Identificació de les pròpies capacitats i aptituds

Quan s'està cercant feina o es planteja fer un canvi professional, és important avaluar les nostres capacitats i aptituds per tal d'identificar aquells aspectes que són trets diferenciadors i, per tant, poden marcar la diferència davant de la resta de candidats/es. A continuació, abordarem algunes d'aquestes capacitats i aptituds donat que juguen un paper rellevant tant en el procés de recerca de feina com en el manteniment d'aquesta.

Vídeo: "El pensamiento mágico pendejo". (Odín Dupeyrón)

Vídeo: "Ser madre es un plus". (Hirukide. Familias Numerosas de Euskadi) 

Autoestima

L’autoestima és el sentiment valoratiu del nostre ésser, de qui som nosaltres, de la nostra manera de ser, del conjunt de trets corporals, mentals i espirituals que configuren la nostra personalitat.

Aquesta s’aprèn, canvia, la podem millorar. És a partir dels 5-6 anys quan comencem a formar-nos un concepte de com ens veuen el nostre majors (pares, mestre, companys, amics, etc.) i les experiències que anem adquirint.

L'autoestima té profundes conseqüències en la nostra conducta: influeix en la forma d'actuar en el treball, en el que puguem aconseguir en la vida, en la manera com afrontem els problemes, en la forma en com ens relacionem amb la nostra parella, amb el nostre fills i en general amb les persones que ens envolten.

• La manera de comportar-nos influeix en la nostra autoestima: Així, mentre hi ha conductes i actituds que augmenten el sentiment de vàlua personal, altres en canvi alimenten un pobre concepte d'un mateix.

• Baixa Autoestima: Totes tenim sentiments no resolts, encara que no siguem conscients d’aquests. Els sentiments ocults de dolor solen convertir-se en enuig, i amb el temps tornem l’enuig contra nosaltres mateixes, donant així lloc a la depressió, aquests sentiments poden assumir moltes formes: odiar-nos a nosaltres mateixes, atacs d’ansietat, sobtats canvis d’humor, culpabilitzacions, reaccions exagerades, hipersensibilitat trobar el costat negatiu a situacions positives o sentir-se impotents i autodestructives.

• Millorar la meva autoestima

  • Cada dia dedicaré temps per a mi.

  • Cada setmana dedicaré temps per a mi.

  • Buscaré gent que em valori.

  • Buscaré gent positiva i sostenidora.

  • Tinc dret de cometre errors sense sentir-me culpable.

  • Tractar de veure els meus errors i corregir-los.

  • Alliberar-me de tot allò que no em deixi ser jo.

  • Ningú val més ni menys que jo.

  • Jo sóc important i tu també.

  • Sóc important per a mi i per als altres.

  • Acceptar i afrontar la realitat sigui el que sigui.

  • Fer cas omís de les crítiques destructives dirigides a la teva persona: nega’t a estar malament solament perquè els altres es sentin millor.

  • Estimat a tu mateixa, acostuma’t a ser feliç.

  • Tenir una actitud activa i valorar per a córrer riscos raonables.

  • Ser independent en els meus judicis.

  • Les meves opinions valen tant com les de qualsevol.

  • No enganyar-me ni enganyar, reconèixer-me com sóc i acceptar-me.

  • Arriscar-se a ser una mateixa i permetre’s ésser valuosa i bona.

La presa de decisions

En el decurs de la vida hem de prendre decisió en tots els aspectes. Algunes d’aquestes decisions tenen poca transcendència mentre que d’altres tenen més impacte en el nostre projecte vital. Així, per exemple, decidir quina roba em poso o de quina manera em tallo els cabells són decisions que tenen poca importància, mentre que decidir si volem treballar o estudiar, si volem deixar la pensió davant una oferta de feina són temes que requereixen una anàlisi més acurada i tenint en compte els diferents factors que poden intervenir.

