Embedded Files
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
És una màquina d’escriure, un equip per escoltar música i veure un vídeo, una màquina de jugar, un àlbum on guardar-hi fotografies…Tot alhora? Què és aquest prodigi?
L'ordinador personal
Fins a finals dels anys setanta, els ordinadors eren màquines molt voluminoses i costoses. Calia mantenir-los en habitacions especials protegits de la pols i dels canvis de temperatura. Tan sols els feien servir les empreses i les institucions.
Cada ordinador tenia només un processador. Les feines s’executaven una darrere l’altra. Per fer una cosa, calia posar-la a la cua.
Alguns, però, van imaginar altres escenaris. Per exemple, el nord-americà Vannevar Bush. Va projectar una màquina, anomenada MEMEX, per al treball individual.
Ell mateix la va descriure així: “MEMEX és una màquina on una persona guarda tots els seus llibres, registres i comunicacions, i que s’ha mecanitzat perquè es pugui consultar amb rapidesa i flexibilitat extremes.”
MEMEX no es va fer mai realitat, però constitueix la llavor de la informàtica personal.
Un dels llocs on es va desenvolupar va ser el laboratori californià Xerox Parc. Allí es va construir un ordinador, anomenat ALTO, que es caracteritzava per un sistema de comunicació -l’anomenada interfície– a base de gràfics: tota una innovació.
Enlloc d’enrevessades instruccions informàtiques, l’interfície gràfica permetia treballar com si s’estigués davant d’un escriptori: agafant carpetes, obrint i tancant documents, copiant arxius, llençant el que era inservible a la paperera, etc.
Aplegant totes aquestes idees, dos joves nord-americans -en un garatge, diu la llegenda- van construir un dels primers ordinadors personals: Apple I.
Més endavant, van crear-ne un altre de més versàtil, l’Apple II, que feia servir colors, un processador de textos, un full de càlcul…
A començaments dels anys vuitanta, la informàtica individual començava a quallar en el mercat. El Commodore 64 va ser un dels ordinadors personals de més èxit.
Però n’hi va haver d’altres, com ara l’anglès Spectrum, l’Amiga…
I, sobretot, el Macintosh d’Apple. Aquest ordinador es va anunciar per televisió amb un espot, ara famós, que acabava dient: “El 24 de gener, Apple presentarà Macintosh. I vostè veurà perquè 1984 no serà com “1984”.
Efectivament, Macintosh desafiava la tirania de la informàtica tradicional, inaccessible i allunyada de les persones.
Disposava de pantalla, de ratolí, i d’una colla de programes per fer feines personals, sobretot creatives.
En particular, Macintosh oferia una atractiva interfície gràfica que permetia treballar d’una manera molt intuïtiva, sense que calgués tenir coneixements informàtics.
Per la seva banda, IBM, el fabricant d’ordinadors més important de l’època, va entrar en la informàtica personal amb l’anomenat PC (personal computer), que esdevindria el gran rival de Macintosh.
L’interfície del PC, l’anomenat Windows, era inicialment ben diferent de la del Macintosh.
Però, amb el temps, acabaria incorporant les convencions de l’interfície gràfica. Des d’aleshores, aquesta mena d’interfícies són imprescindibles per fer qualsevol feina.
Un ordinador personal és, avui dia, desenes de vegades més potent i milers de vegades més lleuger que un d’aquells feixucs ordinadors d’abans.
La interconnexió dels ordinadors en xarxa, com passa amb Internet, ha multiplicat el valor de la informàtica personal.
A les capacitats textual, gràfica i musical, ara s’afegeix la de comunicar-se arreu del món.
No hi ha cap més tecnologia que estigui tan a prop de les persones.
La historia y la evolución de los ordenadores
Postura adecuada en la oficina. Hábitos de vida saludable
Las TIC, ¿enemigas o aliadas del medioambiente? - Ir al artículo
HARDWARE i SOFTWARE
HARDWARE i SOFTWARE
Hardware (maquinari): Són tots els components d’un ordinador que són «durs» (hard). Dit d’una altra manera: és la part física o palpable de l’ordinador. Per exemple: la pantalla, el teclat, la torre, el ratolí, la impressora, el disc dur, les targetes...
