Gramàtica amb bon humor
Els acudits són relats breus en clau humorística. Per tant (com en la major part dels textos narratius) sovint hi trobem un plantejament, un nus, un desenllaç (enginyós). També és molt freqüent que incloguin una bona part de diàleg.
Per tant, a més de constituir una bona pràctica de lectura distesa i divertida, són també grans pedreres de paraules i accidents gramaticals. En aquest exercici, els treballarem des d'aquesta perspectiva
ESTUDI MORFOLÒGIC
Exercici 1
1) -Patxi, tu creus que al cel hi ha frontó?
-Home Josetxu, al cel hi ha d’haver frontó per nassos. No veus que el cel és perfecte!!!
-Saps que podríem fer?. El primer que hi vagi, que baixi i li ho expliqui a l’altre.
........................
Passa el temps i el Josexu es mor. Al cap d’un parell de dies, mentre el Patxi està buscant petxines se li apareix.
-Patxi!!! Patxi!!! Tinc dues notícies, una bona i una dolenta.
-Digue’m Josetxu, digue’m. Al cel hi ha o no hi ha frontó?
-Patxi, tranquil. La bona notícia és que al cel hi ha un frontó de primera. La dolenta, és que diumenge jugues a les 11:30…
1.1) - Troba tres adjectius. Escriu-los i escriu també el nom al qual acompanyen
1.2) – En el text podem trobar alguns numerals : « primer », « un parell », « dues » « 11 :30». Digues quins són
determinants i quins són pronoms.
1.3) – « Digue’m ». Quantes paraules hi ha aquí?. La "'m" del final, a qui està substituint?. Per tant, quin tipus de paraula és?
1.4) - “El primer que hi vagi”. A quina paraula/frase o sintagma substitueix “hi”?
1.5) - “Vagi” - Conjuga el temps verbal complet: Jo......, tu........., ell........, nosaltres........., vosaltres.........., ells.......
1.6) - "Perfecte" Flexiona-ho. Quin tipus de paraula és?
Masculí singular Femení singular Masculí Plural Femení Plural
1.7) - - A l'acudit hi ha una parella de paraules antònimes (amb significats oposats). Quine són?
Exercici 2
2) Això són tres capellans: un gallec, un basc i un català, que estan discutint la manera de repartir les almoines. Comença el gallec dient:
- Nosaltres tenim un mètode que va molt bé: dibuixem un cercle al terra i tirem les monedes enlaire. Les que cauen dins del cercle, les oferim a Déu, i les altres, per a la parròquia.
A continuació exposa el seu mètode el basc:
- El nostre és millor: fem una línia al terra i tirem les monedes enlaire. Les que cauen a la dreta les oferim a Déu i les que cauen a l'esquerra, per a la parròquia.
I el català també exposa el seu mètode:
- El nostre és el millor: tirem totes les monedes enlaire. Les que agafa Deu, per a ell. La resta per a la parròquia.
2.1) - Torna a escriure aquest text en estil indirecte. Compte amb els temps verbals i amb els pronoms!
2.2) - Les que cauen dins del cercle….. / Les que cauen a la dreta…Els dos "que" substitueixen a un nom. A quin?. Per tant, quina mena de paraules són, des del punt de vista morfològic?
2.3) - "El nostre és millor".
"Nostre" també està substituint a un nom. A quin?. Per tant, quin tipus de paraula és?
I "millor"? Quin tipus de paraula és?
2.4) - "Les que agafa Déu, per a ell". En aquesta frase, a banda del "que", hi ha un altre pronom. Quin?. A quin nom substitueix?
2.5) - "Nosaltres tenim un mètode que va molt bé: dibuixem un cercle al terra i tirem les monedes enlaire"
En aquesta frase hi ha quatre noms. Quins són?
"Molt bé" a qui es refereix?. A "mètode" o a "va"?. Per tant, quin tipus de paraula és, des del punt de vista morfològic?
Si en lloc de dir "tenim un mètode que va molt bé" hagués dit "tenim un mètode que és molt bo", a qui es referiria la paraula "bo"?
Per tant quin tipus de paraula seria?
2.6) - "Comença el gallec...". D'aquestes dues paraules, quina és el verb?. Està en passat, en present o en futur?
Flexiona'l
Passat -
Present -
Futur -
Exercicis 3 i 4
3) Què li diu el ganivet a la gelatina?
-No tremolis, covarda!
3.1) - Troba els dos noms i l'adjectiu del text
3.2) - Canvia la primera oració i posa-la en afirmatiu. Després busca'n el subjecte i el predicat
4) -El meu fill va amb bicicleta des dels quatre anys...
-Uf, doncs ja deu ser molt lluny!!!
4.1) - Troba: un determinant numeral, un determinant possessiu i dos adverbis
4.2) - Quants noms hi ha?
