LA NOTÍCIA

La notícia és un text narratiu, oral o escrit, que relata un fet d’actualitat. La notícia és el gènere principal de la premsa diària i dels informatius.

Polèmica per la presència de l’ós al Pirineu

La discussió sobre la presència de l'ós bru al Pirineu (començat a reintroduir el 1996, en el marc del programa LIFE de la Unió Europea) s'ha tornat a encendre perquè l'óssa Hvala va ferir un caçador al terme de Lés (Vall d'Aran), ara fa deu dies.

El Consell General d'Aran, institució de govern d'aquest territori, ha aprovat, per unanimitat, una moció instant les administracions implicades (de totes dues bandes del Pirineu) a aturar la reintroducció de l'ós. En la mateixa línia s'ha manifestat el síndic d'Aran, Francés Boya.

Aquesta posició contrasta amb la de les entitats ecologistes, per les quals l'óssa Hvala no pretenia fer mal, sinó fugir, en veient-se acorralada enmig d'una cacera de senglars. La Institució de Ponent per la Conservació i l'Estudi de la Natura (IPCENA) ha obert una campanya de recollida de signatures via internet contra la captura de l'óssa, i Depana ha avisat que traslladar-la a un centre de captivitat seria un acte il·legal, a tenor de l'article 334 del codi penal espanyol. Localitzada divendres al terme municipal de Bossost, Hvala ha evitat, de moment, la captura, una captura que pot anar per llarg si comença a hivernar, cosa que no pot trigar gaire a fer.

A banda, els governs aranès, català i espanyol han acordat la formació d'un equip de seguiment específic de l'ós. La Generalitat de Catalunya és partidària de prosseguir-ne la repoblació, igual que el col·lectiu ecologista.

Vilaweb Agost del 2008

A l’hora de seleccionar les notícies, els professionals del periodisme trien temes d’actualitat i interès general. L’interès general el determina cada mitjà, no obstant entre els criteris que se segueixen hi ha: la proximitat al lector, la incidència o ressonància pública, l’interès humà, l’actuació de personatges públics i la curiositat o l’extravagància.

Amb tot convé tenir present sovint els mitjans de comunicació obeeixen a unes determinades tendències ideològiques que fan que el tractament de les notícies es faci de forma diferent segons la particular manera de veure les coses.

Les notícies s’agrupen per blocs temàtics (actualitat, internacional, nacional, local, cultura, esports, etc.). Depenent de la importància que el mitjà dóna a la notícia ocupa un lloc o altre en la publicació, així pot anar a la portada o prendre l’espai d’un breu. Un breu és una petita notícia que, a la premsa escrita, ocupa normalment part de l’espai lateral d’una columna i en els mitjans àudiovisuals només se’n relata el titular.

Estructura de la notícia

L’objectiu del gènere és la tramesa d’informació per aquest motiu, tant si ens referim a una notícia en format escrit o audiovisual, la notícia té una estructura similar i molt marcada, estructura que ve definida a nivell tipogràfic o audiovisual i, que obeeix al fet d’aportar ordre i claredat en l’exposició de les idees.

L’estructura d’una notícia és la següent:

- El titular. Presentació del text, destacada tipogràficament o àudiovisualment, el seu objectiu és suggestionar per a la lectura o l’escolta, ja sigui a través del resum del contingut del text o amb la utilització de diferents recursos estilístics. De vegades, el titular (“Separatistes kurds...”) va precedit d’un avanttítol (“S’intensifica el conflicte...”) i/o el segueix un subtítol (“Els combats es van...”), que tenen la funció de situar el text i completar la informació.

- L’entrada o lead. En premsa escrita correspon al primer paràgraf de la notícia (“Un dur atac....”) i recull de forma sintètica les dades més rellevants de la notícia, ja que aquest és el seu objectiu. En mitjans audiovisuals el lead ve a ser l’entradeta del presentador. L’entrada, que sovint actua com a resum, intenta donar resposta a les 6 preguntes clàssiques de Qui, Què, Quan, Com, Per què i On. Hi ha mitjans escrits que destaquen l’entrada de forma tipogràfica.

- El cos o desenvolupament. La informació pròpiament dita, desenvolupa i completa les dades avançades a l’entrada. L’estructura, anomenada “piràmide invertida”, està molt marcada i seqüenciada. La informació, ordenada mitjançant els diversos paràgrafs, va dels aspectes més rellevants als que ho són menys. Quan les informacions són llargues s’acostuma a posar títol als paràgrafs. De vegades el cos de la notícia no es fa mitjançant el text escrit o oral sinó utilitzant només una imatge o una seqüència.

Característiques lingüístiques de la notícia

Correcció lingüística i en l’ús de la llengua.

- Utilitza el registre estàndard de la llengua.

- Evita l’ús de vulgarismes.

- Evita l’ús de paraules connotades o que suposin prejudicis lingüístics.

- Es regeixen per pautes establertes per a l’ús de majúscules/minúscules, abreviatures, signes de puntuació, tipus de lletra, etc. Aquestes pautes consten als anomenats “llibres d’estil”.

