2. Principals unitats de relleu i unitats hidrogràfiques: Àsia
Àsia
El relleu asiàtic
Les terres més elevades i més enfonsades de la Terra es troben al continent asiàtic; els cims més alts són la serralada de l’Himàlaia, on culminen en l’anomenat sostre del món, l’Everest (8.848 m).
D’altra banda, també s’hi troben els punts més enfonsats del planeta: a la mar Morta, a 397 m per sota del nivell de la mar, i a la depressió de Turfan, a la vora del desert de Gobi, a la Xina, situada 154 m per sota del nivell de la mar.
Serralades importants
Un seguit de serralades importants de dimensions i altituds diferents ocupen una gran part d’Àsia.
Es poden distingir dos grans conjunts: el més destacat, per l’extensió i per l’altitud, ocupa tot el sud del continent des de Turquia i el Caucas fins a les serres de la península d’Indo-xina; un altre, no tan important, parteix de les serralades del Pamir i Tian Shan vers el nord-est, fins arribar a l’estret de Bering.
Planes i altiplans immensos
Ocupen la resta del territori asiàtic. Al nord-oest s’estén la gran plana siberiana, que es converteix en un altiplà a la part oriental del continent.
Al sud i a l’est les planes no són tan extenses i ocupen les amples valls dels grans rius, el Tigris i l’Eufrates, l’Indus i el Ganges; o el curs més baix del Mekong, del Iangtsé i del Huang He.
Els grans altiplans se situen al sud i a l’est: l’altiplà de l’Ioran, l’altiplà del Dècan (a l’Índia), l’altiplà del Tibet (el més alt del món, entre 4.000 i 5.000 m) i l’altiplà de Mongòlia.
El cinyell de foc del Pacífic
L’anomenat cinyell de foc del Pacífic, que envolta aquest oceà, es refereix a l’existència de volcans situats en nombroses illes de l’est i del sud-est d’Àsia, properes a les grans fosses marines i que constitueixen una de les zones de la Terra de més inestabilitat i de més freqüència de sismes.
La xarxa fluvial asiàtica
Els rius asiàtics es corresponen amb cada una de les unitats climàtiques.
A la regió àrtica correspon un tipus de riu de curs lent i regular que té les fonts a les muntanyes de l'interior del continent i amb una orientació general sud-nord vers l'oceà Àrtic. Resten glaçats 4 o 5 mesos l'any, especialment a la desembocadura, i, en produir-se el desglaç al curs alt, les pannes s'acumulen al curs baix i formen preses que originen inundacions freqüents. El primer dels rius d'aquesta regió és el Ienissei (4 750 km); el segueixen en longitud l'Obi i el Lena. El riu Amur, que pertany a aquesta regió, però que desguassa al Pacífic, participa ja del règim de les crescudes monsòniques.
L'Àsia interior és essencialment una regió de conques endorreiques, a causa de l'escassetat de precipitacions i al cercle muntanyós que impedeixen alhora la formació de grans rius capaços de travessar les estructures muntanyoses. Molts dels cursos d'aigua es perden a les sorres o fan d'immissaris de llacs o mars interiors, com la Càspia, l'Aral o el llac Balkhas, que, malgrat les aportacions, no poden evitar el procés de dessecació comú a tots els llacs interiors.
A part aquestes conques, hom pot esmentar les d'Anatòlia, Iran, Armènia, Tibet, Turquestan i les depressions de Síria i Palestina, totes elles amb nombrosos llacs salats, poc profunds (excepció feta de la mar Morta), que s'han convertit sovint en pantans.
A l'Àsia monsònica els rius neixen a les muntanyes alimentats per la fosa de les neus, però tenen com a característica comuna una crescuda determinada per les pluges del monsó d'estiu. Són rius de curs irregular, amb freqüents gorges i ràpids, amb gran capacitat erosiva i gran cabal i que transporten masses d'al·luvions que, en dipositar-se a la desembocadura, formen planes i deltes. Entre els rius més llargs destaquen el Iangtsé, el Mekong i l'Huang He, i entre els més cabalosos, el Iangtsé, el Ganges i l'Indus.
Fora dels rius àrtics i dels monsònics, només el Tigris i l'Eufrates constitueixen una conca fluvial de consideració, bé que situats a la regió de l'Àsia interior. Els rius de l'Àsia mediterrània són de tipus torrencial; n'és l'única excepció el Kizilirmak, que ve de les muntanyes de l'interior.
