Mila

1. Primer de tot, podries parlar-nos una mica sobre tu…

Soc de Barcelona, però actualment visc entre Barcelona i Muntanyola. Tinc 64 anys. Faig molt esport, soc corredora de fons, he fet maratons i mitges maratons sobretot. Des de fa temps també entreno a dones per fer atletisme. Estudio anglès al CFA Montseny.

2. Què t’agradaria dir-li al teu jo més jove?

Jo ara mateix miro enrere, faig retrospectiva i veig que he fet coses bones i dolentes, que he pres bones i males decisions, però el més important és que he pres les decisions per mi mateixa i m’he enfrontat a la vida de cara. Estic orgullosa de la Mila jove. He passat moments molt difícils durant la vida, però he aconseguit sortir-me’n a base d’esforç. L’esport em va ajudar a canalitzar el dolor.

4. Quines diferències hi ha entre la Mila d’ara i la Mila d’abans?

Com a dona sempre he tingut molta força i he sigut una dona empoderada. Jo considero que entre moltes altres com jo, les dones de la meva edat hem posat la catifa perquè ara siguem on som. Quan era jove, el masclisme dominava qualsevol esfera i la figura de l’home a casa era la que manava. Ara tot està canviant. Jo no ataco als homes, però si al masclisme i tots aquells que el reprodueixen. Quan ha calgut posar-se “gallita”, ho he fet. La Mila d’abans igual que la d’ara agafava força i lluitava pel que creia, jo amb 26 anys viatjava sola quan aquí això estava gairebé censurat socialment parlant. Les dones hem hagut de patir i lluitar molt, sempre ens han dit “necessites un home” i això no és cert. La veritat és que quan em criticaven els homes m’era completament igual, em sentia orgullosa de saber que el que estava fent els molestava. 

Per exemple, quan estava embarassada davant de totes les crítiques, vaig continuar entrenant contra tot pronòstic. O amb temes de feina on estava envoltada d’homes que intentaven trepitjar-me parlant del meu àmbit sense saber-ne, i jo m’imposava. O quan era jove que vaig anar a un concert a Alemanya i per això tothom em titllava de “puta”. En fi, la Mila d’avui segueix sent igual de guerrera, empoderada que la d’ahir, i continuaré lluitant pel que crec. 

5. Has tingut algun somni o cosa que no hagis pogut fer realitat?

Certament, soc molt disciplinada i estricta i he pogut arribar a qualsevol lloc que m’he proposat. Calgués fer el que calgués fer per arribar-hi, ho he fet. Per exemple, quan vaig patir càncer, cuinava igualment i no menjava durant 5 dies tal com em deien que havia de fer. M’aixecava igualment a les 5 de la matinada per poder entrenar i després a les 9 anava a treballar.

Jo entreno a dones. L’esport és tot un sacrifici segons com el visquis. En el meu cas he entrenat a -7 o -10º C si ha calgut. Amb disciplina i constància es pot aconseguir el que es vulgui. Jo entreno dones perquè principalment busco pujar-les l’autoestima i empoderar-les en tots els àmbits a través de l’esport. He entrenat a dones que amb un any d’entrenaments, han aconseguit acabar mitges maratons o inclús maratons. Tu ets l’única que pots córrer, no ho has de fer per ningú altre, les cames són teves. No s’ha de tirar mai la tovallola.

Malgrat aquesta visió de l’esport, també penso que s’ha de gaudir. Jo vull córrer i gaudir. La majoria de vegades arribo a la meta ballant i passant-ho bé que és el que realment és important. 

6. És mai tard per començar a córrer? Hi ha un límit d’edat?

No hi ha cap límit. He entrenat dones de totes edats, actualment la més gran té 57 anys. He portat una dona que amb 80 anys fa la marató en 4 h 10 min. Jo no cobro per entrenar, faig grups amb dones que mai han fet esport. També faig un treball per destruir estigmes masclistes com “el meu pare diu que no puc…” o el que sigui. Jo aporto experiència, allò que he fet bé, allò que he fet malament.

7. Corres sola o acompanyada?

Durant molts anys el 60 % de vegades corria sola. Tenim un grup de whatsapp amb 25 dones i de tant en tant ens trobem per córrer, però costa molt trobar moments on puguem totes. Quan era jove ningú corria i menys les dones… Quan entrenava la gent em mirava de forma estranya. Ara fa anys que intento, el 80 % del meu temps, entrenar amb altres dones. 

8. Per què només entrenes a dones?

Bé, hi ha diferents raons. Per una banda, hi ha el tema de les diferències que hi ha entre homes i dones. Hi ha moltes coses pel que fa al funcionament del cos, per exemple, que són diferents, i jo el que conec és el meu cos, per tant, és en aquest àmbit que puc aportar. És a dir, temes com la regla, o els embarassos requereixen coneixements concrets i específics que cal tenir en compte pels entrenaments i el rendiment físic. Per altra banda, com comentava abans, hi ha una qüestió de pujar l’autoestima de les dones i empoderar-les per fer el que es proposin fer. Jo soc molt competitiva i quan corro m’agrada molt avançar gent, però sobretot homes. 

9. Quin és el teu menjar preferit?

Jo em cuido molt, menjo moltíssim perquè gasto moltíssima energia. En canvi, ni fumo ni bec, perquè són coses totalment nocives per la salut. Per mi, és tota una fita aconseguir que moltes dones deixin de fumar i beure a través de l’esport. Una altra cosa, no menjo carn des de fa 10 anys. Em considero flexitariana, perquè sí que menjo ous, peix i altres. Així doncs, el meu menjar preferit és l’amanida amb fruites, verdura i fruits secs amb oli d’oliva verge i poca sal. M’agrada molt prendre cafè amb llet d’avellana. 

10. Com és que avui has vingut aquí avui?

Tenia moltes ganes de participar en aquest projecte per poder parlar sobre el 8M des d’una perspectiva de dones, salut i esport. L’esport és importantíssim per a la salut física i mental, però sobretot és crucial perquè ho treu tot i empodera.