Software (programari): Són tots els programes o aplicacions que hi ha a en un ordinador. Per comparar-ho amb el hardware, és la part «tova» (soft) de l’ordinador. El sistema operatiu forma part d’aquest Software.
HARDWARE: Estructura bàsica de l'ordinador
HARDWARE: Estructura bàsica de l'ordinador
La placa base:
És el cervell de l’ordinador. En aquesta placa van connectades totes les altres plaques i tots els perifèrics. És l’encarregada de rebre les instruccions que provenen dels diferents perifèrics d’entrada, traduir-la a un llenguatge entenedor per a ella i dirigir aquesta cap a un altre perifèric de sortida o bé guardar-la al disc dur.
La targeta de vídeo:
És la placa que tradueix les instruccions que li envia la placa base per enviar-les en un format gràfic al monitor o pantalla. Per tant, és l’encarregada de la visualització de qualsevol imatge pel monitor.
La memòria RAM:
És l’espai de que disposa l’ordinador (placa base) per treballar i per processar. Per exemple, aquesta memòria la utilitza per recordar-se de les últimes accions que ha fet i de les accions que encara ha de fer.
El disc dur:
El definiríem com el gran magatzem d’informació de l’ordinador. Aquí és on resideixen els programes i aplicacions de l’ordinador que utilitzem per treballar, el sistema operatiu i els arxius o fitxers que anem creant amb els diferents programes. La informació es guarda de manera magnètica i en codi binari. Aquesta, es pot esborrar i escriure tants cops com es vulgui.
Els busos
Són com carreteres que uneixen els diferents perifèrics amb la placa base. Per aquestes carreteres és per on circula la informació d’un perifèric a la placa base o a l’inrevés. Els busos tenen diferent tamany i diferent velocitat, amb la qual cosa tindrem busos que poden dur més quantitat d’informació i més ràpid que d’altres.
Els perifèrics
Són dispositius que van connectats a la placa base i ens permeten fer un intercanvi d’informació amb l’ordinador. Aquest intercanvi pot ser tant d’entrada, com de sortida, com en les dues direccions.
HARDWARE: Perifèrics
HARDWARE: Perifèrics
Perifèrics d'entrada i sortida de dades (E/S)
El mòdem
És un perifèric que transforma les senyals telefòniques en senyals digitals i a l’inrevés. Amb el mòdem podem connectar el nostre ordinador, a través de la xarxa telefònica, amb la resta d’ordinadors del món (sempre que també estiguin connectats amb un mòdem). Aquesta connexió s’utilitza sempre per fer un intercanvi d’informació entre ordinadors. També és possible fer-los servir per enviar i rebre fax. Històricament s’han fet servir per connectar els equips a Internet, a baixa velocitat. Amb l’aparició de l’ADSL i els routers, aquests equips han quedat desfaçats.
La targeta de so
És una targeta que va connectada directament a la placa base i que fa de pont entre els perifèrics de so i la placa base. Aquesta targeta tant pot emetre informació sonora com rebre-la. Per exemple, si connectem un micròfon a la targeta de so, aquesta rebrà la informació sonora de la veu i la passarà directament als altaveus o al disc dur per emmagatzemar-la a través de la placa base.
Router ADSL
Aparell (normalment subministrat per la companyia telefònica a la que es contracta l’ADSL) que permet una connexió normalment de 4 ordinadors a través de cables de xarxa o de forma inhalàmbrica (en aquest cas tants com es vulgui) a Internet a alta velocitat. Avui en dia s’ha convertit en el substitut natural i necessari dels mòdems.
El CD-RW i DVD-RW/+RW
Ens permet gravar i reproduir discs compactes (CDs) que emmagatzemen informació digital (tant dades, àudio com vídeo). Els CDs tenen una capacitat que pot variar entre els 650MB i els 700MB (normalment).
Els DVD-RW ens permet gravar i reproduir discs compactes (CDs) i a més DVDs. Els DVDs tenen una capacitat de 4.7GB (aproximadament 4700MB).
El Blu-ray RW
Nou suport amb la mateixa aparença que un CD i un DVD que intenta donar resposta a les noves necessitats d’emmagatzemament d’informació, amb l’arribada de el vídeo d’alta resolució. Una pel·lícula que abans cabia perfectament en un DVD, ara amb el nou format d’alta definició es necessita un suport amb més capacitat per poder veure les imatges amb molta més qualitat. La capacitat és aproximadament de 25 a 50GB, però això anirà millorant a mesura que s’hi puguin afegir més capes.
