A-Normal

("Diari de Cerdanyola", Octubre 2002)

Molta gent recordarà aquella famosa escena de la pel·lícula El jovencito Frankenstein on el professor Fronkonstin pregunta al seu fidel Igor quina mena de cervell ha robat per a la «criatura». La hilaritat que es desprèn de la resposta és òbvia: «normal del tipus A», en definitiva, anormal.

Recordo sovint aquesta escena quan veig les opinions d’alguns polítics, i també quan penso en el meu pais, on els catalans som cada cop més una excepció cultural folklòrica.

Vull dir que som un país normal del tipus A? Valoreu-ho vosaltres a partir d’alguns exemples que us donaré tot seguit.

Necessito un traductor per declarar davant del jutge si ho vull fer en el meu idioma. Trobar una pel·lícula en català en un videoclub és tota una aventura, fins i tot si la versió original és en català abans trobaré la versió doblada a l’espanyol. Si vull comprar una obra de teatre de Víctor Català he d’anar a una llibreria especialitzada en llengua catalana, com si es tractés d’un idioma exòtic. Per anar al cinema a veure una pel·lícula en català, abans s’han de recollir milers de signatures per internet per dirigir una carta a la distribuidora i fer que la Generalitat hi pari atenció. La Fundació Nous Horitzons demana una subvenció al Ministeri de Cultura i li retornen els estatuts perquè estan en català. El govern espanyol legitima el robatori de documents durant la Guerra Civil, propietat d’entitats i particulars de Catalunya, fins i tot de la pròpia Generalitat, i, en canvi, subvenciona l’arxiu de la Fundación Nacional Francisco Franco, des de la qual es justifica la rebel·lió militar de 1936 i els documents de l’esmentat arxiu ningú no planteja dur-los a Salamanca amb la resta. Posats a il·legalitzar Batasuna i les seves manifestacions, per què no fan el mateix amb fundacions d’aquesta mena i els actes del 20-N? Tot és molt normal (del tipus A), no?

N’hi hạ més. I no és una qüestió de percepció personal, sinó que s’ha dit en congrés de Vic, que l’ús social del català retrocedeix. Suïcidi cultural, ho anomenaria jo. I no passa res, aquí som tots més espanyols que la Puerta del Sol, fins i tot ho fem saber en la matrícula del cotxe, i és d’allò més normal. Si fem el contrari, ens claven una multa per falsejar la matrícula, quan en realitat el que des de la fem és intentar tapar una mentida. Gairebé ens fa por aixecar una senyera, no fos cas que el contuberni Aznar-Bush ens posés a la llista de «l’eix del mal», i s’escapés alguna de les bombes que aniran de camí a Iraq.

Per què la llengua pròpia del meu país es considera de segona? Per què 10.000.000 de catalanoparlants no som suficients a Europa perquè la nostra llengua sigui oficial a les institucions europees? El problema és que no tenim estat? Doncs si el problema és aquest, jo vull un estat per al meu país.

Si el món és divers, o millor encara, si la diversitat és el que defineix el món (diversitat cultural, religiosa, lingüística, racial, climàtica, paisatgística...), jo també vull el meu lloc entre la diversitat, no vull ser com els 200.000 darrers elefants que queden a l’Àfrica. Vull un país normal, però no del tipus A.