Núria

Núria Riera, 72 anys

Entrevista feta per l’alumnat d’Instrumental 3 i 4 MATÍ

Em dic Núria Riera.

A la plaça de Vic.

72 anys.

Visc a Vic.

Sí.

Jo no tinc fills, però el meu marit sí. Actualment tenim un net. 

Que siguin bones persones, treballadores i honrades, poder-los fer estimar i valorar la cultura. 

No. Els fills els vaig fer anar més rectes i amb més restriccions. El net el mimo més.

Molta diferència, abans les dones no podien fer res, ni estudiar, ni obrir un compte corrent sense el permís del pare. Abans la dona estava associada a fer les tasques de casa. Actualment aquestes coses es van equiparant entre sexes tot i que encara queda molta feina a fer.

Vaig viure una postguerra; per sort, després vaig poder treballar i estudiar i em vaig poder treure el títol d’infermera. Això em va poder donar una llibertat econòmica com a dona increïble.

Quan tenia 10 o 11 anys i anava a l’escola, feia molt i molt fred. En podria anomenar la història del fred: aquell temps gris, ple de boira al carrer,... Tinc mals records dels hiverns, a casa també feia molt fred. A mi m’agrada el sol i el bon temps.

No gaire; a la neteja, molta. M’agrada la bellesa però no em gastaria ni un duro amb això.

Malament, fer-te gran és difícil, tens les carns toves, cada vegada perds més el moviment, abans era excursionista, ara ja no puc; però bé, ens hem d’acceptar i envellir bé!

És important cuidar-se amb l’alimentació. Els bons hàbits, caminar, sortir a la natura, tenir aficions perquè t’omplin una part de la vida.

M’agrada caminar però vaig tenir un accident molt greu. Ara m’he aficionat a la lectura i fer voluntariat. És important tenir un espai social per intercanviar experiències, poder compartir aficions.

A casa mantenim el Nadal i la castanyada amb família.  Les revetlles les fem amb amics, i els aniversaris i casaments alternem família i amics. 

Buf! Vam passar d’una guerra civil a una dictadura . Ara estem bé aquí. Però en general hi ha moltes guerres al món i molta misèria;  no veig bé el món!

Anem per bon camí, però encara hi ha molta feina a fer. La cultura nostra… La dona ha de lluitar per la igualtat de gènere.