Cartes al director

Cartes al director

Les cartes al director són textos argumentatius escrits, adreçats a una publicació periòdica, en què els ciutadans i ciutadanes expressen les seves opinions o fan comentaris sobre articles o informacions que han llegit en el diari o sobre qüestions o situacions personals (denunciar un fet, agrair-lo…).

CARACTERÍSTIQUES

Hi ha de constar el nom i els cognoms de l’autor i, tot i que no surten publicats, també cal que hi escrigui el seu número del document nacional d’identitat, el domicili i el telèfon. Els textos han de ser respectuosos amb les persones i les institucions que s’hi esmentin; l’empresa editora es reserva el dret de publicar-los o no i, també, d’escurçar-los. Vegem a continuació alguns trets comuns que cal tenir en compte a l’hora d’escriure’ls.

• • • Subjectivitat. El caràcter del text ha de ser clarament subjectiu. Per això s’hi fa servir la primera persona del singular (crec, opino…), de vegades reforçada per pronoms personals (jo crec, a mi em sembla).

    • Veracitat. El contingut del missatge s’ha d’ajustar a la realitat.

    • Brevetat. No han de sobrepassar l’extensió que recomani el diari (unes 250 paraules o unes 20 línies). Els diaris es reserven el dret de condensar les cartes si són massa llargues, o de no publicar-les.

    • Actualitat. Les cartes al director han de tractar de temes d’actualitat que siguin d’interès o suposin una preocupació per als ciutadans. És millor que cada carta analitzi només un tema.

    • To positiu o cordial. S’ha de mirar d’emprar-hi un to cordial, cortès i respectuós i evitar sempre un llenguatge groller i vulgar. D’altra banda, és recomanable escriure la carta adoptant un punt de vista positiu.

    • Precisió. Cal ser precís a l’hora d’argumentar una opinió. La idea que exagerant els arguments o desvirtuant-los es pot aconseguir un efecte més fort entre els lectors no és correcta.

    • Coherència i cohesió. Aquestes cartes han d’estar ben estructurades, amb les idees ordenades. Els connectors poden ajudar força a aconseguir aquest objectiu.

    • Claredat i senzillesa. Quant a l’estil de redacció, és recomanable utilitzar paraules planeres i frases i paràgrafs curts per facilitar la lectura del text. La primera oració que hi aparegui ha de servir per desvetllar l’interès del lector.

ESTRUCTURA

Una carta al director segueix l’estructura d’un text argumentatiu.

• • • Títol. El títol de la carta és responsabilitat del diari, tot i que l’autor pot proposar-ne un o diversos de representatius.

    • Introducció. En aquesta part del text, l’autor planteja el tema de què tractarà. Pot fer referència a l’article, al reportatge o a l’esdeveniment que vulgui comentar.

    • Desenvolupament. És la part més important, perquè s’hi exposen els fets i els arguments de l’autor respecte del tema. Generalment, els diaris no publiquen cap carta al director sense arguments.

    • Conclusió. Aquests textos solen acabar amb un comentari breu de la idea principal o amb un resum del contingut.

    • Tal com s’ha dit, s’hi ha de fer constar el nom i els cognoms de l’autor, l’adreça i el DNI, tot i que, a l’hora de publicar la carta, els diaris només hi inclouen nom i cognoms i la referència a la població d’origen.

Recordeu que…

Aquestes cartes es publiquen sense l’encapçalament Senyor director

Cartes al director

1

Imma Monsó

És agradable, enmig de la calor, descobrir nous autors que no has llegit encara. I aquest estiu he descobert una escriptora catalana, l’Imma Monsó, que m’ha agradat molt i de la qual no havia llegit mai res. Les tres novel·les que, gràcies al bon servei de les biblioteques municipals, he resseguit són Tot un caràcter, Un home de paraula i L’aniversari, i el recull de contes Millor que no m’ho expliquis. El ric lèxic de l’autora, la seva ironia, la cultura que traspua, els arguments que trama amb uns desenllaços molt ben trobats i la descripció dels personatges des d’una fina sensibilitat femenina, m’han captivat. Em sembla que he topat amb una molt bona escriptora de casa nostra. I ha sigut una lectura fàcil, amena. Bona per a l’estiu. Del tot recomanable.

