Ejercicios en catalán

Connectors i taller de textos

Tipus de textos

Exercicis on line molt bons sobre publicitat (textos persuasius)

1 - Classifica els següents textos, segons la seva tipologia

Text 1 Instructiu

Tres en ratlla (text instructiu)

Es tracta d’un joc que, segons els llocs, s’anomena també treset, treset en ratlla o renglera en treseta. Hi juguen dues persones.

Material necessari:

un tauler o un dibuix amb l’esquema del dibuix

3 peces menudes del mateix color

3 peces menudes d’un color diferent (poden ser també diferents objectes petits)

Instruccions del joc:

El primer jugador ha de posar la seva peça just en el punt central.

El segon jugador ha de col·locar la seva en un dels punts on conflueixen les línies.

Correlativament, ambdós jugadors han d’anar posant les seves peces en distints punts de confluència.

Durant la partida, cada jugador ha d’anar movent alternativament les seves peces.

Guanya el primer jugador que fa tres en ratlla, és a dir, el que col·loca les seves tres peces en línia recta.

Text 2 Predictiu

“Tindràs una gran capacitat crítica i intuïtiva, a més a més la teva memòria t’ajudarà a actuar en el moment just. En l’àmbit laboral, adoptaràs una actitud insòlita i extravagant. En l’àmbit efectiu, sabràs fer valer les teves capacitats de seductor.”

Text 3 Expositiu o explicatiu

De les paraules a la impremta

EI procés que Gutenberg va fer servir per imprimir els seus llibres s’anomena tipografia. En aquest procés la superfície dels tipus i les il·lustracions són entintades I aplicades a pressió damunt de cada full de paper. Per fer el tipus d’un llibre s’agafava cada lletra separadament i s’arrenglerava en el componedor, una safata que podia contenir unes quantes línies de tipus. La persona que feia la composició tipogràfica era el caixista. Cada línia s’es­paiava i era ajustada per adaptar-se a la pàgina que s’havia d’imprimir.

Quan el componedor era ple, les línies de tipus eren traslladades a una safata grossa anomenada galera. Les galeres tenien diverses pàgines de tipus en una columna llarga. EI caixista havia d’espaiar les línies mitjançant làmines de metall, anomenades interlínies. Aquestes no quedaven impreses perquè eren més baixes que els tipus. Els tipus de galera s’entintaven i se’n feia una còpia en un full de paper. La còpia, anomenada prova o gale­rada, es feia servir per veure si hi havia equivocacions.

Un cop el tipus era correcte, es dividia en pàgines i aquestes s’arrengleraven en un marc metàl·lic anomenat caixa. Si havien d’anar ¡il·lustracions al llibre, s’imprimien en planxes col·locades a la dreta de la caixa. Llavors el tipus es tractava en la caixa amb trossos de fusta i de metall de manera que no caigués cap peça. De tot això, se’n deia forma.

S. Serrano.Llenguatge i comunicació

Text 4 Expositiu o explicatiu

La població actual espanyola ha entrat en un clar procés d'envelliment. En un futur no gaire llunyà la població activa no serà suficient per a mantenir l'actual estat de benestar, amb el nivell de pensions i d'ajudes a la tercera edat a què estem acostumats. Dues són les solucions que poden capgirar aquest futur apocalíptic: d'una banda, unes polítiques decidides de suport a la natalitat, orientades a garantir les condicions laborals de la mare treballadora; d'una altra, l'arribada d'immigrants joves.

Text 5 Persuasiu o predictiu

Continuem sent la nació més poderosa i pròspera de la Terra. Els nostres treballadors no són menys productius que quan va començar la crisi. Les nostres ments no són menys imaginatives [...] La nostra capacitat no ha disminuït. [...] A partir de hui, hem de reanimar-nos, hem de traure’ns la pols de damunt i hem de començar a treballar per refer els Estats Units. Mirem on mirem, hi ha faena per fer. L’estat de la nostra economia exigeix accions ràpides i dràstiques, i actuarem, no només per crear llocs de treball, sinó per establir una nova base per al creixement. Construirem ponts i camins, xarxes elèctriques i línies digitals que impulsen el nostre comerç i ens unisquen. Restaurarem la ciència i la posarem allà on li pertoca, i enarborarem les meravelles tecnològiques per elevar la qualitat de la salut i rebaixar-ne els costos. Aprofitarem el sol, el vent i la terra com a combustible per als nostres cotxes i fàbriques. Transformarem les nostres escoles i universitats per cobrir les demandes d’una nova era. Tot això ho podem fer. I tot això és el que farem. Barack Obama, president dels Estats Units. Discurs inaugural, 20-1-2009 (Adaptació)

