8. La població a Catalunya i a Espanya

La població catalana

En l'actualitat supera els 7 milions d'habitants. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya la població de Catalunya el 2005 era de 6.995.206 habitants, el 15,9% del total de la població espanyola. D'aquests, 603.636 o el 8,9% eren estrangers, el 22,3% del total d'estrangers que habiten a Espanya. Aproximadament 1,5 milions viuen a la capital, la ciutat de Barcelona (el 22,8% de la població de Catalunya); i 5 milions viuen a l'àrea metropolitana de Barcelona, (el 72,7% de la població total de Catalunya), fent-la una de les àrees metropolitanes més grans d'Europa. Per contra, les zones més despoblades de Catalunya són les comarques pirinenques.

Al voltant de 2,5 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capital. Dins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà. Les principals poblacions de la segona corona són Terrassa, Sabadell, Montcada i Reixac, Granollers, Martorell, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Gavà i Castelldefels.

Catalunya ha rebut diverses onades d'immigrants al llarg del segle XX. El 1900 la població de Catalunya era de dos milions d'habitants. En la dècada de 1960 ja comptava amb més de cinc milions d'habitants; aquest creixement no només va ser degut a l'explosió demogràfica natural ans també al gran contingent migratori des de diverses regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, Múrcia i Extremadura. Una segona onada migratòria hi va arribar des de principis de la dècada de 1990, aquesta vegada no només d'altres regions d'Espanya sinó de l'estranger.

La taxa de natalitat, el 2005 era de l'11,6% i la taxa de mortalitat, del 8,9%. La taxa de creixement poblacional era del 2%. Pel que fa a la piràmide d'edats, el grup més nombrós es troba entre els 20 i 50 anys d'edat, i com és el cas de la majoria de les societats europees benestants, es percep un envelliment substancial de la població (és a dir, el cohort d'ancians cada vegada és major) i alhora un increment en l'esperança de vida, que arriba als 80 anys.

(Font: Wiquipèdia)

La població espanyola

El 2010 la població estimada d'Espanya era de 46.951.532 habitants fent-lo el 32è Estat més poblat del món, i el vuitè d'Europa. Des del descobriment i colonització d'Amèrica fins la segona meitat del segle XX, Espanya va ser un país d'emigració. Les taxes de natalitat i mortalitat van començar a descendir des del començament del segle XX, tot i que durant el règim franquista, la taxa de natalitat es va incrementar, ja que el govern encoratjava les famílies nombroses, mentre que les taxes de mortalitat van disminuir. A partir de la dècada dels seixanta, el declivi en la taxa de natalitat va tornar a decrèixer, per la qual cosa, la taxa de creixement natural va arribar a ser gairebé nul·la a finals del segle XX, tot i que s'ha tornat a incrementar gràcies als naixements de la població immigrants. L'esperança de vida s'ha incrementat considerablement, i a finals del segle XX ja era una de les més elevades del món. El declivi de la taxa de mortalitat i l'augment de l'esperança de vida van ser causa del miracle econòmic dels seixanta, i la disponibilitat de serveis mèdics d'alta qualitat per part del govern.

El 2009, la taxa de natalitat es va estimar en 9,72 naixements per cada 1.000 persones, la taxa de mortalitat en 9,99 defuncions per cada 1.000 persones, per la qual cosa el creixement natural va ser negatiu. La taxa neta de migració es va estimar en 0,99 immigrants per cada 1.000 habitants, per la qual cosa la taxa de creixement poblacional es va estimar en 0,072%. L'esperança de vida es va estimar en 80,05 anys. A partir del "miracle econòmic" dels seixanta la població espanyola es va urbanitzar. El 2009, es va estimar que el 77% de la població espanyola era urbana, amb una taxa d'urbanització de canvi anual del 0,9%.

Espanya presenta una de les taxes més grans d'immigració del món (de l'1,5% anual el 2005, només superat en la Unió Europea per Xipre), i és, després dels Estats Units, el segon Estat del món que rep més immigrants en termes absoluts. El 2006, el 9,27% de la població espanyola era de nacionalitat estrangera. El 2005 l'Estat va rebre el 38,6% de la immigració extracomunitària cap a la Unió Europea, sobretot ciutadans d'origen llatinoamericà, d'altres estats d'Europa i del Magrib.

D'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística el 2005 havia 3,7 milions d'estrangers a Espanya, encara que les estimacions d'organismes independents han suggerit una xifra de 4,8 milions. Segons les dades dels permisos de residència del 2005, a l'entorn de 500.000 immigrants eren marroquins i 500.000 eren equatorians. Altres grups d'immigrants inclouen britànics, francesos, argentins, alemanys i bolivians. El flux d'immigrants ha incrementat la taxa de creixement poblacional, malgrat la baixa taxa de natalitat que es troba a la meitat del nivell de reemplaçament. No obstant això, l'arribada contínua d'immigrants, especialment dels que arriben per mar de l'Àfrica, ha causat una certa tensió social. Espanya actualment té la segona taxa d'immigració més alta de la Unió Europea després de Xipre, i és el segon país que més immigrants rep del món (en termes absoluts) després dels Estats Units. Del nombre total d'immigrants que van arribar a la Unió Europea el 2006, el 44,7% va escollir Espanya com a destinació final.

(Font: Wiquipèdia)

ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 3.2 El sistema urbà ⇥