"Un altre món és possible"

(Diari de Cerdanyola - Juny 2001)

La injustícia sempre provoca indignació, però més encara si aquesta prové d’estaments oficials, d’organismes democràtics i, per tant, del poder escollit pel i per al poble. Contra els tòpics que malparlen d’aquells que sempre critiquen la policia, n’hem tingut un bon argument durant la diada de Sant Joan a la veïna Barcelona. Però el realment preocupant és que, sense l’excusa de viure sota el règim de Franco, algunes coses segueixin funcionant com sempre. Potser hauríem d’estar acostumats a que aquest país doni lliçons de patetisme a la resta del món, perquè de democràcia, pel que es veu, encara ens queda molt per aprendre abans de voler ensenyar res.

Però no, no ens acostumarem mai a la injustícia i a la violència, sobretot si prové d’un estat democràtic amb uns governants que presumeixen de viure entortolligats en els drets constitucionals. Després d’intentar boicotejar els actes contra la globalització sense èxit, la llei va prendre la forma de porra i el diàleg es va disfressar de violència policial contra la gent allí congregada. I ja estem habituats als constants intents de criminalització de qualsevol moviment ciutadà, amb la connivència d’alguns mitjans de comunicació. Però és responsabilitat de tothom qui va veure el que va passar el diumenge 24 de juny d’explicar la veritat dels fets.