L’editorial és un article mitjançant el qual els mitjans de comunicació donen a conèixer el seu punt de vista sobre temes d’actualitat. Els editorials no van signats i és l’empresa editora (atès que expliciten la seva línia ideològica) qui n’assumeix la responsabilitat. Si bé, tradicionalment l’editorial ha estat un gènere propi de la premsa escrita, darrerament alguns mitjans audiovisuals l’han adaptat i l’utilitzen en programes d’informació general a mode de presentació del programa.

Vegem un exemple d’editorial a la premsa escrita:

EDITORIAL

Nova tragèdia sobre rodes

Els dos viatgers d’una motocicleta van resultar morts ahir i els conductors de dos vehicles similars van quedar ferits de gravetat a l’autopista AP-/ al ser envestits per un turisme el xofer del qual, un jove de 27 anys, va donar positiu en la prova posterior d’alcoholèmia. Així començava un altre cap de setmana tràgic a les carreteres, en què, per enèsima vegada, es van unir els dos ingredients d’un còctel perillosíssim que es repeteix amb massa freqüència: d’una banda la ingesta d’alcohol abans de posar-se al volant i, de l’altra, la fragilitat dels motoristes. I és que en només dos dies, quatre han perdut la vida en les carreteres catalanes, per la qual cosa el Servei Català de Trànsit (SCT) va instar ahir els conductors a respectar i protegir els motoristes després d’aquest tràgic balanç. Pel que fa a la conducció en estat ebri, les múltiples campanyes institucionals i l’enduriment de les sancions, que arriben a comportar presó, no sembla que hagin fet efecte en molts automobilistes. Com a prova només fa falta analitzar les dades d’un macrocontrol efectuat ahir per la Guàrdia Urbana de Barcelona, en què en només tres hores van comptabilitzar 226 conductors beguts en 1371 anàlisis, balanç molt més negatiu que l’obtingut pels Mossos la setmana anterior als accessos de la capital catalana, quan va detectar 57 conductors sota els efectes de l’alcohol en 493 proves. Les xifres són terrorífiques i, com dèiem, la pressió institucional obté pocs resultats. Per aquest motiu, és necessari fer una crida al sentit comú que, per desgràcia, és el menys comú dels sentits.

Lleure amb seguretat

La tràgica mort d’un jove en una discoteca de Madrid, segons sembla a les mans d’un dels porters, ha tornat a reobrir el debat de la seguretat als locals de lleure. A Catalunya, va haver de passar un episodi similar, l’any 2002 al Maremàgnum de Barcelona, perquè es regulés aquesta professió i s’exigís un títol per exercir-la. De tota manera, no tots els propietaris de locals nocturns ho han entès així i la Generalitat ha expedientat 19 establiments lleidatans des que va començar l’any per incomplir aquesta normativa. És necessari que els advertits solucionin aquesta irregularitat, pel bé des seus clients i pel seu propi.

Estructura de l’editorial

A la premsa escrita, els editorials ocupen un espai fix a les primeres pàgines, que està sovint emmarcat i titulat amb la indicació Editorial o Pàgina Editorial. Un editorial pot tractar un o diversos temes.

L’objectiu de l’editorial és formar opinió sobre un tema destacat i convidar a la reflexió, per la qual cosa pren la forma del text argumentatiu: exposició dels fets, argumentació i valoració. La seva estructura és la següent:

- Títol. Té com a objectiu suggestionar la lectura.

- Introducció: Es presenta el tema, de forma directa, es relaciona i contrasta amb els fets d’actualitat i s’exposa l’opinió que es defensarà (tesi).

- Desenvolupament: Exposició de les raons o arguments que justifiquen la tesi que es defensa.

- Conclusió: Es resumeix la idea central, d’aquesta manera, s’evidencia la interpretació de l’editorial, apareixen judicis de valors, opinions i contrastos. De vegades es fa una proposta d'actuació.

Característiques lingüístiques de l’editorial.

Estil culte i directe

- Utilitza un registre estàndard culte.

