Redescobrir el poble (Cerdanyola, destí turístic - II)

El poblat Ibèric de Ca N'Olivé, un dels principals atractius turístics de Cerdanyola

Collserola

Les experiències pioneres del nou turisme a Cerdanyola van venir de fora. La creació del Patronat Parc de Collserola (avui Consorci) va ser una aposta important per potenciar els valors del parc, amb gairebé 4 milions de persones al seu entorn immediat. La tasca d’aquest ens, amb els seus punts positius i negatius, va ser la primera que, gairebé sense saber-ho, ens ha dut turistes de nova fornada. Les possibilitats d’esbarjo són diverses, la serra és plena de llocs encisadors i gairebé la meitat del terme de Cerdanyola pertany al parc. No cal pensar gaire per fer-se una idea del potencial que això representa.

A final de la dècada de 1980, el Patronat va inaugurar un centre d’educació ambiental a la masia de Can Coll, que venia a complementar el de Mas Pins. El centre ofereix una àmplia i variada proposta d’activitats: visites culturals i de natura, observacions astronòmiques.. i part de la masia és visitable els diumenges al matí. S’hi pot veure l’exposició permanent «L’home i el medi Collserola», i també hi ha un servei d’informació i de venda de publicacions del parc.

De moment, és l’única masia de Cerdanyola oberta al públic que conserva almenys bona part del seu estat original. L’any 2001, Can Coll va rebre gairebé 4.000 visitants de cap de setmana i 11.000 escolars, el gruix dels quals -evidentment- no eren de Cerdanyola. Més a prop del casc urbà, en el límit del que s’anomena el preparc, el 1999, el Consorci i l’Ajuntament de Cerdanyola van restaurar part de la llera de la riera de Sant Cugat. L’espai és ara un dels pocs indrets per passejar que hi ha a Cerdanyola, a tocar del casc urbà. Els qui el recordem ple de brutícia i com una riera pudenta (tampoc hem d’anar massa enrere en el temps), ens suggereix una doble reflexió: com la pressió urbana pot acabar amb els espais naturals davant la indiferència de tothom i alhora, com a la capacitat humana de destruir s’hi afegeix l’art de rehabilitar.

El que hom es pregunta llavors és si surt a compte, ja que potser valdria la pena conservar des del principi... ni que fos per una qüestió merament econòmica. Al final del passeig d’Horta, just on es creua amb la riera, hi ha una caseta on els diumenges al matí es pot trobar informació dels llocs d’interès que ofereix l’entorn, tant pel que fa a natura com a patrimoni històric. Allà acaba la ciutat i comença part del que no hauríem de perdre mai.

La història a l’abast de tothom

L’any 1991 Cerdanyola no tenia encara museu, tot i que estava en projecte. L’Ajuntament es va adherir a la Comissió de Cooperació de Museus Locals, una xarxa que comprenia la Diputació de Barcelona i uns 20 museus de la província. Actualment, aquesta comissió ha estat reconvertida en Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona, i el nombre de museus adherits arriba a 40, agrupant un total de 32 municipis. Des del 1998, any en què es va obrir al public el Museu Ca n’Ortadó, Cerdanyola ha guanyat diversos espais visitables. El Servei de Patrimoni de l’Ajuntament va dissenyar el projecte “Un museu en el territori”, entenent que el Museu de Cerdanyola no era un edifici (en aquest cas, Ca n’Ortadó) si no un conjunt d’espais museïtzats. Ben mirat, és absurd pretendre “tancar la història entre quatre parets” quan és a l’abast de tothom al carrer. Així, des de llavors, s’han anat incorporant al museu les esglésies de Sant Iscle i de Sant Martí, Ca n’Altimira, el poblat de Ca n’Olivé i, des del passat 18 de maig, la casa consistorial. Entre tots, excepte aquest darrer, que encara no estava preparat per a la visita, l’any 2001 van rebre més de 9.000 visitants. Ca n’Olivé i Sant Iscle són els que acaparen el percentatge més alt de visites forànies. Aquesta xarxa es preveu que, amb el temps, segueixi creixent, museïtzant d’altres espais, amb la finalitat d’acostar la història local als ciutadans.

