Joan Estelrich Artigues.

Polític i escriptor.

Joan Estelrich

Va néixer el 20 de gener de 1896. Cursà els seus primers estudis a Maó, on fundà la “Gaceta

de Menorca” (1913). L’any següent s’instal·là a Palma. Publicà poemes a “La Aurora” i

col·laborà a “La Vanguardia Balear”. El 1917, va fundar “La Veu de Mallorca” des d’on

propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una Mallorca

provinciana i castellenitzada. Poc temps després se n’anà a Barcelona i col·laborà a “La

Veu de Catalunya” i s’afilià a les joventuts de la Lliga Regionalista de Catalunya. Treballà a

diverses editorials i col·laborà estretament amb Francesc Cambó. El 1921, Joan March

Ordinas, probablement per acostar-se al catalanisme, el cridà a Palma per a fundar i

dirigir “El Día”, però al cap de mig any, se’n tornà a Barcelona. El 1922, treballà amb

Cambó en la creació de la Fundació Bernat Metge, que Estelrich va dirigir fins a la mort.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, fou el responsable de la campanya de la Lliga per

difondre internacionalment el problema català. Col·laborà en periòdics de Barcelona,

Madrid, París i Buenos Aires. Durant la II República fou elegit diputat per Girona de la

Lliga Catalanista (1931-1936). Fou favorable a la possibilitat que Mallorca es federàs amb

Catalunya, i així s’expressà a les Corts Constituents el setem- bre de 1931. El 1935 s’oposà a

la separació de Mallorca del districte universitari de Barcelona. A partir de 1934, fou

redactor del setmanari “Després”. També col·laborà a “La Nostra Terra”. El 1935, fou

membre de la delegació espanyola a l’Assemblea de la Societat de Nacions. El juny de 1936,

formà part del Comitè d’Enllaç de la Comunitat Cultural Catalano-Balear i signà la

Resposta al Missatge dels Catalans. Aquest any era el delegat espanyol a la Comissió de

Cooperació Intel·lectual de la Societat de Nacions. L’inici de la Guerra Civil el trobà a

Budapest, on organitzava una conferència per a la Societat de Nacions. D’acord amb

Francesc Cambó, donà suport a les forces aixecades contra el govern de la República. A

partir de 1937 i fins a 1939, dirigí, a París, Occident. Le bi-mensuel franco-espagnol,

publicació favorable al govern de Burgos; publicà La persecución religiosa en España.

Quan acabà la guerra, tornà a Catalunya, on col·laborà a “Destino” i “Diario de

Barcelona”. El 1949, dirigí a Tànger el diari “España”. El 1952, va ser nomenat delegat

d’Espanya a la UNESCO, càrrec que ocupà fins a la mort. També fou conseller nacional de

Premsa i membre del Consell Superior d’Investigacions científiques. És autor de diversos

llibres. Morí a París el 20 de juny de 1958. El seu cos fou portat a enterrar a Felanitx, el seu

poble nadiu, on té un carrer o passeig dedicat a la seva memòria. El 23 d’agost de 1964,

l’Ajuntament el proclamà fill il·lustre, amb assistència de la seva viuda Anna Maria March.

La pintura és obra d’Antonio Lucas. Aquest mateix any, Manuel Fraga Iribarne, aleshores

ministre d’Informació i Turisme, publicà un escrit titulat Juan Estelrich, text reproduït al

“Felanitx” en l’edició del 19 de setembre.

Després de la mort d’Estelrich, el setmanari local publicà diversos articles i notes, i en

l’edició del 28 de juny de 1958, el poeta Miquel Bauçà publicà Elegia a Joan Estelrich. A

l’edició següent, el sastre Antoni Vaquer publicà els versos A Joan Estelrich. President de la

Delegació Espanyola en la U.N.E.S.C.O; i el poeta Guillem Colom aportà el poema In

memoriam. Joan Estelrich Artigues. Posteriorment, fou posat el seu nom a la Biblioteca

Municipal i d’altra banda el periodista Andreu Manresa ha publicat textos d’Estelrich i ha

reproduït fragments

del seu Diari (1950-1958). Joan Estelrich té publicades les obres: La qüestió de les minories

nacionals i les vies del dret (1929); El moment polític, Catalunya endins (1930); Entre la

vida i els llibres (1926); L’Autonomia en perill (1932); Fénix o l’es- perit de renaixença

(1934); Las profecías se cumplen (1948); La falsa paz (1949). A l’Almanac del setmanari “El

Felanigense”, corresponent a 1917, publicà la narra- ció Aquell desig foll...

Text. Ramon Rosselló Vaquer