Fora aquest mòbil, estúpid!

Fora aquest mòbil, estúpid!

Umberto Eco

Article d’opinió “Fora aquest mòbil, estúpid!”

http://www.ara.cat/opinio/Fora-aquest-mobil-estupid_0_749325104.html

Fa un cert temps, a l'Acadèmia Espanyola de Roma, jo intentava fer una xerrada; però una senyora projectava sobre el meu rostre una llum encegadora (per poder accionar bé la seva càmera de vídeo) i m'impedia llegir els meus apunts. Vaig reaccionar de la manera habitual, dient (com acostumo a dir als fotògrafs indelicats) que, quan jo treballo, ells han de deixar de treballar, per mor de la divisió del treball. La senyora va apagar la càmera, però amb aire d'haver rebut una ofensa.

Aquest mateix estiu a San Leo, mentre es llançava una preciosa iniciativa de la municipalitat per a la redescoberta dels paisatges de l'entorn que apareixen en els quadres de Piero della Francesca, tres individus m'encegaven amb flaixos i vaig

haver d'apel·lar a les regles de la bona educació. Val a dir que en cap dels dos casos els que m'encegaven eren d'un programa de televisió de tipus Gran Hermano, se suposava que eren persones cultes que havien vingut voluntàriament a escoltar xerrades de certa profunditat. Amb tot, la síndrome de l'ull electrònic els havia fet descendir del nivell humà al qual segurament aspiraven: pràcticament

desinteressats d'allò que s'estava dient, volien només gravar l'acte, potser per penjar-lo al YouTube. Havien renunciat a entendre el que s'estava dient per fer memoritzar al seu mòbil el que haurien pogut veure amb els seus propis ulls.

Aquest presencialisme d'un ull mecànic a costa del cervell sembla que ha alterat

mentalment fins i tot persones caracteritzades, en altres circumstàncies, per la civilitat. Aquelles persones segurament van sortir de l'acte, al qual havien estat presents, amb unes quantes imatges (i haurien tingut una justificació si jo hagués estat una ballarina d'estriptis), però sense cap idea de l'acte a què havien assistit. I si, com imagino, van pel món fotografiant tot el que veuen, estan evidentment condemnats a oblidar l'endemà el que han enregistrat el dia abans.

He explicat diverses vegades com vaig deixar de fer fotografies el 1960, després d'una gira per les catedrals franceses, fent fotografies com boig. A la tornada em vaig trobar amb un seguit de fotografies mediocres i no m'en recordava del que havia vist. Em vaig desempallegar de la càmera i en els successius viatges enregistrava només mentalment el que veia. Per al record futur, més per als altres que no per a mi, comprava magnífiques postals.

Una vegada, quan tenia onze anys, vaig ser atret per un insòlit clamor a la circumval·lació de la ciutat on estava evacuat. A distància vaig veure això: un camió havia picat contra una tartana conduïda per un pagès amb la dona al costat, la dona havia estat projectada a terra, s'havia obert el cap i estava estesa envoltada de sang i un escampall de substància cerebral (en el meu record encara horripilant era com si haguessin esclafat per terra un pastís de nata amb maduixes) mentre el marit s'hi abraçava udolant de desesperació. No m'hi vaig apropar gaire, estava aterrit: no només era la primera vegada que veia un cervell escampat per l'asfalt (i per fortuna va ser també l'última), sinó que era també la primera vegada que em confrontava a la mort. I al dolor i a la desesperació.

Què hauria passat si jo hagués tingut, com és el cas avui de tots els nanos, un mòbil amb càmera de vídeo incorporada? Potser ho hauria gravat, per mostrar als meus amics que jo hi era, i després hauria dipositat el meu capital visual al YouTube, per fer les delícies d'altres aficionats a la schadenfreude , és a dir, al plaer experimentat per les desgràcies dels altres. Després, qui sap?, si hagués continuat gravant desgràcies, potser m'hauria tornat totalment indiferent als mals dels altres.

En lloc d'això, ho he conservat tot a la memòria, i aquella imatge, a setanta anys de distància, em continua obsedint i educant en fer-me partícip del dolor dels altres. No sé si els nois d'avui dia encara tindran aquestes oportunitats de fer-se adults. Els

adults, amb els ulls enganxats als seus mòbils, s'han perdut ja per sempre.

Comprensió lectora

Recorda que no pots fer servir les mateixes paraules del text per contestar les preguntes. Ho has de fer amb sinònims o amb explicacions diferents de les que apareixen en la lectura

(3) Vaig reaccionar de la manera habitual, dient (com acostumo a dir als fotògrafs indelicats) que, quan jo treballo, ells han de deixar de treballar, per mor de la divisió del treball.

1.1 -Qui és el que treballa? Qui són els que han de deixar de treballar? Per què han de deixar de treballar?

1.2 - Aquesta justificació basada en la divisió del treball, en realitat és una manera elegant de dir què?. Reescriu el mateix missatge, però d’una manera més directa. Sense embuts

1.3 - Escriu un sinònim de “per mor”

(7) Aquest mateix estiu a San Leo, mentre es llançava una preciosa iniciativa de la municipalitat per a la redescoberta dels paisatges de l'entorn que apareixen en els quadres de Piero della Francesca, tres individus m'encegaven amb flaixos

2.1 - Què vol dir el fragment en negreta? Què volia fer la “municipalitat”? Qui és la”municipalitat”?

2.2 - Deduïm que Piero della Francesca tenia l’ofici de …….

2.3 - Deduïm que Piero della Francesca viu encara? O va viure fa temps? Per què arribem a aquesta conclusió?. Busca’n informació sobre aquest personatge

(10 - 15)

3.1 - Quin era el perfil de les persones que “encegaven” Umberto Eco? Fes-ne un retrat robot ràpid que contingui dues o tres característiques que podrien fàcilment posseir

3.2 -Ara fes un retrat robot d’aquestes altres persones tipus “Gran Hermano” de les quals parla l’autor

3.3 - Defineix amb les teves paraules què és la “síndrome de l’ull electrònic”

(20) Aquelles persones segurament van sortir de l'acte, al qual havien estat presents, amb unes quantes imatges (i haurien tingut una justificació si jo hagués estat una ballarina d'estriptis), però sense cap idea de l'acte a què havien assistit.

4.1 - Explica el significat de la frase que trobem entre parèntesis

4.2 - Umberto Eco diu que les persones que van gravar-lo mentre ell donava la conferència no……….

5 -Quina afirmació és correcta, segons el text?

5.1 - L’autor no feia mai fotografies en els seus viatges

5.2 -L’autor feia fotografies però les llençava perquè eren mediocres

5.3 - L’autor feia fotografies, però ara ja no

6-Segons l’autor

6.1 - Fer fotografies impedeix que recordis el que has vist

6.2 - Fer fotografies ajuda a recordar el que has vist

6.3 - Fer fotografies és llençar els diners

7 - Què va veure l’autor quan tenia 11 anys?

8 - Com haguéssim reaccionat ara davant el que ell va veure aleshores?

9 - Escriu una frase que resumeixi en una o dues línies la idea principal del text

(50)Els adults, amb els ulls enganxats als seus mòbils, s'han perdut ja per sempre.

10 - Què vol dir l’autor amb aquesta frase? Per què s’han perdut per sempre els adults?