(Diari de Cerdanyola, Juny 2000)

Desconnectem!

Desconnectar/connectar són mots que estan de moda. Ens connectem a la xarxa, coneixem algú amb qui tenim “molt bona connexió”, ens n’anem de vacances amb la finalitat de “desconnectar”... Ara som a les portes de l’estiu, una estació que tot ho trastoca: desapareix la roba, ens inflem de begudes fresques, cerquem desesperadament un ventilador... i ens n’anem de vacances.

Les d’estiu són les vacances per excel·lència, de fet el nom d’agost és gairebé un sinònim de vacances. Qui es quedaria a Cerdanyola en ple agost? Si queden quatre gats, gairebé tot està tancat i fa una calda insuportable! La majoria marxarem de vacances, canviarem de marc durant una temporada: cercarem la platja que aquí no tenim, explorarem altres cultures, compartirem estones amb la parella i els amics, visitarem la família al país veí... en definitiva, desconnectarem!

Per uns dies ens farem la il·lusió que hi ha altres maneres de viure, més relaxades, aprofitarem per fer allò en la nostra quotidianitat ens resulta impossible, fins i tot lligarem més i millor.

L’agost ens permet tocar una mica el paradís perdut, perquè si féssim de la nostra vida real un món més agradable, si apreciéssim més la natura que tenim a l’abast i que tolerem que ens la destrossin amb autopistes i túnels, si valoréssim el patrimoni cultural de la nostra ciutat,... segurament no necessitaríem desconnectar; no hi hauria res de què desconnectar perquè la nostra vida seria més rica i simplement marxaríem de vacances.