El temps que es triga en decidir depèn del tipus de decisió que s’hagi de prendre. Per prendre decisions importants pot ser útil seguir un mètode per tal d’analitzar les opcions que tenim. Cal tenir present que no és un procés lineal sinó que moltes vegades hem de tornar enrere o fer varies coses alhora. Els passos que hem de seguir són:

1. Identificar la decisió: Es tracta de ser conscient de la decisió que s’ha de prendre. És a dir, hem d poder identificar quin és el conflicte, el dilema que hem de resoldre.

2. Augmentar la informació: En aquest pas hem de recopilar la informació que es necessita per prendre una decisió. És important recollir dades tant d’un mateix (preferències, gustos, interessos,...) com de les persones que puguin ser afectades per la nostra decisió i, sobretot, de les alternatives del problema a resoldre. Per tant, serà fonamental tenir la ment oberta a les diferent possibilitats i ser creatiu, mirar les coses des de diferents punt de vista.

3. Desenvolupar alternatives: Un cop tenim tota la informació, cal endreçar-la i arribar a una llista d’alternatives. Després de fer una primera valoració, descartarem aquelles que siguin poc factibles.

4. Comparar alternatives: Arribats a aquesta fase, es tracta d’analitzar els pros i contres de les alternatives escollides. S’ha d’atendre especialment a les conseqüències de cadascuna d’elles.

5. Escollir alternatives: És el moment d’escollir l’alternativa que es considera més idònia. Si no s’aconsegueix prendre una decisió cal comprovar si ens falta informació i, sobretot, s’han de descobrir els obstacles que s’interposen per poder escollir una alternativa.

6. Passar a l’acció: Es tracta d’organitzar un pla en que es faci constar les metes intermitges que ens portaran a aconseguir el nostre objectiu principal.

7. Avaluar els efectes: En aquest darrer moment cal valorar les conseqüències de cada decisió. Això ens permet saber si ha estat encertada i corregir per evitar possibles errors per a projectes futurs.

Aquest procés es pot utilitzar per a cada decisió important que haguem de prendre. És fonamental l’aprenentatge que anem fent ja que ens facilitarà cada cop més prendre decisions. Tot i així, hem d’estar ben atents a les diferents situacions que ens podem anar trobant ja que encara que dos moments ens semblin iguals sempre hi ha determinades diferències que ens poden abocar a una o altra alternativa.

La comunicació

La comunicació humana és extremadament complexa (no té regles fixes i simples), i en absència de regles clares, tothom tendim a veure només allò que volem veure i posar l’atenció en el que ens interessa. La forma de moure’s d’una persona proporciona indicacions sobre el seu caràcter, les seves emocions i les seves reaccions vers les persones que l’envolten.

La comunicació té component verbals (paraules, escrites o orals) i no verbals. Moltes persones, quan saben que la comunicació no verbal és una via de comunicació, prenen consciencia d’elles mateixes. Les principals dificultats en la comunicació sorgeixen quan rebem missatges incongruents entre els components verbals i els no verbals o bé no interpretem la informació en el mateix sentit que l’emissor l’ha produït, donant lloc a malentesos.

L'assertivitat

 És la capacitat d'expressar els teus sentiments, idees i opinions de manera lliure, clara i senzilla, en el moment just i a la persona indicada. Ens permet, doncs, desenvolupar-nos eficaçment en un medi social i laboral. 

La persona assertiva és aquella capaç d'expressar els seus sentiments, desitjos i opinions, d'una manera adequada a cada situació social on participi, respectant als altres i resolent adequadament els possibles problemes que sorgeixin. 

La clau no està en allò que es fa sinó en COM es fa. 

