4. Estats membres

La Unió Europea està integrada per 28 estats sobirans i independents, coneguts com a “estats membres”: Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Gran Bretanya Grècia, Holanda, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Suècia, Txèquia i Xipre.

Hi ha dos candidats oficials a integrar-s'hi: Macedònia i Turquia. Islàndia i els països balcànics occidentals, Albània, Bòsnia i Herzegovina, Montenegro i Sèrbia també són reconeguts oficialment com a candidats potencials. Kosovo també es troba en la llista de la Comissió Europea com a candidat potencial, però la Comissió no el cita com a estat independent ja que no tots els estats membres el reconeixen com a estat sobirà i independent separat de Sèrbia.

Per a unir-se a la Unió Europea, un estat ha de complir amb els criteris de Copenhagen, definits en el Consell Europeu de Copenhagen de 1993. Alguns requeriments són una democràcia estable que respecta els drets humans i l'estat de dret, una economia de mercat en funcionament amb la capacitat de competir dins la Unió Europea, i l'acceptació de les obligacions dels membres, inclosa la llei europea. L'avaluació del compliment dels criteris per un estat candidat és feta pel Consell Europeu. L'estructura legal actual no especifica la manera en què un estat pot sortir de la Unió Europea (tot i que Groenlàndia, territori de Dinamarca, se'n separà el 1985), però el Tractat de Lisboa, encara no aprovat per tots els estats membres, inclou un procediment formal per deixar la Unió.

Tres estats d'Europa occidental que han optat per no unir-se a la Unió Europa, tanmateix, estan integrats a l'economia de la Unió i compromesos amb les seves regulacions: Liechtenstein i Noruega—que formen un mercat comú amb l'Àrea Econòmica Europea—i Suïssa, que també ha signat tractats bilaterals similars. Els microestats europeus—Andorra, Mònaco, San Marino i la ciutat del Vaticà— han adoptat l'euro i han signat altres acords de cooperació.

ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 5. Govern i institucions ⇥