9. Història
Després de la Segona Guerra Mundial les propostes d'integració europea eren considerades per molts com una manera d'evitar un altre conflicte bèl·lic entre posicions extremistes i alhora promoure el desenvolupament econòmic de la postguerra. La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, tot i tenir només el propòsit modest de centralitzar el control de les indústries nacionals dels estats membres, fou declarada com el primer pas cap a una federació a Europa. Els membres fundadors foren Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Alemanya Occidental.
El procés continuà l'any 1957, quan els sis països de la CECA van firmar el Tractat de Roma, que va significar el naixement de Comunitat Econòmica Europea (CEE). Aquesta organització es convertia així en un mercat comú o unió duanera que permetia la lliure circulació de persones i de mercaderies en el seu si. Els objectius de l'organització eren, a més de fomentar la cooperació econòmica, l'enfortiment de les relacions entre els estats membre i l'elevació del nivell de vida dels ciutadans. També es va fomentar un seguit de mesures com la llibertat de competència i el desenvolupament d'unes lleis comunes per a les quals es governarien els estats membres.
L'any 1973 es féu la primera ampliació de la CEE amb l'ingrés de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. Després s'hi adheriren Grècia (1981), Espanya i Portugal (1986). La incorporació d'aquests països es va retardar perquè a començaments dels anys setanta no complien una de les condicions imprescindibles per a l'ingrés: tenir un règim de drets i llibertats democràtiques.
La incorporació d'Espanya i Portugal va coincidir amb la firma de l'Acta Única Europea, que significà un nou aprofundiment en la integració econòmica i l'enfortiment de les institucions europees comunes.
El 1992 la firma del Tractat de Maastricht suposà un salt qualitatiu fonamental en el procés d'integració europea, ja que els estats cedien importants parcel·les de sobirania en benefici de les institucions europees. Amb aquest tractat, pel qual la CEE es convertí en Unió Europea, es reforçà la integració econòmica i s'avancà cap a la integració política i social. Els aspectes més innovadors del tractat eren: la culminació del procés d'unificació monetària amb la creació del Banc Central Europeu i l'Euro, la creació de la ciutadania europea, la cooperació mútua en les àrees de justícia i interior, i l'establiment d'una política exterior comuna. L'any 1995 Suècia, Finlàndia i Àustria es van incorporar a la Unió Europea (UE 15).
El 1997 se signà a Amsterdam el Nou Tractat per Europa en què es fixà com a criteri fonamental l'aprofundiment en el procés cap a la Europa social i política establert a Maastricht. Els objectius fonamentals del nou tractat eren: fer de l'ocupació i dels drets dels ciutadans l'eix de la Unió, suprimir els últims obstacles a la lliure circulació, reforçar la seguretat, refermar la posició d'Europa al món i millorar l'eficàcia de les institucions europees.
Aquest últim objectiu era fonamental per fer possible l'adhesió de nous membres a la Unió. El funcionament de les institucions i l'administració europees es veuria abocat al col·lapse si es produís una incorporació massiva de nous membres.
El procés d'unificació europea donà un salt endavant qualitatiu amb l'establiment de la moneda única el 1998 i l'entrada en circulació de l'euro el 2002, adoptat com a divisa nacional per 10 estats de la UE. Un any abans d'aquesta fita, en el Tractat de Niça del 2001 s'acordaren les bases que van fer possible l'ampliació de l'any 2004, amb el que la Unió Europea passà a tenir 25 membres (UE 25).
L'1 de gener de 2007, s'incorporaren dos nous estats membres: Bulgària i Romania, convertint-se l'Europa dels 25 en l'UE 27.
Els assumptes més importants que preocupen a la Unió Europea en l'actualitat són l'ampliació cap al sud i l'est (vegeu més avall), la constitució europea, proposada per la Convenció, la relació de la unió amb els Estats Units d'Amèrica i la participació a l'Euro d'aquells estats membres actualment fora de la zona euro.
Fets històrics més importants:
1. Com a precedents importants cal destacar la Declaració Schuman (9 de maig de 1950) i el Tractat de París (18 d'abril de 1951), pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) entre sis Estats: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.
2. Comunitat Econòmica Europea (1957-1986)
El 25 de març de 1957, els sis Estats membres de la CECA van signar el Tractat de Roma i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).
Al llarg dels anys següents, la CEE va anar incorporant progressivament més Estats: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit el 1973, Grècia el 1981, i Espanya i Portugal el 1986.
3. Comunitat Europea (1986-1992)
Acta Única Europea (1986).
La CE es va ampliar amb la incorporació del territori de l'Alemanya de l'Est el 1990, com a conseqüència de la reunificació alemanya.
4. Unió Europea (des de 1992)
Tractat de Maastricht de 1992.
Ampliació: Àustria, Finlàndia i Suècia el 1995.
Tractat d'Amsterdam de 1999.
Tractat de Niça de 2001.
L'ampliació de 2004 (1 de maig de 2004) amb la incorporació de Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Eslovènia i Hongria.
Constitució Europea 2004 (pendent de ratificació per part dels estats membres).
5. Ús oficial de la llengua catalana
16 de novembre de 2005: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i el de la Generalitat Valenciana, parlen oficialment per primera vegada en català al Comitè de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.
(font: Viquipèdia)