Núria

Núria Sala, 71 anys

Entrevista feta per l’alumnat d’Instrumental 2 i 3 Tarda

Em dic Núria, com la Vall de Núria, però tothom em diu Nuri.

Visc a Vic. Tota la meva família és de Vic. 

A Vic, a casa. Abans tots els nens i les nenes naixíem a casa. Érem dotze germans: sis nens i sis nenes, i ens ho passàvem molt bé.

4. Quants anys tens?

Tinc 71 anys.

5.  Estàs casada?

Sí, estic casada.

6. Tens fills/filles?

Tinc un fill i una filla. La meva filla té dos nens, així que soc àvia. El meu fill és mariner, patró de barco i viatja molt.

7. De què has treballat?

He fet moltes feines diferents, però, bàsicament he treballat de psicòloga infantil a escoles de Barcelona.

8. T’agradava la teva feina?

Sí, moltíssim. La feina que m’ha agradat més de totes les que he fet, però, és la de teleassistència; estar amb persones grans i fer-los un acompanyament és molt reconfortant.

9. Quants anys vas treballar?

Molts. Però també vaig viure a molts llocs per la feina del meu marit. Ell era banquer i vam passar una temporada a Barcelona (a Horta), a Saragossa i a Mallorca. Si pogués, encara viuria a Mallorca, m’agrada molt, especialment el mar, però allà estaria lluny dels meus nets.

10. A què et dediques, ara?

Ara estic jubilada. Vaig al gimnàs, faig aquagym i vaig a la platja. Una tarda a la setmana em cuido dels meus nets i dues tardes faig de voluntària a la Creu Roja. A la Creu Roja acompanyo nois i noies de l’Institut la Plana a fer els deures, berenem i xerrem. És una tasca que m’agrada molt.

11. Quines aficions tens?

El gimnàs, xerrar, les amigues, nedar i, sobretot, llegir. M’agrada molt parlar idiomes: domino el francès i l’anglès, a part del català i del castellà. Els vaig aprendre de petita. Per no perdre’ls, combino la lectura de llibres en català, francès i anglès.

12. Quines dificultats has trobat a la vida? 

No he trobat grans dificultats, he tingut molta sort. També tinc un bon marit i he fet molt la meva.

13. Ens pots explicar una història que t’hagis trobat i t’hagi marcat fent de voluntària?

Hi ha moltes històries que t’emportes a casa. El que més m’impacta de fer de voluntària, però, és la mirada trista de gran part de les persones que atenem. Em fa molta pena aquesta mirada.

14. Com t’agradaria que et recordessin?

M’agradaria que em recordessin com una bona persona, que diu sempre la veritat. També m’agradaria que em recordessin per la meva relació, pel meu amor cap a les plantes.  Als meus nets sempre els dic que no em podran recordar pel menjar, perquè no soc una gran cuinera, però si es recorden de "l'àvia de les flors", jo ja seré feliç.

15. Com portes això de fer-te gran?

Molt bé, perquè soc autònoma. No pateixo. Tinc una amiga, amb el cap clar, que viu enclaustrada en una cadira de rodes. Això és molt trist. Jo estic molt contenta perquè em puc valdre per mi mateixa.

16. Si tornessis a néixer t’agradaria tenir la mateixa vida?

Sí.

17. Em pots explicar alguna cosa de quan eres petita que t’hagi marcat?

Tinc el record de plorar molt, plorava sobretot per haver d’anar a l’escola. En realitat, no m'agradava aixecar-me d'hora, malgrat que un cop a l'escola, m'ho passava molt bé.