Cosme Bauçà Adrover -es capellá Bo-.

Prevere i historiador.

Cosme Bauza

Va néixer en el Molí d’en Bo el 16 de setembre de 1871, fill de Joan i d’Apol·lònia, moliners.

Estudià la carrera eclesiàstica, essent ordenat de prevere el 1896. Exercí el ministeri

sacerdotal a Brasil (1899-1901) i a l’Argentina en dues ocasions (1905-1909 i 1911- 1913),

estant a la vila Firmat. Retornat definitivament a Felanitx, es dedicà a l’estu- di i a la

investigació històrica local. Compongué i edità una Història de Felanitx en sis volums

(1921-1948) i una gran quantitat d’opuscles i treballs diversos. En testa- ment deixà

instituïda una fundació que es va anomenar Fundació Mossèn Cosme Bauçà, constituïda

mitjançant escriptura notarial del 4 de maig de 1962. Aquesta fun- dació, el 1970 edità un

Resum d’Història de Felanitx, i entre els anys 1970 i 1977, un Almanac amb col·laboracions

de literats diversos. A l’actualitat consta d’una biblioteca i museu. Morí el 13 de febrer de

1959 i en ocasió de la seva defunció, l’Ajuntament li concedí la medalla de la ciutat, i el 1972

fou proclamat fill il·lustre. La pintura és obra d’Antonio Lucas. També té dedicada a la

seva memòria (1960) la plaça de davant el que fou el seu domicili. El 2000, Joan Maimó

Vadell publicà la biografia Cosme Bauçà. Vida i obra d’un home excepcional, obra

il·lustrada amb diverses fotografies.

Text. Ramon Rosselló Vaquer