4.3) - Busca el subjecte i el predicat de la primera frase
4.3) - Dins del predicat de la primera frase, quantes funcions sintàctiques més podem trobar. Quina informació ens dóna cadascuna?
Exercici 5
5) - Què li diu un ull a l’altre?
Estem separats “per nassos”...
5.1) - Categoria gramatical d’ “altre”
5.2) - De quin tipus són les dues oracions del text. Fixa't amb el signe de puntuació que hi ha al final de la primera, et donarà la pista.
5.3) - “Diu” és present d’indicatiu – Conjuga’l en pretèrit imperfet d’indicatiu. Ull amb els accents!!
5.4) “nassos”
Categoria gramatical
Gènere
Nombre
5.5) Posa davant l’article determinat i escriu el plural d’aquestes altres parts de la cara:
boca
ull
pestanya
llengua
5.6)
“Estem”
Temps verbal -
Conjuga el temps verbal complet
5.7) Què vol dir l'expressió "per nassos"?. Quin significat té també aquí?
Exercicis 6 i 7
6) - Dos bojos s'escapen d'un manicomi. Arriben a una cantonada i es posen a girar al voltant d’un fanal. Quan estan a punt d'arribar els infermers, un li diu a l'altre:
- Escolta, marxem d'aquí que ens atraparan!
- No podran! Els portem 35 voltes d'avantatge.
6.1) - Funció sintàctica d’”els infermers” i “ens”
6.2) - Escriu en lletres 35
6.3) - “Portem” és del ver portar. Escriu-ne cinc paraules derivades
6.4 - Escriu un adjectiu que acompanyi al nom "avantatge". Compte amb el gènere
6.5 - Els temps verbals del text estan tots en present, excepte dos que estan en un altre temps. En quin? Quins són aquests dos verbs?
6.6) - Troba el subjecte i el predicat de la primera frase
6.7 - "Els portem 35 voltes d'avantatge" "Els" substitueix a un nom. A quin?. Per tant, quin tipus de paraula és des del punt de vista morfològic?
6.8) - En el text hi ha dos determinants numerals. Quins?
6.9) - "Arriben a una cantonada i es posen a girar al voltant d’un fanal". Quans substantius hi ha?.
"Cantonada" és derivada de........... Escriu tres paraules que tinguin el mateix sufix que "cantonada"
7) - A la sortida de missa, el Pere li pregunta al Pau:
- I tu, creus en el diable?
La veritat és que no sé què pensar. Creus en el diable i després passa com amb el Pare Nadal i resulta que és el teu pare...
7.1) - A la primera línia hi ha quatre noms: dos comuns i dos propis. Quins són?.
7.2) - "I tu, creus en el diable?" En aquesta frase hi ha un pronom. Quin és? A quin nom substitueix?
7.3) - ”El teu”. A qui acompanya? Quin tipus de paraula és?
7.4) - Quina diferència gramatical hi ha entre els dos “que” del text (que / què)
7.5 - Flexiona "diable" i "pare"
Masculí singular Femení singular Masculí Plural Femení Plural
Exercicis 8 i 9
8) . Què fa un català si té fred?
- Es posa al costat de l'estufa.
- I si té molt fred?
- L'encén.
8.1) - “L’encén” – Categoria morfològica i funció sintàctica de “l’”
8.2) - Té porta accent diacrític. Per què?
8.3) - Categoria morfològica de “fred”. Escriu una frase en què aquesta mateixa paraula tingui una altra categoria morfològica. Quina?.
8.4) - Escriu també una frase amb el “si” del text i una altra amb el “sí” amb accent.
8.4) Flexiona el temps verbal complet de "fa" i Té"
Jo......, tu........., ell........, nosaltres........., vosaltres.........., ells.......
Jo......, tu........., ell........, nosaltres........., vosaltres.........., ells.......
9) - Quina diferència hi ha entre un basc i un català que es queden calbs?
- Que el basc es compra una txapel.la i el català es ven la pinta.
9.1) - Escriu dues paraules del text que pertanyin al mateix camp semántic. Afegeix-hi tres paraules més
9.2 - Escriu cinc paraules que pertanyin al camp semàntic de "txapel·la"
Exercici 10, 11 i 12
10) - Se sent pels altaveus de l'aeroport de Lepe:
- Atenció, atenció. No tirin molles de pa a la pista, que els avions ja baixen sols.
10.1) - "Els avions ja baixen sols" "No tirin molles de pa a la pista". Subjecte i predicat d'aquestes oracions.
10.2) - Explica el significat d’aquest acudit
10.3) - "altaveus". Aquest nom està format per dues paraules. Quines?. Quina és la categoria morfològica de les paraules que el formen?