El Museu Ca n’Ortadó fa les funcions de centre de la xarxa. La casa va ser cedida a l’Ajuntament per l’anterior propietària, M. Assumpció Ortadó Maymó, amb la voluntat expressa que s’hi fes un museu o equipament similar. Actualment és la seu del Servei de Patrimoni i s’hi pot veure l’exposició permanent “Viure a Cerdanyola. Segueix el fil de la seva història”, on es pot fer una ullada ràpida a la història local. També, des de l’any 2000, és punt d’informació del Consorci del Parc de Collserola, i fa les funcions de punt de trobada des d’on començar a explorar el municipi. A més d’informació gratuïta, té un punt de venda de postals i publicacions de Cerdanyola. Però Ca N’Ortado té també uns dels jardins públics més grans de la ciutat, I no cal visitar el museu per acostar-s’hi.

Material divers sobre les activitats turístiques que es poden fer a la ciutat

Altres projectes turístics

El Servei de Patrimoni manté un programa d’activitats estable que podríem incloure dins de l’ambit turistic. “Passegem per Cerdanyola” i “Cerdanyola a cop d’ull” fan una proposta mensual de visites per la ciutat, ja sigui a través del modernisme, alguns equipaments o altres aspectes vinculats a la història local. Un cop l’any, s’organitza una sortida a algun dels museus que formen part de la Xarxa de la Diputació.

L'Ajuntament és el darrer indret museïtzat

La Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona afavoreix l’intercanvi d’informació entre els diversos museus que en formen part, com l’edició d’una guia trimestral on es recull el conjunt d’activitats que aquests centres han previst. També edita una guia anual on es recull informació de tots els museus, amb horaris, preus, adreces, etc. Però aquesta institució, des de l’àrea de turisme, també recull les propostes turístiques que ofereixen els municipis de la província dins del programa “Turisme total”, amb l’edició de la “Guia d’activitats turístiques”, d’aparició trimestral. Gràcies a la tasca de la Diputació, per exemple, Cerdanyola està present en fires internacionals de turisme des de fa gairebé deu anys.

El poblat de Ca n’Olivé, a més de pertànyer al Museu de Cerdanyola, està inclòs dins de “La ruta dels ibers”. Aquesta ruta, impulsada pel Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya, no és més que una xarxa que engloba els poblats visitables que hi ha a tot Catalunya (actualment n’agrupa 13). Igual que la Xarxa de la Diputació fa amb els museus, des d’aquí es pretén fomentar la visita, difondre’n el coneixement i oferir serveis comuns. Un cop l’any s’edita una agenda d’activitats, i tambe hi ha una guia conjunta de tots els poblats que en formen part.

També el Consell Comarcal s’ha animat a posar fil a l’agulla amb el tema del turisme. Conscients del potencial que en tots els sentits té el Vallès, des del 2001, sota l’epígraf “El Vallės natural”, s’han editat diversos materials pensats per difondre els municipis de la comarca.

El més important és una carpeta amb la ruta del romànic (que inclou l’església de Sant Iscle de les Feixes) i mapes-guia de tots els municipis, on s’hi pot trobar llocs d’interès històric i natural, restaurants i altres serveis útils per al visitant. També s’edita una guia d’activitats que es distribueix per totes les poblacions.

Tots aquestes materials que esmentem es poden obtenir gratuïtament al Museu Ca n’Ortadó, durant l’horari d’atenció al públic els caps de setmana.

Turístics... o no?

L'any 2001 Can Coll va rebre gairebé 4.000 visitants de cap de setmana i 11.000 escolars

Si tenim presents els diversos projectes que s’esmenten en aquest article, veiem que Cerdanyola està dins de les xarxes turístiques habituals. De vegades des de dins i d’altres a través d’entitats més grans, els valors de la vila es van posant a l’abast de tothom. Però això no hauria estat possible sense que abans s’hi fes una inversió prèvia. Ha estat necessari que s’esmercessin esforços humans i econòmics en aquesta direcció per posar a l’abast de tothom, per exemple, un dels millors poblats ibèrics de l’entorn de Barcelona.Sens dubte, Cerdanyola pot oferir molt més, ja que té encara un potencial prou gran com per sorprendre’ns. Potser, quan superem la fase d’explicar-nos a nosaltres mateixos la nostra pròpia història, podrem exercir d’ambaixadors orgullosos d’una població que, com qualsevol altra, té els seus llocs d’interès que són els que li donen personalitat.

Perquè, en definitiva, Cerdanyola és més que una pila de gent que viu junta, no més cal intentar mirar-la amb uns altres ulls i, donant peu a la sorpresa, potenciar els valors que la majoria ignora. Ja no cal ser estiuejant per fer turisme a Cerdanyola.