4. Les regions dins del sistema global
Llocs i regions: territoris de la globalització
En aquest context de progressiva globalització, cada lloc i cada regió té el seu paper específic dins del sistema competitiu mundial i, d'aquests diferents papers, neix la interdependència entre ells. El desenvolupament de cada lloc afect
a i és afectat pel desenvolupament de molts altres llocs i la major o menor influència d'uns sobre altres.
L'evolució del sistema mundial és, de fet, una successió canviant de papers i protagonismes de llocs i regions en constant transformació: el progrés o la marginació d'un lloc o regió és conseqüència de la seva correlació de forces amb altres llocs i regions, però també és producte de com és i com ha estat aquest lloc, de manera que la història de cada indret resulta un element imprescindible per a d’entendre’l.
S'ha fet cada vegada més palès el reconeixement que una bona part del que s'esdevé en la quotidinaïetat cada dia està més influenciat per esdeveniments que estan més enllà del món local i que, d'una manera una mica imprecisa, s’atribueix un procés imparable de globalització.
Per exemple, quan les empreses decideixen quin lloc del món és millor per a les seves operacions, els obrers de les antigues fàbriques veuen perillar els seus llocs de treball i les administracions locals i nacionals s'adonen de fins a quin punt les seves actuacions polítiques resulten impotents per impedir aquests canvis en els seus territoris.
El global i el local son interdependents
Si s’entenen els canvis que passen al voltant, es començarà a comprendre com els canvis que es desenvolupen d'una manera generalitzada afecten el propi món. Alhora, tot el que passa localment en el món immediat, d’alguna na manera contribueix a perfilar els esdeveniments i les perspectives del conjunt. Els mons dels quals es forma part estan interconnectats, són interdependents, vegades ho estiguin de manera imprecisa o aparent.
Per exemple: l'esportista de Los Ángeles que vol comprar unes espardenyes d'atletisme, entra en contacte amb l'adolescent que les fabrica a Indonèsia, tot i que llurs respectius mons estiguin molt allunyats de les esferes de poder que decideixen quin model estarà de moda aquesta temporada i on convé situar el pròxim taller de calçat.
Si es vol entendre el caràcter local de les vides, la naturalesa canviant dels llocs on es viu, ens fa falta, per una banda, burxar en un context cada vegada més ampli i global del qual tots en formen part i, per altra banda, comprendre quins elements caracteritzen, distingeixen i fan únic el context local.
Cultura i identitat
El significat de cultura
El procés de globalització també està plantejant un repte seriós no només al significat de lloc sinó també al significat de cultura. Tant els contactes personals com les relacions econòmiques, polítiques i culturals s'han anat estenent per tot el planeta. Al bell mig d'aquesta interconnexió global, llocs i cultures pateixen una considerable reestructuració.
Així, es qüestionen moltes de les pràctiques, de les tradicions i de les creences que fins ara eren la base de moltes societats locals i regionals. No solament es perden, transformen, introdueixen i homogeneïtzen festes, músiques, idiomes, o pautes alimentàries (per esmentar alguns aspectes que permetien fixar la territorialitat i la identitat) sinó que les possibilitats tecnològiques (especialment evidents en el cas d'Internet) creen noves fórmules, nous criteris, noves perspectives que obren les portes a l'aparició de comunitats virtuals sense continuïtat espacial i sense arrelament territorial. Un altre exemple de tot això pot ser la continuada barreja cultural que generen, entre altres factors, les migracions.
El significat d’identitat
Si lloc i cultura són dos conceptes clau en el món contemporani, un tercer és el d'identitat, estretament relacionat amb els dos anteriors. Sovint la identitat cultural ha estat interpretada de manera interrelacionada amb un lloc o amb una identitat nacional.
La identitat territorial pot ser forta des del moment en què la gent s'identifica amb una llar-casa-poble-pàtria i se sent forastera en altres indrets. També hi ha pobles amb una clara identitat i que no tenen un territori, com passa en el cas del poble gitano.
Un espai d'identitat que ara mateix s'està construint és el de l'Europa unida: a quina identitat personal i cultural s'està apel·lant en aquest procés de construcció? qui hi pot ser inclòs? qui en queda exclòs? Els casos de Bòsnia, Rwanda, Txetxènia o el poble Tàmil demostren l'arrelament i l'efervescència dels nacionalismes en determinats territoris.
ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 2.3 Tipus de paisatges agraris ⇥