10.4) Tradueix al castellà la paraula "molles" i després fes-hi una frase en català.
"Molla" pot tenir tres significats. Quins?
Molla peça elàstica. La molla d'un matalàs o un sofà
Molla impregnada d'aigua / de caràcter feble, sense voluntat, tova
Molla part interior, blana del pa
10.5) - Temps verbal de "baixen" . Flexiona'l en totes les seves persones i després escriu el pretèrit imperfet també en totes les seves persones
11) Per què els de Lepe planten els tarongers de tres en tres?
Per fer Tri-naranjus
11.1) - Què vol dir l'expressió "de tres en tres"?. Escriu-hi una frase
11.2) - Explica la relació que hi ha entre "de tres en tres" i "Tri-naranjus"
11.3) - "Planten" és una forma del verb ........
Escriu el pretèrit imperfet i el passat perifràstic d'aquest verb
11.4) - "Per fer Tri-naranjus". El verb és.....
Escriu el Present de Subjuntiu d'aquest verb
12) Per què els de Lepe porten una banyera sobre l’ambulància?
Per portar la sirena
12.1) Quina classe de paraula és “sobre”?
12.2) L’acudit juga amb el significat de “sirena”. Quins dos significats té?.
12.4) En el text hi ha quatre noms. Quins són?
12.5) - També hi ha un verb (el mateix) però en dues formes diferents. En quina persona verbal trobem el primer? I el segon? Té persona?. Què és doncs?
Exercici 13
13) - Això és la presó d’una organització terrorista molt poderosa on hi ha en Bush, en Berlusconi i l’alcalde de Lepe. Han estat jutjats sumaríssimament i els afusellaran. El primer a passar per les armes serà en Bush. Vénen 5 soldats i 1 general.
- Apuntin! -diu el general.
Però just quan anaven a disparar en Bush diu:
-Huracaaa!!!!
Tots s’espanten i marxen. En Bush ho aprofita i se’n va.
Després li toca a en Berlusconi i, com que li ha agradat la idea d’en Bush, decideix fer el mateix.
Vénen 50 soldats, 30 de la marina i 5 generals. Els generals diuen:
-Apuntin!
I en Berlusconi diu:
- Terratrèmol!!!!
Tots se’n van espantats i el president aprofita per marxar.
Finalment li toca a l’alcalde de Lepe.
Vénen 500 soldats, 200 marines i 20 generals amb escopetes, pistoles i un munt d’armament pesent.
- Apuntin! – Tornen a dir els generals amb la gola seca de tant cridar.
I l’alcalde de Lepe vol fer servir la mateixa idea i diu:
-Foooc!!!!
13.1) Com creus que s’acaba l’acudit ?
13.2) – Què diuen en Bush, en Berlusconi i l’alcalde de Lepe per lliurar-se de l’execució ? Quina categoria morfològica tenen aquestes paraules ?
13.3) – Quina ordre dóna el general ?. En quin temps verbal està aquesta ordre ?
13.5) – "Anaven" i "venen" s'acaben en "en"
« Anaven » («… anaven a disparar… ») no porta accent i « vénen », sí (« vénen 5 soldats »). Per què ?
13.6) - "Això és la presó d’una organització terrorista molt poderosa on hi ha en Bush, en Berlusconi i l’alcalde de Lepe. Han estat jutjats sumaríssimament i els afusellaran. El primer a passar per les armes serà en Bush. Vénen 5 soldats i 1 general".
- Senyala els adjecius (n'hi ha dos)
- Hi ha tres quantitatius. Quin són? Són determinants o pronoms?
- Hi ha dos adverbis. Quins són?
- A qui es refereix "els"? Quin tipus de paraula és?
Exercicis 14 i 15
14) - Mama, mama !! Què és un economista? Mira fill, un economista és un expert que demà sabrà per què no ha passat el que va preveure ahir
14.1) – Troba els adverbis.
14.2) – En el text hi ha dues paraules derivades. Quines són?. Troba el lexema i classifica els morfemes que les formen.
14.3) - En el text hi ha dos verbs en passat, dos en present i un en futur. Quins són?
Passat -
Present -
Futur -
15) - (Humor àcid)
Què és un polític en un 600 tirant-se per un barranc? Un malbaratament, perquè n’hi cabien tres més.
15.1) – “perquè”. Quin tipus de paraula és?. En quines altres formes podem trobar aquests mateixos fonemes i quins tipus de paraules originen?
15.2) - baratar = Donar (una cosa) per rebre’n una altra. Com una mena de venda o intercanvi
“Malbaratament”. Quina classe de paraula és des del punt de vista formal i gramatical?.
15.3) - "N'hi cabien tres més" - "Hi" i "tres" són pronoms. A quins noms substitueixen?
15.4) - Defineix amb les teves paraules el significat de "barranc".