PASSOS PER DEFENSAR ELS TEUS DRETS

1. Detecta l'existència d'una molèstia

2. Autoinstruccions: "Calma"

3. Atura el pensament negatiu

4. Respira

5. Determina el moment per aclarir la situació

6. Mira als ulls a la persona amb la que estàs parlant

7. Expressa serenitat amb la teva cara, evita l'ira

8. Utiliza un to convincent, ferm

9. Utiliza un volum que mostri seguretat, ni molt alt ni molt baix

10. Controla la gesticulació

COM DIR "NO"

PER TANT...

Reformulació positiva

És argumentar transformant el negatiu en positiu, veure el problema des d’ un punt de vista favorable. Alguns exemples:

L'Escolta activa

L’ escolta activa és l’actitud que adoptem en la conversa quan estem atents al missatge del/la nostre/a interlocutor/a i li fem saber.

Recordem que, per comprendre el/la nostre/a interlocutor/a i poder-nos ajustar al màxim a allò que vol sentir, l’hem d’escolar; i aixó no és senzill. Cal diferenciar entre el significat de sentir i el d’escoltar. Mentre que tota persona no sorda hi sent, diem que escoltem quan fixem conscientment l’atenció en el missatge que ens envien.

L’escolta activa té dos vessants que poden donar-se junts o no:

• Vessant intern: la voluntat sincera d’entendre, l’esforç constant d’atenció. Podríem anomenar-lo escolta real.

• Vessant extern: l’escenificació de l’escolta (recursos verbals i no verbals per demostrar que estem escoltant). Podríem anomenar-lo escolta aparent.

Fixem-nos que la combinació d’aquests dos vessants dóna les següents possibilitats:

• Persones que escolten i ho demostren = escolta real + escolta aparent

• Persones que escolten i no ho demostren = escolta real

• Persones que no escolten, però sembla que escolten= escolta aparent

• Persones que ni escolten ni sembla que escoltin = 0

Amb qui parlem no ha de tenir mai la sensació que no estem per ell/ella. Ens hem d’assegurar que sap que l’escoltem. Com a mínim, doncs, hem de practicar una escolta activa aparent. De tota manera, ja hem vist que, si no escoltem realment, tindrem seriosos problemes, per exemple, per reformular o respondre adequadament.

Diccionari de competències clau

El diccionari de competències clau està constituït per 21 competències, les més valorades en el món laboral actual. Cadascuna de les competències està dividida en 4 nivells d'assoliment. 

Iniciativa

• Iniciativa es refereix a: 1) Identificar un problema, obstacle o oportunitat i 2) Portar a terme accions per donar-los resposta. Per tant, la iniciativa és la predisposició a actuar de forma proactiva i no només limitar-se a pensar en allò que s'ha de fer en el futur. El marc temporal d'aquesta escala va des de finalitzar projectes passats o actuals fins a la recerca de noves oportunitats. (No està inclosa l'elaboració de plans o pressupostos anuals). 

Orientació a l’assoliment

• Orientació a l'assoliment és la preocupació per realitzar bé el treball o sobrepassar un estàndard. Els estàndards poden ser el propi rendiment en el passat (esforçar-se per superar-lo), una mesura objectiva (orientació a resultats), superar els altres (competitivitat), metes personals que un mateix s'ha marcat o coses que ningú ha realitzat abans (innovació). 

Planificació i organització

• Planificació i organització és la capacitat per prioritzar i establir línies d'actuació, optimitzant recursos que garanteixin l'acompliment dels resultats esperats mitjançant una gestió eficaç del propi treball i del dels seus col·laboradors/es. 

Preocupació per l'ordre i la qualitat

• Preocupació per l'ordre i la qualitat es reflecteix en la preocupació continua per reduir la incertesa del medi que ens envolta. S'expressa en formes com el seguiment i la revisió del treball i la informació, i en la insistència en la claredat dels rols i funcions assignades. 

Direcció de persones

• Direcció de persones implica la intenció de fer que altres persones actuïn segons els nostres objectius, utilitzant apropiadament i adequadament el poder personal o l'autoritat que el lloc ens confereix. Inclou el "dir als altres el que han de fer". 

