El reportatge és un relat periodístic que presenta una informació de forma extensa i àmplia. A diferència de la notícia, un reportatge pot tractar fets que no són d’estricta actualitat. Normalment, s’il·lustra mitjançant informació gràfica.
Estructura del reportatge
L’estructura externa del reportatge és similar a la de la notícia, tot i que la funció de cadascuna d’aquestes parts sigui una altra:
· El titular. Es destaca tipogràficament i sovint contempla avanttítol i subtítol.
· El lead. Es destaca tipogràficament. La funció del titular i del lead és provocar la lectura, per la qual cosa s’utilitzen els recursos retòrics semàntics.
El cos. L’estructura no està marcada i depèn de l’estil de cada periodista. Conté les dades i xifres més rellevants, el testimoniatge de les persones implicades, textos complementaris (esquemes, material gràfic, infogrames) i les valoracions i/o opinions de diferents personatges i del mateix periodista.
Tipus de reportatges. Principals característiques
Podem distingir entre dos tipus de reportatges: l’objectiu i l’interpretatiu.
El reportatge objectiu forma part del subgènere informatiu mentre que l’interpretatiu forma part del subgènere híbrid, una combinació d’elements informatius amb els d’opinió. Vegem-ne un model. De quin tipus de reportatge creus que es tracta?
Dunes vestides de lliris de mar
Com clapes de neu disperses damunt la sorra, les flors del lliri de mar, entapissen les dunes amb flors blanques i oloroses.
Text Òscar Marín
Fotografia Ferran Aguilar
Quan els para-sols d’agost ja s’han marcit, a les nostres platges recuperen el protagonisme les petites plantes que, tot i la seva extrema fragilitat, floreixen amb força. Florir entre les dunes sotmeses a l’embat de les brises salades requereix una gran resistència, i el lliri de mar (Pancratium maritimum) és una d’aquestes espècies tossudes, potser la més emblemàtica. Dels gràcils pètals blancs n’emergeixen una fragància que s’olora a desenes de metres i que crida tant o més l’atenció que les seves grans flors. Aquesta bellesa ha jugat en contra de la planta, ja que encara hi ha qui decideix endur-se-la de record, actitud que s’ha repetit durant dècades i que ha portat el lliri al límit de l’extinció a les dunes marítimes del sud d’Europa. Però un dels indrets on encara s’expandeix amb certa calma és la platja dels Muntanyans, entre Creixell i Torredembarra. Aquest espai està assetjat per urbanitzacions i per la via del tren, però està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) per la qualitat de les seves dunes i la vegetació i la fauna que acull. Un altre espai on el lliri es pot observar amb tota la seva lluminositat és la propera punta de la Móra.
El reportatge objectiu (com l’exemple que acabes de llegir) té una funció informativa per la qual cosa es caracteritza, tal com ens indica la seva denominació, per la seva objectivitat. Es tracta d’un relat descriptiu dels fets, que no inclou l’opinió personal del periodista i que completa la informació amb valoracions dels protagonistes o testimonis, detalls de xifres i dades o textos complementaris com fotografies, esquemes, o altres tipus d’informacions gràfiques.
El reportatge interpretatiu inclou, tal com hem assenyalat, informació i opinió així els relats descriptius del fets estan acompanyats per determinats judicis de valor que fa el mateix periodista; el periodista abandona l’estricta objectivitat per utilitzar elements que poden ser subjectius i que determinen l’enfocament del tema tractat. Aquest tipus de text va néixer en la dècada dels 60 als Estats Units i s’ha consolidat sota el nom de “periodisme d’investigació”, en aquest tipus de periodisme després d’un llarg procés de documentació, el redactor ofereix les seves conclusions en forma d’un conjunt de tesis, les quals es fonamenten en les dades objectives recollides.
Característiques lingüístiques del reportatge
Llenguatge creatiu
- Aposta per la creativitat del llenguatge, tot mantenint el criteri de correcció lingüística.
