nicolau. El 1841, amb motiu de que els progressistes

havien pres el poder polític, Colom va esser glorificat i el seu retrat (1868), pintura de

Gabriel Reinés Pocoví, fou col·locat a la Sala de l’Ajuntament de Palma i li dedicaren un

carrer (1865). El temps de la II República, l’Ajuntament de Felanitx li dedicà la plaça Pacs, i

d’altra banda, el 19 de maig de 1931, es va acordar: “Acto seguido se acordó la adquisición

de un cuadro del gran Ajermanado hijo de esta ciudad Juanot Colom instador que fue del

bien común mártir de las libertades cívicas”.

El 1929, Pere Oliver Domenge publicà a la revista “La Nostra Terra” Joanot Colom i Cifre,

instador del poble, article dedicat a Miquel Massutí Alzamora. La pin- tura que reproduïm

correspon a la que es conserva a l’Ajuntament de Palma. (Fotografia de Joan Ramon Bonet).

Pau Piferrer i Josep Maria Quadrado en la seva obra España, sus monumen- tos y artes. Su

naturaleza e historia. Islas Baleares, llibre imprès a Barcelona el 1888, quan parlen de la

Germania (1522) i el castell de Santueri, anoten: “Mayor tenacidad era de recelar a favor

de la Germanía, en la patria de Juanote Colom”, i en una nota a peu de pàgina afegeixen:

“Era, no cabe duda, natural de Felanig, según manifiesta lo común que era allí su apellido

y el tener en la villa un hermano y un sobrino [Antoni i Joan, respectivament], gloria más

ruidosa que envidiable, como lo es la de haber dado el ser al rey de los arquitectos

Guillermo Sagrera, del venerable Catany en competencia con Lluchmayor, y a otros

religiosos insignes en virtud cuyos retratos guarda la casa de Ayuntamiento”.

(*) Vegeu els articles d’Onofre Vaquer: En Joanot Colom era felanitxer al programa “Fira i

Festes de Sant Agustí, 1991”, i En Joanot Colom no era solleric al programa “Festes Sant

Agustí 1996”.