- La tècnica discursiva és lliure i acostuma a destacar per l’habilitat expressiva.

- Formulació de les idees de forma directa.

- Ús de la 1ª persona del singular i, especialment, del plural.

- Ús de cites, màximes, comentaris d’altres persones o exemples concrets i anècdotes amb l’objectiu de fonamentar l’argumentació.

- Ús de paraules o locucions cultes o especialitzades.

- Ús de fórmules lèxiques per tal d’intensificar l’argumentació ( clarament, òbviament, evidentment, com tothom sap, sobretot....).

Coherència textual

- Segueix l’estructura pròpia del text argumentatiu: exposició de tesi, argumentació i conclusió.

- Ús de connectors que estableixen ordre i progrés i cohesió del discurs, en especial de les conjuncions causals (ja que, perquè, com que..), finals (perquè, a fi que…) i consecutives (doncs, per tant…).

- Ús d’estratègies contraargumentatives per reforçar la tesi defensada: refutació, la concessió, l’anticipació i la condició mitjançant connectors concessius i condicionals.

- Predomini de les oracions subordinades causals, finals i consecutives.

Recursos retòrics

- Ús de recursos retòrics per tal de potenciar l’argumentació i l’interès pel tema tractat.

o Morfosintàctics com l’analogia, l’aposició, la subordinació, la comparació, la redundància, la interrogació retòrica.

o Semàntics com l’al·lusió, la ironia o el joc de paraules.

Pautes per a l’elaboració d’un editorial.

En funció de la línia ideològica del mitjà, els temes són tractats sota una perspectiva més o menys polèmica, explicativa, contundent, expositiva o fins tot combativa. De totes maneres, convé tenir present que l’editorial no representa l’opinió personal del periodista redactor sinó la ideologia de l’empresa.

Tal com hem dit l’editorial és un text argumentatiu, per a la seva redacció cal seguir el procediment següent:

1. Selecció del tema i dels arguments.

- Tria un tema d’actualitat i estableix la tesi a defensar.

- Pensa uns arguments per defensar la idea de fons o tesi i els arguments en contra (contraarguments). Pots utilitzar estratègies com la refutació, l’anticipació, la condició.

- Per reforçar els arguments que utilitzem i fer més efectiu el text, convé buscar exemples o proves que corroborin la nostra tesi com citacions, dades o xifres.

- Pensa en com finalitzaràs el teu text i si proposaràs alguna solució.

2. Redacció

- Introducció: El tema o tesi s’introdueix directament.

- Desenvolupament: Presenta els arguments i els contraarguments i estructura’ls, et pot anar bé usar els connectors argumentatius (causals, finals i consecutius) o revisar les pautes donades. Recorda que has d’emprar la 1ª persona del singular o plural. Aporta exemples o proves.

- Conclusió: Resumeix l’exposició i planteja la teva conclusió de forma contundent i clara. Si és el cas, proposa alguna solució.

3. Títol

- Busca un títol suggerent per al teu text.

Per atreure i captar l’interès del lector, implicant-lo alhora en el teu text, pots usar recursos expressius com les preguntes retòriques, les anècdotes, la ironia.

Activitats

1. Llegeix l’editorial de tres diaris diferents en un mateix dia. Analitza i compara la tria dels temes, el tractament que en fan, els arguments a favor i en contra i les conclusions a les quals arriben.

2. Tria un dels editorial que hagis analitzat i assenyala’n l’estructura i les característiques lingüístiques.

3. Anem a escriure un editorial; abans de redactar-lo cal tenir pensats la tesi i els arguments, contesta, doncs, les preguntes següents:

• • Quin tema vols tractar? Sobre quins aspectes vols argumentar? Per què? A qui va adreçada la teva argumentació?

• • Quins arguments a favor i en contra tens per fonamentar la teva tesi? Busca dades que corroborin la idea de fons.

• • A quina conclusió has arribat? Com l’exposaràs?

4. A partir de les respostes de l’exercici anterior, escriu un editorial per a un mitjà escrit.