6.5 Aspectes geogràfics del comerç internacional. L'intercanvi desigual
Avui el comerç internacional és molt important, perquè hi ha cap país que tingui tot el que necessita: ni disposa totes les primeres matèries, ni produeix tot allò que consumeix. Per això, el volum i les característiques del comerç penen de la capacitat de cada país per satisfer la demanda de la seva indústria i del seu consum, així com de les possibilitats que té de vendre els productes a l'exterior.
No sempre hi ha una relació directa entre el grau de desenvolupament d'un país i el seu volum de comerç exterior, perquè alguns països disposen de recursos propis molt importants i variats i, en canvi, tenen una activitat comercial minsa. Tot i això, avui no hi ha cap país que no intervingui alguna manera en el comerç internacional.
Els intercanvis als països desenvolupats
Els països desenvolupats, tot i que compren productes primaris, com aliments i combustibles, centren les importacions en productes industrials procedents d'uns altres països desenvolupats, i per això el comerç entre ells és molt actiu i, a més, suposa una quantitat molt elevada de diners.
En aquest comerç destaca el pes extraordinari de l'Europa Occidental i del Japó, ja que es tracta de països molt industrialitzats que necessiten importar grans partides de primeres matèries i aliments i que exporten una part notable de seva producció industrial.
Els Estats Units i el Canadà són països molt desenvolupats, però el pes que tenen en el comerç internacional és relativament més petit, perquè són països amb una gran varietat de recursos i un gran mercat interior.
Els Estats Units són importadors i exportadors de productes manufacturats, productes agrícoles i primeres matéries, tot i que exporten més béns acabats que no pas n'importen, i importen més subministraments industrials que no s n'exporten.
Els intercanvis als països subdesenvolupats
Quan s’analitza el comerç a nivell mundial crida l’atenció l'escassa participació d'una gran part d'Àsia, d'Àfrica i d'Amèrica Llatina, sobretot si es té en compte l'extensió de l'àrea geogràfica que comprenen.
El comerç d'aquestes zones es basa en l'exportació dels seus recursos físics, en forma de primeres matèries sovint sense elaborar, com combustibles, minerals i derivats. En canvi, importen productes industrials. Els preus dels productes que exporten els països perifèrics moltes vegades els fixen les grans companyies internacionals, que els compren barats i venen productes industrials cars.
La manca de recursos dels països pobres per comprar els béns que necessiten fa que hagin de demanar crèdits a bancs i empreses financeres dels països del centre. Aquests crèdits s'han de tornar amb interessos. Molts països pobres no poden afrontar aquests compromisos i el seu endeutament va creixent.
L'economia dels països subdesenvolupats depèn en gran mesura de la comercialització i de la venda d'uns quants productes primaris, com coure, cacau, cafè o cotó. Aquests països passen moments difícils quan el preu d'aquests productes (decidit en aquells mercats abstractes sovint situats a Europa o als Estats Units) baixa en el mercat mundial o quan se'n malmet la collita.
En tot cas, a molts d'aquests països subdesenvolupats es manté un circuit comercial tradicional, sovint marginal i vinculat a l’economia submergida, que no té cap connexió amb els intercanvis internacionals.
ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 6.6 Un exemple d'intercanvi desigual: el petroli⇥
