Cremar Un Picasso

("Diari de Cerdanyola", Gener 2000)

Cremaríem un Picasso pel sol fet de ser de la nostra propietat? Encara que aleguéssim ignorància (no saber de pintura), estaria justificat? Si algú ens digués “sí, ja sé que és un Picasso, i què?”, abans de destruir-ho, seria lícit? Tenim dret a maltractar, destruir, malmetre i fer el que ens doni la gana amb les obres d’art de la nostra propietat?

La gent del carrer segurament entén poc de pintura, potser la majoria de persones ens podrien dir un parell de pintors coneguts de tota la història de la humanitat. Això es fa palès també en l’arquitectura, ben segur que, a part de Gaudí, la resta d’arquitectes són poc coneguts, tot i que no per això menys importants. El fet que la gent no conegui Gaietà Buïgas, Eduard M. Balcells, Josep M. Pujol... fa que les seves obres tinguin menys dret a sobreviure?

Aquests dies tenim l’oportunitat de veure al Parc Tecnològic del Vallès una exposició molt interessant sobre Cèsar Martinell, autor del desaparegut Celler Cooperatiu de Cerdanyola i Ripollet, destruït el 1973 amb motiu de la construcció de l’autopista A-18. Una obra pública d’aquella envergadura... justificava el seu enderroc?

Val la pena acostar-se al Parc Tecnològic per conèixer més de prop la seva obra arreu del país.

“Jo a casa meva faig el que vull”, és una opinió generalitzada que em sembla molt lícita, però m’agradaria recordar les paraules d’un arquitecte (lamento no recordar-ne el nom) que, en un article a la premsa, deia fa uns anys alguna cosa com “la gent hauria de ser conscient que amb la nostra casa fem el poble”, és a dir, és el conjunt d’actituds individuals vers l’arquitectura (façanes netes, equilibri de colors i elements, respecte vers el patrimoni històric,...) el que determina bona part del paisatge urbà. Per tant, si tots fem el que ens dóna la gana a casa nostra ni que sigui un nyap, tindrem un nyap de poble.

Si algú cremés un Picasso a canvi de diners, segurament diríem que està boig. Per què? Perquè l’obra dels artistes és, d’alguna manera, patrimoni de tothom. L’art i la seva història són un reflex viu de la nostra cultura.

Si no cremaríem un Picasso, per què, doncs, enderroquem les joies arquitectòniques de Cerdanyola sense cap complex? Per què renunciem d’aquesta manera al nostre paisatge, a la nostra cultura?