• L'estil varia segons ho requereixin les circumstàncies o les persones, des de ferm i directiu fins a exigent o fins i tot amenaçador. El fet d'intentar raonar, persuadir o convèncer els altres perquè facin alguna cosa és Impacte i Influència, no Direcció de Persones. 

Lideratge

• Lideratge suposa la intenció d'assumir el rol de líder d'un grup o equip de treball. Implica el desig de guiar els altres. El lideratge acostuma a estar, però no està sempre, associat a posicions que tenen una autoritat formal. "L'equip" s'ha de considerar en sentit ampli com qualsevol grup en què la persona assumeix el paper de líder. S'ha de contrastar amb la competència de "Treball en Equip i Cooperació". 

Treball en equip i cooperació

• Treball en equip i cooperació implica la intenció de col·laborar i cooperar amb altres, formar part d'un grup, treballar junts, com a oposat a fer-ho individualment o competitivament. Perquè aquesta competència sigui efectiva, la intenció ha de ser genuïna. Es pot considerar sempre que l'ocupant del lloc sigui membre d'un grup que funcioni com un equip. "Equip", com en el cas de "Lideratge", es defineix de forma àmplia com un grup de persones que treballa en processos, tasques o objectius compartits. 

Autoconfiança

• Autoconfiança és el convenciment sobre la pròpia capacitat per a realitzar amb èxit una tasca o escollir l'enfocament adequat per realitzar un treball o resoldre un problema. Inclou mostrar confiança en les pròpies capacitats (per exemple, davant noves dificultats), decisions i opinions. 

Autocontrol

• Autocontrol és la capacitat de mantenir les pròpies emocions sota control i evitar reaccions negatives davant provocacions, oposició o hostilitat per part d'altres o quan es treballa en condicions d'estrès. Igualment, implica la resistència en condicions constants d'estrès. 

Compromís amb l'organització

• Compromís amb l'organització és la capacitat i voluntat d'orientar els propis interessos i comportaments cap a les necessitats, prioritats i objectius de la companyia. Suposa actuar de forma que s'aconsegueixin els objectius de l'Organització o se satisfacin les necessitats d'aquesta. Pot manifestar-se en posar la missió de l'empresa per davant de les preferències individuals. 

Flexibilitat i gestió del canvi

• Flexibilitat i gestió del canvi és l'habilitat d'adaptar-se i treballar eficaçment en diferents i variades situacions i amb persones o grups diversos. Suposa entendre i valorar postures o punts de vista diferents, o bé adaptar el propi enfocament a mesura que la situació ho requereixi. 

• També canviar o acceptar sense problemes els canvis en la pròpia Organització o en les responsabilitats del lloc de treball. 

Comunicació

• Comunicació suposa l'habilitat de transmetre, de fer conèixer alguna cosa a algú d'una manera clara i entenedora. Abasta des d'una transmissió d'informació fins a entrar en relació d'idees, d'interessos, etc. La comunicació pot ser oral i/o escrita i s'adreça a diferents públics. 

Empatia

• Empatia implica saber entendre les altres persones. És l'habilitat per escoltar, entendre correctament els pensaments, sentiments o preocupacions dels altres encara que no s'expressen verbalment o s'expressen parcialment. Aquesta competència mesura la creixent complexitat i profunditat que suposa entendre les altres persones. Pot també incloure la sensibilitat intercultural. 

Negociació

• Negociació és l'habilitat per promoure el consens. És l'intent per fer coincidir criteris diferents, en una situació determinada, amb l'objectiu d'arribar al pacte i buscar el millor benefici. 

Networking

• Networking és l'habilitat d'establir contactes amb un ampli ventall de persones, que els permet ajudar-se mútuament, en situacions professionals i personals. Es tracta d'un procés amb doble direcció, al donar ajuda i atenció a la nostra xarxa de contactes facilitem que ells ens ajudin. 