Text 6

Viatge al poble de l’or Literari (narratiu)

De seguida vaig veure la muntanya esguerrada, partida pel mig, i, als seus peus, carretons i més carretons, homes i més homes amb pics i escarpres, amb martells i perpalines... homes enfilats d’ací d’allà a punt de matar-se en equilibris impossibles, lligats per la cintura, per un braç, per una cama, per un simple peu en alguna aresta salvadora, pica que pica, arrenca que arrenca. El sol petava contra la muntanya enteranyinada per camins de brillantor que encegaven. Vetes i més vetes. De l’or, en aquell poble, no en feien gran cosa. Se’l ficaven, si es pot dir així, a la boca. Abans l’amuntegaven una mica pertot arreu i quan els venia de gust o quan consideraven que ja n’havien arrencat prou el polien perquè encegués. Era la seva dèria; frega que frega, enllustra que enllustra: com brilla, com brilla. Com he dit se’l posaven a la boca; tots duien dents d’or, colls d’or a dents i queixals. I els enterramorts no paraven d’arrencar dents d’or, ponts d’or, colls d’or a dents i queixals abans de cobrir amb làmines d’or la terra mare de les tombes que colgaven els morts d’aquell poble tan regroc i tan lluent.

Mercè Rodoreda, Viatges i flors (fragment adaptat)

Text 7 Proverbial

Per Nadal, cada ovella al seu corral. Per St. Esteve, cada ovella a casa seva.

Text 8

Pastís de verdures

Es pelen i arreglen totes les verdures i es tallen després.

Es col·loquen en un pot amb aigua i sal i es bullen 40 minuts fins que queden tendres.

Es deixa que es refredin una mica i després s'escorren.

A continuació es trituren.

Després es baten els ous i es pica el pernil, afegint-ho tot a les verdures, igual que la molla de pa, escorreguda.

Es barreja tot amb una cullera.

S'unta un motlle i s'hi col·loca el preparat. Es fica al forn, ja calent, durant 45 minuts.

Un cop retirat, es deixa refredar i es desmotlla.

Text 9 Predictiu

Text 10 Argumentatiu

Binanlmádena (Màlaga), com en molts altres llocs, suposo, els motoristes menors d’edat paguen poquíssimes multes de circulació. Per insolvència o per la raó que sigui. La policia local s’ha posat d’acord amb l’alcalde per evitar que continuï el que consideren una presa de pèl. La solució és curiosa: qui no paga haurà de llegir un llibre.

Els infractors hauran d’anar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i, després, omplir un qüestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant l’argument i jutjant l’encert del final (no es preveu, doncs, que es puguin llegir llibres que no novel·les…). Les preguntes s’amunteguen. Qui jutjarà si el treball del condemnat és correcte? […] I què passarà amb els qui suspenguin l’examen de lectura?

Diu el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura d’un llibre espera aconseguir-ho. La conclusió sembla clara: obligar a llegir es considera una sanció més dura i més temible que haver de pagar quinze mil pessetes. “Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un llibre, t’ho imagines?” Evidència absoluta: la lectura és un càstig.

També diu el policia que “així guanyarem addictes a la lectura”. Home… N’està segur? […] Dubto bastant, ho confesso, de l’efecte exemplar de la lectura en general, i d’aquesta en particular. Paga o llegeix és un eslògan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutadà com cal, pagador d’impostos i arbitris. La lectura és pròpia dels insolvents. Josep M. Espinàs, Avui, 23-9-97

Text 11

Classifica aquest text i fes els exercicis comprensió lectora on line

Es tracta del conegut “Viatge a Itaca” de Konstantinos Kavafis. Ves a aquest enllaç i hi trobaràs totes les activitats.