- Combinació de textos de tipologia diferent, fonamentalment descriptius i expositius encara que també conversacionals.
- Ús de sinònims.
- Ús d’imatges impactants.
Objectivitat
- S’aposta per la precisió lèxica, així en els textos divulgatius s’utilitza un lèxic més general i en els textos científics un de més especialitzat.
- La creació literària no ha de bandejar l’objectivitat, la claredat i la precisió.
Coherència textual
- Els paràgrafs mantenen una unitat temàtica.
- Ús de connectors que estableixen ordre i progrés i cohesió del discurs, en especial de les conjuncions causals (ja que, perquè, com que..), finals (perquè, a fi que…), condicionals (si, sempre que…) concessives (malgrat que, tot i que…) consecutives (doncs, per tant…), adversatives (però, no obstant això..).
Recursos estilístics
- Ús de recursos retòrics per tal de potenciar la creativitat textual i potenciar l’interès en el reportatge.
o Fonètics, especialment en els mitjans audiovisuals, amb l’objectiu de buscar la ironia, la sorpresa, el contrast.
o Morfosintàctics com la enumeració, la redundància, la interrogació retòrica, la hipèrbaton.
o Semàntics com el sentit figurat, la comparació, la metàfora, la metonímia, etc.
Pautes per a l’elaboració d’un reportage.
1. Investigació. Tot reportatge té una part prèvia important que és la de la recerca d’informació, aquesta ha de ser molt extensa, completa i contrastada. Cal conèixer a fons el tema del reportatge.
2. Organització de la informació. És un pas previ a la redacció. Cal destriar els aspectes rellevants, ordenar la informació, elaborar alguna presentació esquemàtica de dades complementàries, triar les cites dels testimonis.
3. Redacció. Distingim dues parts:
Presentació o Introducció del tema a tractar, (títol i lead) amb l’ús d’un llenguatge atractiu, interessant i directe.
Desenvolupament del contingut (el cos). El reporter dóna la seva opinió sobre el fet que tracta, l’analitza, en descobreix els detalls i n’ofereix una visió completa. És convenient aportar exactitud, precisió, senzillesa, naturalitat, ritme, color, correcció i propietat, per la qual cosa, convindrà fer especial atenció a la construcció del text.
4. Presentació. Per acabar no podem oblidar que un aspecte important és la forma de presentació formal de la informació, cal triar bé les imatges, els documents complementaris o els retalls de veu i les músiques.
Diferents formats. Diferents usos
Hi ha diferents tipus de reportatges, els més habituals són el d’esdeveniments, que presenta les dades en relació amb el seu interès, i el d’acció on el reporter esdevé protagonista, de manera que el lector rep la informació seguint un ordre temporal, aquest tipus de reportatges inclouen aspectes d’interès humà, de tipus sentimental o dramàtic.
La presentació dels reportatges ha canviat molt en els darrers anys, el text ha anat deixant pas a la imatge fins a la realització de reportatges fonamentats en fotografies, són els anomenats reportatges gràfics, en podem veure exemples en revistes especialitzades o en setmanaris.
El reportatge temàtic- programa de televisió és una format habitual en els mitjans audiovisual, té un cert prestigi i sovint rep el nom de documental. Aquests programes es caracteritzen per: la presentació de temes d’interès general de tipologia diferent, un enfocament o un tractament acurat, aportar nova informació o actuar com a denúncia i per tenir com a objectiu la divulgació o la formació.
Activitats
Busca un reportatge objectiu i un interpretatiu. Assenyala’n les analogies i diferències.
Mira un reportatge televisiu, determina de quin tipus de reportatge es tracta i analitza’n les característiques.
A partir del tema del teu projecte de recerca, escriu un reportatge breu i fes-ne una exposició oral. Per fer-lo, revisa les pautes per a la seva elaboració.