Orientació al client

• Orientació al client implica un desig d'ajudar o servir als clients/es, de satisfer les seves necessitats. Significa centrar-se en descobrir o satisfer les necessitats dels clients/es. 

Aprenentatge i utilització de coneixements

• Aprenentatge i utilització de coneixements implica la inquietud i curiositat constant per aprendre o saber-ne més. Contempla l'afany de posar en pràctica i ampliar els coneixements tècnics, professionals o de gestió, així com transferir aquells coneixements relacionats amb el treball. La persona continua desenvolupant-se i adquirint nous coneixements "a mutu propi". 

Creativitat

• Creativitat és la capacitat que permet identificar, plantejar i resoldre problemes de manera rellevant i divergent. És l'habilitat d'establir relacions de coneixement diferents, fer noves preguntes i donar respostes originals. 

Orientació estratègica

• Orientació estratègica és l'habilitat de vincular visions a llarg termini i conceptes amplis al treball diari. En els nivells baixos inclou la simple comprensió d'estratègies. En els nivells més alts és un sofisticat coneixement de com l'entorn en el sentit més ampli influeix en les estratègies i com aquestes, a la vegada, determinen les diferents accions/escenaris. 

Pensament analític

• Pensament analític és la capacitat d'entendre una situació, desagregant-la en petites parts o identificant les seves implicacions pas a pas. Inclou organitzar les parts d'un problema o situació de forma sistemàtica, realitzar comparacions entre diferents elements o aspectes, i establir prioritats d'una forma racional. També inclou entendre les seqüències temporals i les relacions causa-efecte dels fets. 

Pensament conceptual 

• Pensament conceptual és l'habilitat per identificar en les situacions pautes o relacions que no són òbvies o identificar punts clau en situacions complexes. Inclou la utilització d'un raonament creatiu, inductiu o conceptual. 

Estrès en l'àmbit laboral

És un instint natural que alerta davant d’un possible perill. Això provoca estrès.

Alguns tipus d’estrès vinculats a l'àmbit laboral són:

• Per incorporar-se a un nou  lloc de treball:  a ser rebutjat per l’equip de treball, a no saber adaptar-se a la cultura de l’organització, etc.

• Per ser promocionats: no saber fer prou bé les noves funcions.

• Per com a responsables d’un equip de treball: sentir que no tenim prou influencia  per poder dirigir-lo.

• Per resistència al canvi

• Per por a perdre el lloc de treball

• Per no aconseguir objectius

L’estrès quan s’associa a la por, bloqueja   ------> Limita l’ús del talent i la capacitat professional

Cada persona és responsable del seu propi desenvolupament, doncs desenvolupament significa canvi personal, significa redefinir qui som.

L’aparició del sentiment d’ansietat enfront una situació de recerca de feina és quelcom inevitable, involuntari i incontrolable per a moltes persones. Però cal tenir present que la tensió moderada ens ajuda a rendir més, a estar més alerta. El problema es planteja quan el nostre nivell d’ansietat ens dificulta la recerca i, fins i tot, ens pot arribar a paralitzar.

Les situacions de recerca de feina no són ni positives ni negatives sinó el que el que es converteixi en estressant dependrà de la interpretació que cada persona faci. Tot i així, poden existir causes objectives en aquelles situacions que poden provocar estrés, com ara la novetat de la situació, la manca d’informació prèvia, el risc o la incertesa, la manca d’habilitats de la persona per afrontar aquesta situació concreta o la l’ambigüitat de la situació.

L’objectiu no és eliminar l’ansietat sinó que identificar què penso, què sento i com actuo davant de cadascun dels diferents aspectes i passos que comporta la recerca de feina. Així doncs, per tal de poder trencar aquest cercle de malestar vers la recerca de feina serà fonamental poder identificar i analitzar al detall allò que ens genera l’ansietat i poder determinar en quin moment i de quina manera es presenta.