"La Merda Com a Signe d'Identitat"

("Diari de Cerdanyola", Novembre 2000)

Em preocupa tornar de vacances, bàsicament perquè implica retrobar allò que no tinc ganes de veure i les actituds que em molesten. Sobretot després de les vacances, perquè véns d’un altre indret culturalment molt diferent i notes el contrast amb tota la seva força.

Tornar a un lloc on conviure amb la porqueria és normal, i encara has de sentir bajanades racistes com que “els moros són uns porcs”. On la gent és incapaç d’utilitzar altres mitjans per posar un anunci que no sigui una façana del carrer. On les flors no poden donar color a la ciutat, perquè algun ciutadà o ciutadana més “espavilat” que els altres ha arribat abans i se les ha endut a casa. On la gent es cansa d’arreglar les façanes, víctimes constants de pintades idiotes i papers enganxats i, els carrers, fan pena. On a la societat civil no se li acut altra proposta millor que tapar el riu que travessa la vila... per què renunciar a un riu si no ho han fet Londres, Dublín, Paris... i tantes altres, per no dir Amsterdam als seus canals? On es llencen els papers al terra perquè “el carrer és de tots”, per comptes d’utilitzar el mateix criteri per mantenir-los nets. On algun element motoritzat no troba altre canal per mostrar la seva virilitat que fent soroll, i quant més millor. On el criteri “a casa meva faig el que vull” justifica els més diversos atemptats contra el bon gust, perdent de vista aquella màxima que diu que “fent la casa fem el poble”. On, malgrat haver-hi un servei municipal gratuït de recollida de mobles i trastos vells, algunes persones prefereixen mantenir la tradició d’abocar-los en llocs no autoritzats o, per què no, al mateix riu. On passejar pren una dimensió kafkiana i es converteix en una gimcana d’esquivar caques de gos. En definitiva, un lloc on ha arrelat la propietat privada mal entesa i on el respecte a la comunitat i l’estimació pel lloc on es viu s’han perdut de vista. Tot plegat, ens fa sentir perplexos a tots totes els que un dia vam creure que l’invent del sabó i l’arribada de l’aigua corrent als habitatges faria de les ciutats uns llocs més habitables. Eppur... si muove!