3.3 La societat del consum i del benestar

Als països desenvolupats la reducció de la setmana laboral i l'increment del temps lliure ha comportat un augment considerable de la demanda de serveis, ja siguin directament relacionats amb l'oci (lleure i esports) i el turisme; bé hi ha influït el poder adquisitiu més alt dels treballadors (a causa de la incorporació de la dona al mercat de treball).

Així, per exemple, la possibilitat de disposar de cotxe genera molts serveis relacionats amb el vehicle, però també afavoreix que les famílies es desplacin, es decideixin a construir una segona residència, etc. La definitiva urbanització de la societat no només ha fet ampliar l'àmbit físic de les ciutats, amb una demanda conseqüentment més elevada de transports comerços i equipaments, sinó que ha consolidat unes pautes de comportament consumista basades en el sector terciari.

Les noves tecnologies (des dels satèl·lits fins a Internet) i sobretot la publicitat ajuden a difondre imatges, informacions i idees que són assimilades i consumides ràpidament, amb la qual cosa s'incrementa també la demanda de serveis.

Tot i que als darrers anys les polítiques privatitzadores n'han trencat la tendència, d'ençà de la IIª Guerra Mundiaï i l’Estat del benestar ha generalitzat el proveir de múltiples serveis i equipaments amb càrrec a l’administració pública: educació, sanitat, cultura, seguretat, transports, gestió d'infraestructures, equipaments públics, etc.

L'allargament de l'esperança de vida o la reducció de la mortalitat infantil és una conseqüència d'aquest bens més gran, però també comporta dedicar més esforç a nous serveis, com residències d'ancians, llars d'infants, sures de seguretat, adequació del mobiliari urbà, etc.

ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 4. Els serveis socials. L'educació ⇥