El llapis USB
El CD, el DVD i ara el Blu-ray no han aconseguit ni aconseguiran mai tenir la mateixa funció que va tenir en el seu moment el disquet, que bàsicament era de transport i en molts casos també de treball habitual. Ja fa uns anys que han aparegut aquestes memòries ara ja de varis GB de capacitat, molt petites i compactes amb una connexió USB que ens permet una connectivitat ràpida i universal amb gairebé qualsevol equip informàtic. La seva versatibilitat, baix preu i alta capacitat els ha fet ideals per connectar-los a dispositius diferents dels ordinadors i portàtils (per exemple, ràdios dels cotxes, TDTs, televisors, discs durs multimèdia...).
El lector de targetes
Alguns equips porten incorporat un multi-lector de targetes de memòria de l’estil de les que podem trobar en una càmera digital, un mòbil o una PDA. Això ens permet descarregar la informació que hi ha a dins o fer el procediment a l’inversa sense necessitat de cables extres.
Perifèrics d'entrada
El teclat
Aquest perifèric codifica la pulsació de tecles (segons la seva situació) en un llenguatge entenedor per a l’ordinador. Serveix tant per introduir instruccions com text. Està format per totes les lletres de l’alfabet (en disposició QWERTY igual que les màquines d’escriure), els números, els signes de puntuació i les tecles especials que amplien les possibilitats del teclat (tecles de funció, desplaçament, CTRL, ALT, etc.).
El ratolí
És un perifèric que, a través d’una bola interior que en contacte amb la superfície de la taula de treball o una alfombreta, acciona uns sensors de desplaçament dretaesquerra, amunt-avall i que a través d’un indicador de presència que surt al monitor, ens permet donar instruccions a l’ordinador (seleccionar text, accionant icones, prement botons...). També existeixen els ratolins òptics (sense bola) que funcionen amb llum. Tant el teclat com el ratolí poden ser inalàmbrics (sense fils que els connectin amb la torra de l’ordinador).
L'escànner
Aquest perifèric ens permet entrar imatges o text a l’ordinador a través d’un captador d’imatges. En el cas de text, l’escànner l’interpreta com a gràfic i través d’un programa complementari (OCR), es converteix en text.
El lector de CDs, DVDs o Blu-ray
Ens permet llegir el contingut d’un CD/DVD/Blu-ray, ja sigui en forma de dades, àudio o vídeo.
Targeta capturadora de vídeo
Ens permet capturar vídeo des d’una càmara analògica i/o d’una càmara digital. El vídeo queda emmagatzemat al disc dur en el format triat per l’usuari (AVI, MPEG2...). Normalment aquests dispositius només són d’entrada.
Perifèrics de sortida
La impressora
Un dels perifèrics més utilitzats i un complement indispensable per a molta gent. Permet reproduir en paper la informació que tenim dins l’ordinador, ja siguin textos, gràfics, fotografies o dibuixos.
La qualitat de la impressió dependrà del tipus d’impressora, de la qualitat d’aquesta i del tipus de paper que fem servir. En el mercat en podem trobar d’agulles (les més velles), d’injecció de tinta (les més corrents i econòmiques per la llar) i les làser (per a oficines que treballin amb grans volums de còpies).
Actualment també hi ha impressores 3D encara que pel seu elevat cost bàsicament l’utilitzen algunes empreses de disseny, arquitectura, investigació mèdica, etc.
El monitor
El considerem de sortida perquè ens mostra el treball que estem fent o el que fa l’ordinador. Es a través del monitor que l’ordinador es comunica amb nosaltres.
HARDWARE: Ratolí i Teclat
HARDWARE: Ratolí i Teclat
El ratolí s’ha convertit en els ordinadors d’avui en dia en una eina imprescindible. El ratolí ens permet moure una fletxa per la superfície de la pantalla que ens servirà per escollir coses, prémer botons, obrir menús... Això ho aconseguim movent-lo per sobre de la taula (o d’una alfombreta). El moviment que nosaltres li donem es traduirà en el moviment de la fletxa a la pantalla: si anem a l’esquerra, la fletxa de la pantalla anirà a l’esquerra i així successivament. El desplaçament del ratolí ha de ser suau. No cal prémer fort el ratolí contra la taula. Tampoc s’ha d’aixecar mai el ratolí de la taula.
