Drets digitals

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fer pública el 13 de maig de 2014 una sentència que estableix que el tractament de dades que duen a terme els motors de recerca han de complir  les normes de protecció de dades de la Unió Europea i que les persones tenen dret a sol·licitar, sota certes condicions, que els enllaços a les seves dades personals no figurin als resultats d’una recerca a internet feta amb el seu nom.

Cinc punts claus per a exercir el dret a l’oblit

1. Què és el 'dret a l’oblit'?

El 'dret a l’oblit' fa referència al dret a impedir la difusió d’informació personal a través d’internet quan la seva publicació no compleixi els requisits d’adequació i pertinença previstos a la normativa. En concret, inclou el dret a limitar la difusió universal i indiscriminada de dades personals als buscadors generals quan la informació es obsoleta o ja no té rellevància ni interès públic, encara que la publicació original sigui legítima (en el cas de butlletins oficials o informacions emparades per les llibertats d’expressió o d’informació). 

2. Puc exercir-lo enfront al buscador sense anar prèviament a la font original?

Si. Els motors de recerca i els editors originals fan dos tractaments de dades diferenciades, amb un impacte diferent sobre la privacitat de les persones. Per això pot passar, i de fet passa amb freqüència, que no procedeix concedir el dret enfront l’editor i si enfront al motor de recerca, ja  que la difusió universal que fa el buscador, sumat a la informació addicional que facilita sobre el mateix individu quan es busca pel seu nom pot tenir un impacte desproporcionat sobre la seva privacitat. 

3. Si l’exerceixo enfront un buscador, la informació desapareixerà d’internet?

No. La sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 13 de maig de 2014 declara expressament en aquest sentit que l’exercici dels drets de cancel·lació i oposició fet enfront als buscadors només afecta als resultats obtinguts a les recerques fetes mitjançant el nom de la persona i no implica que la pàgina hagi de ser suprimida dels índexs del buscador ni de la font original. L’enllaç que es mostra al buscador només deixarà de ser visible quan la recerca es faci a través del nom de la persona que va exercir el seu dret. Les fonts romanen inalterades i el resultat es seguirà mostrant quan la recerca es faci per qualsevol altra paraula o terme diferent al nom de l’afectat. 

4. Com puc exercir-lo?

La legislació espanyola estableix que per a exercir els drets de cancel·lació i oposició (i, per tant, el 'dret a l’oblit') és imprescindible que el ciutadà es dirigeixi en primer lloc a l’entitat que està tractant les seves dades, en aquest cas al buscador. Els buscadors majoritaris han habilitat els seus propis formularis (Google,  Bing ) per a  rebre les peticions d’exercici de drets en aquest àmbit. Si l’entitat no respon a la petició feta o el ciutadà considera que la resposta que rep no és l’adequada, pot sol·licitar que la Agencia Española de Protección de Datos tuteli el seu dret enfront al responsable. En funció de les circumstàncies de cada cas concret, l’Agència determinarà si ho estima o no. Aquesta decisió de l’Agència, a la vegada, és recorreguda davant els Tribunals. 

5. Limita el dret a l’oblit el dret a rebre informació?

No. En el cas dels buscadors, la sentència assenyala que és necessari fer una ponderació cas per cas per aconseguir arribar a un equilibri entre els diferents drets i interessos. Donat que és imprescindible valorar les circumstàncies de cada sol·licitud i que s’ha de tenir en compte sistemàticament l’ interès dels usuaris en accedir a una informació, aquelles que resultin d’interès pel públic per la seva naturalesa o per afectar una figura pública no seran acceptades.

Llicència d'ús de material a internet

Una llicència és un instrument legal que ens indica què es pot i que no és pot fer amb una obra intel·lectual.  És a dir, regula els possibles usos sobre les obres intel·lectuals. Existeixen 4 tipus de llicències:

• Comercial (copyright): tenen tots els drets reservats. Normalment cal negociar o pagar per poder fer ús del producte.

• Semilliures: estan reservats alguns drets. Es divideixen en dos subgrups; robustes (més restrictives) i dèbils (més flexibles)

• Lliures (copyleft):promou la cultura lliure però es reserva alguns drets, com ara mencionar l'autoria de l'obra.

• Domini públic: no cal complir cap obligació, es pot utilitzar l'obra lliurement.

Les llicències de drets d'autoria Creative Commons són una via que permet tant a empreses com a persones individuals establir els permisos legals de les seves obres creatives dins del marc de la llei de propietat intel·lectual. A continuació es recull una infografia on s'expliquen els 7 tipus que existeixen (incloent la de domini públic, anomenada Zero).

Las combinaciones, de un vistazo