3. Amèrica

Canadà i Estats Units tenen una economia molt desenvolupada. Estats Units és la principal potència econòmica del planeta, ja que genera al seu voltant el 80% de la producció del continent i el 20% de la mundial. No obstant, tenen alguns problemes entre els que destaquen els desequilibris regionals i, sobretot, les bosses de pobresa i els conflictes socials originats per la discriminació de les minories negra i hispana.

En aquest països està molt desenvolupat el sector terciari, que dóna ocupació a més de les tres quartes parts de la població i aporta la major part de la riquesa. Els principals serveis són el comerç, les finances i el turisme. La indústria més moderna, competitiva i diversificada. Les principal àrees industrials són la regió dels Grans Llacs, la costa atlàntica i Califòrnia.

El sector primari ha perdut importància i la seva aportació a l’economia es escassa. Les principals regions agràries són les Grans Planes i Califòrnia. Als Estats Units la superfície conreada representa solament el 20% del territori, però l’agricultura dóna feina únicament el 2,5% de la població. És caracteritza per un alt grau de mecanització, l’especialització regional i una elevada productivitat. Per exemple, els Estats Units són el major exportador de cereals del món. Malgrat tot es veu afavorida per ser competitiva per grans subvencions.

L’explotació de minerals destaca a Alaska i el golf de Mèxic. A Canadà a més, és significativa l’explotació forestal i la pesca.

Llatinoamèrica

És una regió en desenvolupament en la qual l’economia de la majoria dels seus països es basa en l’agricultura i la mineria.

El sector primari ocupa una gran part de la població. L’agricultura és la principal activitat a Centreamèrica i els països andins. En general, és una agricultura de subsistència, malgrat que en els països tropicals es conreen plantacions per a l’exportació de cafè, canya de sucre i cacau. A més, hi ha rics jaciments de petroli i gas natural.

La indústria està escassament desenvolupada, llevat països com Argentina, Xile, Mèxic o Brasil, on està en expansió i es basa en la transformació de productes agraris i primeres matèries.

La majoria de les nacions llatinoamericanes no són autosuficients i llur economia depèn del mercat internacional. Exporten productes tropicals, fustes i minerals a baix preu i importen productes manufacturats, cars. Per això han demanat crèdits als països rics i s’han endeutat progressivament.

També existeixen grans diferències econòmiques en el repartiment de la riquesa: front a una minoria molt rica, gran part de la població viu en condicions d’extrema pobresa.

ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 4. Oceania ⇥