6. La construcció del sistema mundial
Els elements integrants del sistema món
La geografia humana contemporània es dedica a comprendre i interpretar els llocs i les regions en tant que parts d'un sistema global mundial en transformació constant. Avui, aquest sistema global es defineix com un joc d'interdependències polítiques i econòmiques entre països i empreses.
Aquest procés es va iniciar al segle XV, quan els europeus comencen a veure l'exploració d'altres continents com una excel·lent oportunitat d'expansió econòmica i de control polític. Des del segle XVII, aquest sistema mundial ha anat consolidant-se en pràcticament tots els països del món mitjançant lligams econòmics cada vegada més forts i malgrat els intents de resistència per part d'alguns països (els països no alineats) o els intents de trobar formules alternatives dels països comunistes i socialistes).
El final de la bipolarització creada per la Guerra Freda ha contribuït a una integració més gran de tots els països del món en un mateix sistema.
Una relació jerarquitzada. Els països centrals
El resultat d'aquest procés és una relació jerarquitzada entre llocs i regions del planeta que, de manera resumida queda definit per l’existència de zones centrals i zones perifèriques. Així, les zones o països centrals dins del mundial són els que controlen el comerç í la tecnologia tenen alts nivells de productivitat, tenen economies diversificades i, en conseqüència, gaudeixen d'ingressos a força elevats. Atès que durant anys aquests indica estat identificats amb el progrés i el desenvolupament; aquests països sovint se’ls coneix com a desenvolupats.
Molts dels països desenvolupats estan situats en l’hemisferi septentrional (Europa Occidental, Amèrica del Nord) i sovint se'ls coneix també com a països del Nord tot i que alguns altres que han assolit un nivell de desenvolupament similar estan situats en l'hemisferi sud (Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica).
L’èxit dels països centrals desenvolupats o del Nord s’ha fonamentat en el domini i l'explotació sobre altres regions. Inicialment, aquesta dominació es va aconseguir a través de l’ocupació militar, el control social i la imposició cultural (el colonialisme i l'imperialisme); posteriorment es manté a través de fórmules de dependència financera, comercial i cultural.
