L'Imperi Dels Ignorants

("Diari de Cerdanyola", Desembre 2001)

Si algú té l’hàbit de conduir algun vehicle per la via pública, s’haurà adonat de quanta gent egoïsta, maleducada i temerària circula pel món. També s’haurà adonat de quina gran veritat amaga la frase que “De porc i de senyor se’n ve de mena”. Un imbècil és un imbècil, encara que intenti amagar-se darrere d’un Mercedes. El vehicle no ens diu res de la categoria humana del conductor, només ens parla de la seva capacitat per gastar diners i poca cosa més.

Si algú té el costum de llegir la premsa cada dia, s’haurà adonat de la quantitat ingent de bajanades que s’hi poden trobar en boca de personatges il·lustres. De la mateixa manera que en l’exemple anterior, el càrrec no ens parla tampoc de la capacitat intel·lectual o humana de la persona, sinó d’altres habilitats. Igualment, en diversos àmbits de la cultura circulen els habituals caçadors de premis, que són capaços de presumir en el seu currículum d’una llarga llista de nominacions; però això no vol dir que tants reconeixements siguin garantia de ser millor que altres que no tenen l’hàbit ni la tenacitat de presentar-se a mil convocatòries.

Quan arribem a l’escala dels governants, podem fer apreciacions similars. Ser escollit per a un càrrec és la prova que la majoria de persones que poden votar han usat aquest dret per atorgar-li una responsabilitat; però no significa que sigui la persona més intel·ligent. D’això en tenim bons exemples, i casos com cabassos.

No parlarem del Sr. Bush, que donaria per a molt, sinó d’algú més proper, agafat a l’aznar, perdó! a l’atzar. Una persona pot presidir un govern sense conèixer més llengües que l’espanyol. Incapaç com és d’entendre que a la “seva” Espanya hi ha altres idiomes, tampoc es va molestar d’incloure en la seva formació cap altra llengua, ni tan sols l’anglès. A algú li pot semblar una tonteria, però el coneixement d’idiomes dóna una altra visió del món. Però n’hi ha molts d’altres és clar, tots coneixem bons exemples de com la ignorància i no tenir una mínima base cultural sòlida semblen ser la condició bàsica per ocupar determinats càrrecs, quan hauria de ser condició sine qua non per impedir-ne l’accés. Algú votaria una persona que no fos capaç de situar Polònia en un mapa? Ben segur que si! Altres, amb bona intenció, segurament l’ubicarien a Catalunya. I no passaria res (o sí?).