Veurem també que el ratolí té dos botons i, en alguns casos, una rodeta:
El botó de l’esquerra: serveix per seleccionar, prémer botons, tancar finestres, obrir programes...
El botó de la dreta: només serveix per fer aparèixer els menús contextuals, que són uns menús ocults a la pantalla i que varien depenent de la posició del ratolí. En aquests menús hi ha les opcions més corrents que l’ordinador creu que l’usuari pot fer servir.
La rodeta: substitueix les fletxes de desplaçament que totes les finestres que ho necessiten tenen a la banda dreta.
Seleccionar (ombrejar) text amb el ratolí: Hi ha diferents maneres d’ombrejar amb el ratolí (sempre amb el botó esquerra):
Doble clic sobre una paraula l’ombreja.
Triple clic sobre un paràgraf l’ombreja.
Un clic en el marge esquerra d’una frase ombreja tota la línia.
Mantenint premut el botó esquerra i marcant el marge esquerra d’un paràgraf, es va ombrejant línia a línia.
Posicionant-se a sobre qualsevol lloc del text i amb el ratolí en forma de I i sense deixar de prémer el botó esquerra, anirem ombrejant en la direcció que movem el ratolí. A dreta i esquerra ombrejarà lletra a lletra o paraula per paraula i amunt i avall ombrejarà línia per línia.
El teclat és el mateix que el de les màquines d’escriure. Però s’han d’explicar unes quantes coses:
Prement les tecles amb lletres escrivim en minúscules.
Prement la tecla de les majúscules + una lletra obtenim majúscules.
Prement la tecla de les majúscules + una tecla amb dos símbols fem aparèixer el símbol de sobre.
Les paraules cal separar-les només amb un espai.
Els salts de línia els fa l’ordinador sol quan arribem al marge dret. Si volem forçar un salt de línia (punt i a part) cal prémer la tecla ENTER.
Prement la tecla ALTGR + una tecla amb tres símbols surt aquest tercer símbol.
Igual que amb les màquines d’escriure de tota la vida, per accentuar cal pr´mer primer l’accent i després la vocal que volem accentuar.
Hi ha dos tecles per esborrar: una esborra del cursor cap a l’esquerra i l’altre del cursor cap a la dreta. Totes dues ho fan lletra a lletra.
Les fletxes de desplaçament ens serveixen per moure el cursor.
La tecla tabulador ens permet fer uns salts amb el cursor dintre d’una quadricula imaginària. Així s’aconsegueixen fer llistats encolumnats.
SOFTWARE: El sistema operatiu
SOFTWARE: El sistema operatiu
Abans de carregar el Sistema Operatiu, l’ordinador, quan l’engeguem, disposa d’un sistema automàtic d’arrencada. Ho fa a través d’un programa instal·lat a la placa base, el qual s’encarrega de saber els recursos de que disposa: com està equipat l’ordinador (RAM, disc dur) i quins perifèrics té instal·lats.
El Sistema Operatiu és un programa independent de l’ordinador que es el que agafa el control d’aquest després de l’arrencada. Aquests s’encarrega de l’organització i gestió de la memòria i dels perifèrics. Disposa d’unes ordres internes, que permeten realitzar algunes operacions bàsiques com copiar arxius, canviar l’hora del sistema, donar format als disquets... Una vegada està carregat el sistema operatiu, tenim l’ordinador en espera de rebre instruccions per l’usuari.
Accions amb el sistema operatiu: Accedir a programes, gestió de finestres, crear carpetes, eliminar elements.
Accions amb el sistema operatiu: Accedir a programes, gestió de finestres, crear carpetes, eliminar elements.
Problemes bàsics de l'ordinador i com solucionar-los
Problemes bàsics de l'ordinador i com solucionar-los
Manual_IncidenciasBasicas.pdfEls noms dels arxius:
Els noms dels arxius:
ACTIVITATS
ACTIVITATS
Page updated
Report abuse