Viatge a Itaca - Lluís Llach

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Konstantinos Kavafis

Comprensió lectora

1. Per què l'autor demana que el viatge sigui llarg?

• 1. Perquè com més trigui, més experiències podràs acumular.

  2. Perquè el viatge llarg és símbol de prosperitat.

  3. Perquè el temps no importa i, en canvi, els valors són allò essencial en l'home.

2. En el poema es parla metafòricament d'un viatge. Quin seria el correlat real de la metàfora?

• 1. El pas del temps i la mort angoixant.

  2. La sinceritat davant d'una societat hipòcrita i hostil.

  3. L'experiència vital.

3. El premi que s'obté en arribar al destí final1 del viatge és...

• 1. Els tresors i recompenses que es trobaran en el moment d'arribar.

  2. L'experiència acumulada durant el viatge mateix.

  3. Descobrir l'interior d'un mateix.

4. Quin missatge ens dóna l'autor en la segona secció del poema?

• 1. Que hem de saber gaudir de la recompensa després de l'esforç.

  2. Que quan hem arribat al destí, hem de trobar nous reptes.

  3. Que més lluny trobarem arbres caiguts que ens empresonaran.

5. En la tercera part del poema, l'autor desitja bona sort a aquells que són...

• 1. Fidels als seu poble.

  2. Compassius davant del dolor dels altres.

  3. Agraïts dels dons rebuts pel déu dels vents.

6. Quin sentit general creus que té el poema?

• 1. Que si aconseguim els nostres propòsits som com déus.

  2. Que viatjar és molt important per obrir els ulls a noves experiències i perspectives.

  3. Que és més important l'experiència adquirida que arribar a una fita concreta.

Exercicis

1 - Escriu una paraula del poema que sigui sinònim de les següents

resar ………………………. desconeixien ……………………… objectiu ……………………… descobertes ……………… enredat ………………….. engarjolen …………… camins ……………………. lluita

pregar, ignoraven, destí, coneixences, enganyat, empresonen, sendes, combat

2 - Completa la biografia de Kafafis, tot triant la resposta correcta

Konstantinos Kavafis va néixer a El Caire Alexandria Atenes Alexandria el 1863 1933 1800. La seva família eren hotelers comerciants escriptors grecs que provenien d'Istambul. El seu pare va morir prematurament. El futur poeta va poder estudiar a Berlín París Londres. Les seves feines tenen ben poc a veure amb la poesia: féu de corredor de comerç ciclisme maratons i treballà al ministeri de regs egipci. A les nits, recorria els cafès teatres carrers i els bordells d'Alexandria, on trobava matèria per als seus poemes. Poeta homosexual, s'expressa sense culpabilitat. Hi trobem, però, l' alegria emoció angoixa pel pas del temps i el perill de presentar-se tal com un és davant de la societat hipòcrita i intel·lectual hostil burgesa. Va morir l'any 1863 1933 1800 i la seva obra es va publicar pòstumament.

1863, rics comerciants, Londres, corredor de comerç, hostil, 1933

3 - És veritat o mentida?

• • La poesia de Kavafis va ser traduïda al català per Joan Riba i Carles Ferraté.

  • Lluís Llach en va fer una versió musical, que va suposar un avenç en el món musical català.

  • A Llach li va agradar el sentit metafòric del poema.

  • Segons el cantant, el món evoluciona perquè tenim neguit per aconseguir arribar a llocs desconeguts.

  • Llach defensa que, al final de la nostra vida, som el resultat del nostre propi somni.

  • El «Viatge a Ítaca» va donar a conèixer Llach com a cantant a l'estat espanyol.

  • Des del començament, tothom va saber que el disc seria un èxit, tot i ser un tema de més de tres minuts.

Mentida Carles Riba i Joan Ferraté - Mentida (va revolucionar la música catalana i espanyola - Noves músiques) - Veritat - Veritat - Mentida (del nostre propi somni o del somni dels nostres avantpassats) - Mentida (ell ja venia discos a l’estat espanyol) - Mentida (deien que era massa llarg)