Claredat

- Ús d’un lèxic funcional, clar, concís, precís, senzill, àgil i fàcilment comprensible; s’evita la utilització de paraules tècniques, estrangerismes o sigles i quan s’utilitzen s’expliquen en parèntesi.

- Preferència pels adjectius descriptius als qualificatius.

- Predomini dels temps verbals en present i pretèrit perfet perifràstic o simple.

- La sintaxi és clara i concisa, segueix l’estructura: Subjecte + Verb + Complements. S’evita la complexitat sintàctica.

- Les oracions subordinades més habituals són les temporals, causals, consecutives i finals.

- Ús de la infografia com a recurs gràfic (gràfics, esquemes, imatges i/o di­buixos) amb l’objectiu de millorar la comprensió textual.

Coherència textual

- Exposició analítica i sintètica.

- Organització lògica i jeràr­quica de les idees mitjançant l’ús de paràgrafs.

- El relat es presenta de forma ordenada mitjançant l’ús de nexes temporals, causals, consecutius i finals.

Objectivitat

- Es referencien totes les dades mitjançant l’ús de xifres, noms, etc per tal de donar credibilitat al text.

- S’utilitzen les cites de testimonis.

- L’autor del text adopta un punt de vista extern.

Recursos estilístics

- Es defuig de l’ús dels recursos estilístics fonètics i sintàctics.

- Ús de determinats recursos estilístics semàntics com: la metonínia, la personificació.

- Ús de la metàfora o del joc de paraules en els titulars amb l’objectiu d’atreure la lectura.

Presentació

Molt marcada i determinada per:

- Les pautes establertes al Llibre d’Estil de cada mitjà.

- Les característiques pròpies del mitjà, qui determina l’espai disponible per al tractament d’un tema. Hi ha una tendència a l’economia lingüística.

Pautes i recursos per a l’elaboració d’una notícia

Per a l’elaboració d’una notícia se segueix el procediment següent:

• 1. Detecció: què és notícia?

Per a què un fet sigui noticiable ha de ser d’actualitat, novedós, verídic i tenir interès per al públic. Podem conèixer els esdeveniments a través de :

- Les agències de premsa, entitats amb corresponsals arreu del món que busquen i difonen notícies. Els mitjans de comunicació contracten agències per a què els subministrin notícies i imatges. Algunes de les agències de notícies són: l’Agència Catalana de Notícies, EFE, Europa Press, Reuters.

- Cercant la notícia: buscant informació, contactant amb testimonis, fonts d’informació...

Un cop triada la notícia caldrà disposar del màxim d’informació possible. A més a més haurem de remarcar els aspectes més rellevants per a què el fet sigui noticiable, complementar la informació amb dades adicionals, verificar les dades obtingudes i contrastar-les.

• 1. Tractament de la informació.

En funció de la importància que tingui una notícia per a un periodista o el seu mitjà se li dóna un tractament o un altre. Això explica que una mateixa notícia tingui, segons el mitjà, una presentació o enfocament diferent. Convé, però, recordar que cal prioritzar l’objectivitat i donar un tractament neutral. Per a la presentació de la notícia cal considerar també el mitjà a través del qual s’ha de transmetre.

• 1. Redacció.

Tota notícia ha de transmetre de forma objectiva la informació, per fer-ho cal respondre a les 6 preguntes següents: QUÈ ha succeït ? QUI és l’afectat o interessat ? QUN ha succeït ? ON ha succeït ? COM ha succeït ? PER QUÈ ha succeït ?

El primer paràgraf (entrada o lead) ha d’oferir tota la informació possible per a què hom tingui una idea general de la notícia. La resta d’informació cal distribuir-la en paràgrafs; les dades més importants van als primers paràgrafs i la informació s’organitza de més rellevància a menys. Per acabar confeccionem el títol, que ha de ser sintètic, podem utilitzar algun recurs estilístic semàntic.

• 1. Edició i publicació.

En funció el tipus de mitjà procedirem a l’edició i publicació de la notícia.

Activitats

Activitats

1. Analitza les característiques de la notícia.

2. Mira el vídeo “Com es fa una notícia”. (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16598&p_ex=la noticia). Escriu una notícia que descrigui el procés de creació.

3. Mira el vídeo “Els informatius”. (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23724&p_ex=els%20informatius). Contesta:

3.1. Comenta la frase “La informació és un dels puntals bàsics de la democràcia...”. Participa al bloc.

3.2. Quina funció tenen els elements sonors i visuals en un informatiu?

3.3. Quin funció té el presentador d’un informatiu?

3.4. “Un informatiu ha de tenir ritme”? Raona-ho. Participa al bloc.

4. A partir dels dos vídeos, analitza les semblances i les diferències entre un mitjà escrit i un mitjà audiovisual pel que fa al procés de redacció d’una notícia, al treball del periodista i a l’edició de la notícia.

5. Tria una notícia i analitza el tractament lingüístic i temàtic que ha tingut en tres mitjans diferents.

6. Tria una notícia i fes-ne la redacció per a un diari, un mitjà digital i una ràdio.