Llúcia

Llúcia Barba

Entrevista feta per l’alumnat de Proves d’accés a la universitat

1. Com et dius? D’on ets?

Em dic Llúcia Barba. Actualment visc a l’Esquirol; vaig viure 30 anys a Vic.

2. Quins estudis tens i quina professió? Què et va motivar a estudiar a la universitat?

Els meus pares eren immigrants d’Andalusia. Per poder estudiar vaig compaginar el treball  i els estudis: em llevava a les 5 del matí per treballar a la fàbrica i estudiava BUP nocturn. Vaig fer bossa per anar a la universitat.

A l’hora de triar la carrera dubtava entre Filologia catalana i Història de l’art. Vaig decantar-me per Història de l’art. En acabar els estudis hi havia molta demanda de professorat de llengua catalana i vaig treure’m la titulació necessària per poder ensenyar llengua. 

He treballat 30 anys al Centre de Normalització Lingüística d’Osona (CNL). Em sento molt privilegiada d’haver treballat en el que més m’agrada: ensenyar llengua catalana. Aquesta tasca m’ha omplert molt perquè sóc una persona militant, que lluita i ha lluitat per la llengua. 

He impartit classes als diferents nivells; des de les persones nouvingudes que s’inicien en la llengua fins a les que necessiten una acreditació superior (nivell C2). És molt gratificant veure com una gran diversitat de persones de tot el món aprèn català. Al CNL fèiem moltes activitats per acostar l’alumnat i afavorir la cohesió social: els pastorets, parelles lingüístiques…

4. Com has portat la conciliació entre la vida professional plena i tanta implicació i dedicació cap als fills? Ha afectat la teva vida personal i familiar?

Tenir fills i treballar afecta. Afortunadament vaig tenir molta ajuda de la mare. També l’horari laboral em permetia compaginar la feina i la cura de la família juntament amb el meu company.

5. Pel fet de ser dona, creus que has trobat més entrebancs al teu camí professional?

En algunes feines potser m'hauria passat, però no ha estat el meu cas.

6. El sector de l’educació està molt feminitzat, per què creus que és així?

No ho sé. Hi ha feines considerades per a homes i d’altres per a dones; per exemple el rol de les cures està assignat per defecte a les dones. Això es deu al masclisme latent de la societat.

7. El fet de treballar en un àmbit amb col·lectius de persones de procedències molt diverses ha fet que hagis ajudat molta gent. Què ha suposat per tu?

Ha suposat molt. Em vaig implicar molt amb les persones de fora de manera voluntària, fins i tot acollint alguna persona a casa. Recordo el cas d’un noi subsaharià que patia la síndrome d’Ulisses i es va estar un temps a casa perquè necessitava acompanyament. Diuen que aquesta síndrome equival a patir 7 dols al mateix temps; es pateix dolor i tristesa pel que has deixat al teu país: les olors, la llum, el menjar, les persones… Totes aquestes experiències enriqueixen molt personalment.

8. I els teus pares, què han significat per tu?

La mare va morir fa dos anys i el pare, un. Tot i que són morts, encara hi són, a la memòria. Jo parlava molt amb el pare. Era un home molt bo i generós.  Al taller de cistelleria, on ell treballava, ara jo també faig cistells i poso la música que a ell li agradava. És com tornar a estar amb ell.

Fins als 88 o 89 anys va fer cistells. Jo l’ajudava i així en vaig aprendre. Al últims dies de la seva vida em va dir: ”tots aquests cistells són teus, però no els venguis; regala’ls a qui t’estimi. Ven els teus”. A les fires on vaig porto els del pare però no els venc, dic que estan reservats.

9. Continuar treballant en l’art de la cistelleria, d’alguna manera et fa sentir unida al teu pare?

Sí. De joveneta ja m’agradava. De canyes i vímet sempre n'hi havia a casa. La cistelleria és una passió. A l’estiu el pare treballava fora al carrer amb un altre cisteller; jo volia treballar-hi però ell em deia que no m’hi dediqués. 

Al 2016 vaig estar molt malalta, molt greu. La doctora em va dir que em costaria refer-me, però que ho aconseguiria, i que la vida m’havia donat una segona oportunitat. Aleshores vaig pensar que aquesta segona oportunitat era fer de cistellera. 

10. A part de la mare, has tingut alguna figura femenina que t’ha servit de referent?

Moltes. M. Mercè Marçal, la poeta que vaig conèixer a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent. Me’n vaig enamorar. També considero un referent l’escriptora Montserrat Roig.  En general, les dones feministes són i han estat per a mi un referent.

11. Què li diries a una dona que s’acaba de jubilar i té uns objectius per aconseguir?

Tot i que estic jubilada no em sento gran. 

A una dona que s’acaba de jubilar li diria que és molt important tenir uns objectius. Jo em dedico a fer tallers de cistelleria a diversos llocs; també assisteixo a cursos per aprendre noves tècniques. Quan et jubiles has de fer allò que et ve de gust. 

12. La vida que has tingut i tot el que has assolit et fan sentir una dona apoderada?

La feina de mestra de llengua m’omplia molt. El món de la cistelleria m’agrada molt. Tinc el meu espai, el taller, el jardí, animals… Per això estic tan bé.

Ara bé, a la fàbrica em vaig sentir menystinguda com a dona. Allà les dones treballaven i els homes manaven (tots tenien càrrecs). Vaig patir assetjament perquè era una noia joveneta.

13. Creus que les dones actualment encara tenim una pressió social que ens condiciona a l'hora de vestir, actuar…?

Sí, i tant! De jove lluitàvem per no ser dones barbies, dones objecte. Ara veig per les xarxes que els models tornen a estar imposats. Moltes vam lluitar contra això i no hem avançat gens. És molt trist!

14. T’ha costat acceptar que els nets et diguin iaia? Per què?

Em costa parlar de l’edat. No m’agrada dir la que tinc ni que em felicitin pel meu aniversari. M’agrada que els nets em diguin “iaia”, no “àvia”. Em feia por canviar d’estadi, és a dir, passar de mare a àvia.

15. Quina és l’època que has gaudit més de la vida?

A la vida he gaudit de molts moments: quan he tingut els fills, algunes vivències a la feina… En l’actualitat, gaudeixo molt fent cistelleria perquè tinc el meu espai, aprenc moltes coses, em relaciono amb molta gent, em venen a visitar al taller…  Estic encantada!