("Diari de Cerdanyola", Febrer 2001)
Gent normal que treballa o no. Que no viu a Cerdanyola sinó a 20 minuts de Barcelona. Gent normal de pisos d’«alt standing» o cases adossades. Gent normal de Cerdanyola de tota la vida. Hi ha de tot, entre la gent normal.
La gent normal rep el Riu Sec cada mes, puntual a la bústia, i directament el llença a la paperera. Per això la gent normal no té ni idea del que passa a Cerdanyola. Perquè la gent normal compra diaris esportius que reflecteixen millor la realitat del món, o bé altres diaris -si en compra algun- en altres idiomes més universals. O no. A la gent normal no l’interessa l’activitat cultural que es fa Cerdanyola perquè està molt ocupada seguint el futbol o quina és la darrera novia del futur Felipe VI. La gent normal ben poca cosa sap de Cerdanyola, ni falta que li fa. La gent normal té uns altres problemes més importants; té uns fills (que van pelats i no els controlen, perquè fa temps que la gent normal ha renunciat a l’educació i, fins i tot, a l’autoritat).
La gent normal procura no pagar impostos, i per queixar-se, ja té l’Ajuntament, que sempre té la culpa de tot (fins i tot de la crisi de les vaques boges). La gent normal no està per punyetes, té moltes factures per pagar i moltes coses per comprar. Només demana poder anar en cotxe a tot arreu i aparcar davant la porta, sobre la vorera si cal. La gent normal pensa que les coses són com són i que no es poden canviar, perquè «ells» sempre faran el que vulguin i no paga la pena rebel·lar-s’hi.
La gent normal a vegades vota, a vegades no, perquè -creu- no li reporta res i tot seguirà igual. Pensa que si al tercer món passen gana és el seu problema i que no en tenen la culpa. Per això a la gent normal no li importa comprar productes fabricats amb mans esclaves si són més barats, perquè té un apartament a la platja i ha de pagar la hipoteca cada mes.
Per a la gent normal el respecte al medi ambient es basa a anar en cotxe a la muntanya, perquè a la gent normal li agrada molt la natura, per això demana carreteres i túnels d’Horta.
Però és que la gent normal està tan tancada en ella mateixa i en un radi de 5 m. al seu voltant, que viu de la immediatesa i s’alimenta de missatges fàcils. Perquè la gent normal ja fa temps que ha renunciat a pensar i -bàsicament- li preocupa consumir. La gent normal «a casa seva fa el que vol». I així ens va, gràcies sobretot a l’aportació a la humanitat de la gent normal de l’occident blanc i cristià. Que Déu ens guardi de la gent normal!