Entrada principal
Realitzada el 1930:
Els arquitectes del Modernisme segueixen en la seva carrera una evolució força comuna: comencen amb obres eclèctiques i historicistes, passen pel ple Modernisme
que, a poc a poc, deixa pas al Secessionisme d'arrels més clàssiques i d'allí al Noucentisme i Regionalisme. Alguns per edad van arribar a l'art déco i al Racionalisme.
Pero no sempre van deixa de costat el Modernisme i aquí us mostro un exemple.
Francesc Roca Simó (1874-1940), un cop tornat de Argentina, va desenvolupar, tant a les Balears com a Madrid, una obra més classicista, però l'any 1930 va a projectar
aquesta portada per al cementeri de Felanitx a Mallorca, en el qual reprèn el camí del Secessionisme vienès, del que tants bons exemples havia deixat a palma i a Rosario.
Tex. Valentí Pons Toujouse
L'angel de l'art modernista pot patir transvasaments de contingut, sense que s'alterin per res les seves capacitats d'expressió. També es troben a l'escultura de cementeris, que en els monuments a poetes exercien el paper de la musa. El mateix encarnen aquesta visió poetitzada de la mort, intimista i subjectiva, que són metàfores de l'amor ideal, dins d'un cas de màxima ambigüitat i polisematicitat,respecte als seus continguts iconogràfics.
Els elements icònics distintius de l'àngel són essencialment dues: la referència a la seva condició d'esperits, és a dir, Iluminositat o resplendor, traduït també per blancor, especialment en les túniques ; i ales, és a dir , Ileugeresa, capacitat de volar, amb tot el que suposa, en relació amb l'elevació, sigui el sentit religiós, laic o neoplatònic. A més l'àngel modernista va a comptar amb alguns motius iconogràfics específics i constants, bàsicaments la seva encarnació femenina i la seva simbiosi amb la flor.
"El rellotge de sorra és un símbol d'antiga data i de remot ús; el seu significat rau en el concepte de temps, destacant la fragilitat i la poca durada d'aquest.
El seu inici es troba en la mitologia grega, la qual atribuïa el control del temps al déu Cronos, déu summament cruel i despietat. D'aquí la concepció del pas del temps irremeiablement i sense pietat per a ningú".