MARIA ÀNGELS MANÉN FOLCH

BARCELONA

2

Burilles a la platja

M’agradaria informar els fumadors que la sorra de la platja no fa desaparèixer les burilles de cigar que aquests senyors hi deixen, ni les enterra al fons de tot. Ni tan sols les dissol. I és molt desagradable estendre la tovallola i trobar-se aquesta marranada. I ja no diguem dels nens que juguen amb la sorra i se les troben. ¿Tan difícil és sortir a fumar fora de la platja? ¿O dur una capseta per emportar-se les burilles? També podria preguntar si no poden estar-se una hora o dues sense fumar, però això seria un altre debat. Que fumi qui vulgui però que no embrutin la platja. És una qüestió higiènica. La platja és de tots i tots tenim dret a tenir-la neta.

JORDI AZNAR I MARTÍNEZ

BARCELONA

3

Sobre el joc del Pokémon Go

És al·lucinant que un joc pugui moure’s i estendre’s tan ràpidament per tot arreu. Déu n’hi do, la capacitat d’aquesta tonteria d’induir nens, joves i adults a jugar-hi.

Des de fa poc ja tenim aquí el joc de manera oficial. Tant els Mossos d’Equadra com la Policia Nacional han començat a difondre entre els ciutadans consells pràctics per evitar perills a la via pública. Alguns dels problemes registrats fins ara estan relacionats amb la invasió d’espais privats o restringits, com les comissaries. Una autèntica bogeria.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS

4

De Niça a Síria

La violència engendra més violència. Per això respondre a la massacre de Niça amb més violència a Síria no porta enlloc.

Vull rebatre la màxima de l’ull per ull, no perquè no segueix la més elemental ètica (no tothom se sent mogut per l’ètica), sinó perquè respondre amb violència a la violència no és una resposta intel·ligent.

Entre els polítics implicats en aquest conflicte mundial, el que ha de prevaldre és la intel·ligència o el diàleg intel·ligent; cal diàleg, diàleg, i diàleg.

I per guarir els individus corsecats i amb el cervell rosegat per l’odi o la ràbia acumulats, i els col·lectius embogits per ideologies diabòliques, el que cal és teràpia, teràpia i teràpia.

El com d’aquestes solucions, diàleg i teràpia, les persones civilitzades i els seus governs l’hem d’anar trobant.

Per alguna cosa som éssers intel·ligents. No hem de llançar el barret al foc sense intentar-ho. No desistim.

MARIA ÀNGELS MANÉN FOLCH

BARCELONA

Exercicis

1 - Amb quina de les quatre cartes estan relacionades cadascuna de les següents afirmacions (algunes es poden repetir)?

La brutícia que escampen alguns després la troben uns altres 1 - 2 - 3 - 4

La venjançça no serveix per a res 1 - 2 - 3 - 4

Els espais naturals pertanyen a tothom 1 - 2 - 3 - 4

És agradable llegir nous escriptors 1 - 2 - 3 - 4

Jugar amb el mòbil pot causar accidents 1 - 2 - 3 - 4

2 -Digues si aquestes afirmacions són veritat o mentida i a quina de les cartes corresponen

L’autora d’una de les cartes ha comprat tres llibres de l’Imma Monzó V / F

Hi ha hagut alguna invasió d’espais privats i públics V / F

El problema del terrorisme no se soluciona amb més violència V / F

El problema del terrorisme se soluciona parlant i escoltant V / F

Les burilles es desintegren quan queden enterrades a la sorra V / F

3 - Escriu una carta al director d’aquesta escola. Pots expressar un suggeriment per millorar algun aspecte del centre, pots donar la teva opinió sobre algun tema acadèmic, de funcionament, de servei...pots posar en evidència febleses i fortaleses de l’escola, pots subratllar o reclamar algún tema concret….