El negoci de la por

L'Orlandada - "El Diari de Cerdanyola" - Octubre 2001

Estic cansat de veure cada dia el mateix a la TV i a la premsa, però, per sobre de tot, em fa por. No val la pena insistir en la condemna dels fets de Nova York de l’11 de setembre... no val la pena perquè és d’una obvietat espaterrant. És de tot el procés desencadenat des de llavors que tinc un conjunt de sensacions, barreja d’indignació, perplexitat i lucidesa. Veig a tothom abocat a la guerra, estats defensant el dret de venjança i gent recolzant la violència d’estat. És per tenir por, no? Han hagut d’atacar als USA perquè tothom estigui contra el terrorisme? I ara... la gran creuada, amb la gent resant i demanant venjança, que m’acollonen tant com els integristes islàmics. En mans de qui estic? El germà americà, gran aparador del terrorisme internacional, es llença a la gran creuada contra el terrorisme internacional (el dels altres, és clar), amb el suport de tots els demòcrates (acollonits també?) i no demòcrates. Perquè fa riure una guerra contra el terror promoguda pels mateixos que van crear Saddam v Hussein a Irak, Somoza a Nicaragua, Pinochet a Xile, Batista a Cuba... i tants d’altres, els mateixos de Vietnam (algú ho recorda?) i d’Hiroshima i Nagasaki. Cada cop que els USA volen tapar un forat creen un monstre nou. Però el meu rictus augmenta quan veig el suport generós d’estats gens sospitosos de respecte als drets humans com Xina, Israel, Pakistan o Rússia, per no esmentar els mateixos USA on encara es manté la pena de mort i que es nega a pagar el deute que té amb l’ONU mentre el Tribunal Penal Internacional pugui jutjar un ciutadà seu. Francament.... que algú m’expliqui el sentit del mot terrorista!

I la pau... a qui li interessa? Quina lliçó! Algú es preguntava com comença una guerra? (Perquè el final és del tot previsible). I així, mentre es generen més Rambo-notícies cada dia per al nostre gaudi morbós, el 80% de la humanitat segueix cedint la seva salut, la seva llibertat i la seva vida als índexs borsaris d’occident on s’enriqueixen els que ens volen defensar, sense que això hagi generat cap reacció internacional. Això si, a l’ONU ballen la Macarena mentre alguns esperem delerosos la intervenció en català d’Andorra. I el més important, si el president dels USA pot decidir sobre la meva vida, exigeixo el dret de poder votar en les eleccions americanes.