Puja la Benzina

("El Diari de Cerdanyola", Setembre 2000)

I tothom acollonit. No entenc per què, exactament, quan després de l’experiència de la crisi del petroli de 1973 els ciutadans no hem exigit una alternativa al motor d’explosió, ni cap govern s’ha molestat a escoltar els quatre "ecologistes pollosos” que fa anys demanen un canvi radical en l’ús de les energies. No ho entenc, si entre tots hem fet del vehicle privat una raó de vida, que l’agafem fins i tot per anar al vàter, per contes d’exigir transport públic millor.

Quan hem estat encantats que la Generalitat ens faci més i més carreteres perquè la gent de la capital pugui anar a esquiar sense fer cues. Si encara no ens hem adonat que el progrés no es mesura pel nombre de cotxes per habitant, sinó per la capacitat de produir i consumir de manera racional (això sí que seria revolucionari).

No ho entenc, no quan la proesa ecològica nostra de cada dia es basa, com a molt, a acostar-se a un contenidor de paper o de vidre i, mínimament, separar els residus. Tenim un sistema econòmic que fomenta la desigualtat, i hem desistit de transformar-lo vençuts per la comoditat del consum (fins i tot a costa de perdre antics guanys socials). El petroli és en mans de quatre, i no ens preocupa fins que no apugen la benzina. I la culpa... és del govern! Per a mi, francament, que l’apugin (després ja parlarem d’on van aquests diners). Potser serà l’única manera que comprendrem com funciona la gestió dels recursos naturals i que el cotxe és un luxe car i perniciós. Per cert... I l’aigua i l’electricitat ja s’han privatitzat. Estem tan malalts que, fins i tot, ens sembla normal.